Mitchell Baker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mitchell Baker

Mitchell Baker a l'OSCON el 2005.
Naixement Winifred Mitchell Baker
1957
Estats Units Estats Units, Oakland
Nacionalitat estatunidenca
Ocupació advocada
Fills 1
Lloc web
Mitchell Baker

Winifred Mitchell Baker (Oackland, 1957), més coneguda com a simplement Mitchell Baker, és la presidente de la Fundació Mozilla i la presidenta i executiva en cap de la Corporació Mozilla, una susidiaria de la Fundació Mozilla que coordina el desenvolupament de les aplicacions d'Internet de codi obert Mozilla, incloent el navegador web Mozilla Firefox i el client de correu electrònic Mozilla Thunderbird entre d'altres.

Formada com a advocada, Baker coordina tant la part comercial com la política, sent part del consell d'administració de Mozilla. El 2005 la revista Time la va incloure entre les 100 persones més influents del món. L'estiu de 2012, va decidir traslladar-se a Europa per viure-hi un any.[1] La ciutat escollida va ser Barcelona, on es va mudar amb la seva família al setembre de 2012.[2][3]

Educació i inserció al món laboral[modifica | modifica el codi]

Baker va obtenir una llicenciatura de 3 en estids asiàtics per la Universitat de California a Berkeley el 1979, obtenint un Certificat de Distinció. Va rebre el seu post-graduat de la Boalt Hall School of Law, Universitat de California a Berkeley, el 1987 i fou admesa a la State Bar of California el mateix any.[4][5] De gener de 1990 a l'octubre de 1993 va treballar com a corporativa i propietat intel·lectual associada a Fenwick & West LLP, una práctica de dret que s'especialitzen en oferir serveis legals a companyies de tecnologia punta. Aleshores, va treballar per a Sun Microsystems com a advocada general associada, des del novembre de 1993 fins a octubre de 1994.

Netscape Communications Corporation i mozilla.org[modifica | modifica el codi]

El novembre de 1994, Baker va ser contractada com una de les primeres empleades del departament legal de Netscape Communications Corporation. Presentant-se directament al director executiu Jim Barksdale, va establir el departament inicial. Fou la responsable de la protecció de la propietat intel·lectual i dels assumptes legals relacionats amb el desenvolupament del producte, informant directament al Consell General. També va crear i dirigir un grup teconològic del departament legal. Va estar involuctarada en el projecte Mozilla des de la seva sortida, escrivint les llicències públiques de Netscape i Mozill.a

El febrer de 1999, Baker es va converetir en la directora general de mozilla.org. La divisió de Netscape coordinava el projecte de codi obert de Mozilla. El 2001, va ser despatxada durant una ronda de despatxaments d'America Online, aleshores societat matriu de Netscape. Tot i això, va continuar, voluntàriament, exercint el seu càrrec de directora general de mozilla.org.[6]

Open Source Applications Fundation o Fundació de less aplicacions de codi abierto[modifica | modifica el codi]

El novembre de 2002, Baker va se contradatada per la Open Source Applications Foundation, ajudant a guiar les relacions entre els grups de la comunitat i prenent seient a la junta directiva de la mateixa.[7] Des del començament també va pendre part del seu temps en resoldre les questions de mozilla.org. No obstant, la divisió gradual de les seves hores en aquesta nova empresa van començar a pesar més que les que dedicava a la seva feina de Mozilla, acabant amb la seva decisió de tornar a una feina de jornada completa a Mozilla al gener de 2005. Nogensmenys, va mantenir la seva cadira a la junta directiva d'OSAF.

La Fundació Mozilla i la Corporació Mozilla[modifica | modifica el codi]

Baker va jugar un paper decisiu en la creació de la Fundació Mozilla, una fundació independent sense ànims de lucre, que va sortir a la llum el 15 de juliol de 2003 quan America Online va tancar la divisió del navegador Netscape i va retallar dràsticament la seva participació en el projecte Mozilla. Llavors Baker va ser elegida presidenta de la Fundació Mozilla i va prendre el seu lloc a la junta directiva, formada només per cinc persones.[8]

Quan la Corporació Mozilla va ser llançada com a subsidiaria subjecte a impostos de la Fundació Mozilla el 3 d'agost de 2005, Baker fou nomenada directora executiva de la nova entitat. A més, es va unir a la junta directiva de la Corporació Mozilla malgrat que va conservar també el seu lloc a la taula directiva de la Fundació Mozilla així com el seu paper de presidenta de la mateixa.

El 8 de gener de 2008, Mozilla va anunciar que Baker, malgrat que manté el seu rol de presidenta de la Fundació Mozilla, no seguiria duent a terme el reu càrrec de directora general de la Corporació, que pasaria a ser ocupat per John Lilly, acutal president de la Corporació Mozilla.[9] Les raons citades per aquest canvi són el ràpid creixement de Mozilla, que fa difícil als seus executius realitzar diferents funcions. En el futur, Baker enfocarà la seva visió en el missatge del projecte Mozilla, deixant els detalls pràctics de portar una corporació al director. Lilly, no obstant, s'espera que prengui un paper més públic en el futur.

Registres públics indiquen que Baker va rebre 500.000$ com a retribució i beneficis per la seva feina en els múltiples rols que va desenvolupar per Mozilla el 2007.[10]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Mitchell Baker està casada amb Casey Dunn[5] i té un fill.[11]

El 2012 va anunciar que es mudaria a Europa, concretament a la ciutat de Barcelona, durant un any.[1][12] Va instalar-se a la ciutat al setembre de 2012.[2] Quan va arribar no tenia ningun coneixemnt ni de de castellà ni de català. Va triar aquesta ciutat perquè buscava un lloc on la llengua nativa no fos l'anglès però la gent fos amigable amb les persones de parla anglesa. A més, va destacar la bona situació geogràfica de Barcelona, la seva "internacionalitat" i la seva capacitat com a escenari tecnològic.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitchell Baker Modifica l'enllaç a Wikidata