Mite d'Er

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Mite d'Er és un escrit que forma part de La República de Plató i resum la cosmologia grega imperant a la seva època, marca per Pitàgores.

El mite[modifica | modifica el codi]

Er mor i arriba a una sala amb quatre portes, on estan els jutges que decideixen si la persona morta pot anar al cel (per les seves bones accions) o bé ha d'anar a un món inferior. Les ànimes que vénen del cel parlen de bellesa i sentiments positius, mentre que les que han estat castigades a l'inframón tornen brutes i descrivint patiments.

Er continua el seu viatge fins que arriba a un arc de Sant Martí, on la Dama Necessitat, acompanyada de les sirenes, reparteix la fortuna, que consisteix a poder escollir la pròpia vida en la següent encarnació. Er contempla com les ànimes s'equivoquen i anhelen coses que no han tingut, com ser tirans. Un cop triada la vida, han de beure del riu de l'Oblit per poder encarnar-se sense recordar la seva anterior existència i així iniciar-ne una de nova.

Els temes[modifica | modifica el codi]

A part de descriure l'univers, el mite recupera temes que seran importants en la filosofia platònica, com l'encarnació de les ànimes (en altres relats obliden el passat després de caure d'un carro alat i vénen del món etern de les idees) o el destí que espera a cada persona segons les seves accions, recollit després pel cristianisme.

També introdueix el concepte de necessitat, que mana damunt la vida humana, una concepció típicament grega que es pot veure a les seves tragèdies més famoses.