Mitjó
Els mitjons, o mitges a Catalunya del Nord i, també, calcetins al País Valencià, són una peça de roba interior que cobreix el peu i la part inferior de la cama, encara que són de llargària variable. Tradicionalment eren d'ús masculí i constituïen la contrapartida masculina de les mitges, bé que les nenes duien mitjons fins a la pubertat (remarcada, aquesta, per l'obsequi d'un primer parell de mitges). Al llarg de la segona meitat del segle XX l'han adoptat també les dones, com a alternativa a les mitges o als pantis en contextos determinats, sobretot quan es duen pantalons (que també poden dur amb mitges baixes).
Si bé des d'antic hi ha hagut equivalents funcionals dels mitjons, com ara tires de roba embolicades, els mitjons pròpiament dits sorgiren com a substituts de les mitges masculines, a cavall dels segles XVIII i XIX, tot coincidint amb la substitució del calçó per part del pantaló: en no haver-se de mostrar, ja no calia que aquesta peça de roba interior fos tan delicada.
Fins a mitjan segle XX els mitjons se sostenien amb una mena de lligues baixes; aquestes desaparegueren en sorgir els materials elàstics, mercès als quals els mitjons se sostenen tots sols.
En alguns països és costum treure's les sabates a casa, i llavors s'hi circula en mitjons (o en sabatilles). En d'altres, els mitjons es deixen a Nadal perquè el Pare Noël els ompli de llaminadures i regals.
A Rússia tradicionalment no s'usaven mitjons, sinó lapti, fins i tot entre els militars; a les Forces Armades de l'URSS, per exemple, els mitjons no es generalitzaren fins a la dècada de 1970.
Vegeu també
Enllaços externs
