Mitologia
De Viquipèdia
Una mitologia és un sistema relativament coherent de mites que fonamenten una religió o un sistema de creences, o bé un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Un mite té com a característiques principals el ser una narració on no es pot destriar fàcilment contingut i la història. Els temes es basen en explicar l'origen de l'univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants.
La mitologia és la base de la majoria de religions. Tot i que molts creients es poden ofendre si s'anomena mitologia al seu sistema de creences, d'altres accepten que no cal creure literalment en les histories que surten als textos sagrats, sinó que cal veure-les com a representacions figuratives (al·legoria) del seu sistema de fe. Tot i això, el terme mitologia s'aplica més sovint a llegendes o històries de religions antigues, com la grega o la romana.
En moltes cultures sobreviuen de forma fragmentària mites o llegendes que són d'origen molt antic i que no estan lligades a la religió o religions majoritàries en aquella cultura en temps moderns. En la majoria de societats modernes, aquests mites ja no es prenen com a veritables o com a explicació de cap fenomen, sinó com un llegat cultural d'altres temps o com a històries per la mainada. D'altra banda, hi ha obres de ficció (com El Senyor dels Anells o Star Trek), que comparteixen moltes de les característiques dels relats mitològics clàssics. Moltes llegendes urbanes també tenen trets en comú amb els relats mitològics.
Actualment, moltes de les grans religions són monoteistes (a diferència de l'antiguetat, dons aleshores diverses religions importants eren politeistes). Generalment, la mitologia admet l'existència d'un déu i de diverses criatures mitològiques i espirituals (com els àngels o els esperits), si bé hi ha alguna religió (com la budista) que nega explícitament la idea d'un déu antropomòrfic (malgrat això, sí que admet l'existència d'alguna entitat sobrenatural). Els déus gairebé sempre són un exemple a seguir en quan a moralitat i pauta de conducta, malgrat que en la religió grega antigua (la de Zeus i Heracles) els déus tenen curiosament un comportament "arbitrari" i "desordenat". La mitologia presenta moltes similituds amb altres rondalles tradicionals que, en aquest darrer cas, no sempre tenen un origen i un contingut religiós.
Taula de continguts |
[edita] Definició
El terme grec mythologia és compost de dues paraules:
- mythos (μῦθος), que en grec clàssic significa aproximadament el discurs, paraules amb actes (Èsquil: «ἔργῳ κοὐκέτι μύθῳ» de la paraula a l'acto')[1] i, per extensió, un acte de parla ritualitzat, com el d'un cap en una assemblea, o el d'un poeta o sacerdot[2] o un relat (Èsquil: «Ἀκούσει μῦθον ἐν βραχεῖ λόγῳ» la història completa que sentiràs en un breu lapse de temps). Èsquil, Els perses, 713</ref>
- logos (λόγος), que en grec clàssic significa: l'expressió (oral o escrita) dels pensaments i també l'habilitat d'una persona per expressar els seus pensaments (logos interior).[3]
[edita] Mitologia i religió
La mitologia apareix de manera prominent en la majoria de les religions i, de la mateixa manera, la majoria de les mitologies estan relacionades amb, almenys, una religió.
El terme se sol usar més freqüentment en aquest sentit per referir-se a les religions fundades per societats antigues, com la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia escandinava. Tanmateix, és important recordar que, mentre que algunes persones veuen els panteons escandinau i celta com a meres faules, d'altres les consideren religions (neopaganisme).
Generalment, moltes persones no consideren els relats que envolten a l'origen i desenvolupament de religions com el cristianisme, judaisme i islamisme, com a cròniques literals de fets, sinó com a representacions figuratives o simbòliques dels seus sistemes de valors.
Tot i així, igualment, moltes persones entre elles ateus agnòstics, o creients d'algunes d'aquestes mateixes religions, empren les paraules mite i mitologia per caracteritzar com a falses o pel cap alt dubtoses, les històries que apareixen en una o més religions, o a les religions diferents de la que és creient. D'aquesta manera la gent que pertany a la majoria de les religions que són presents actualment, s'ofèn quan es pren a la seva fe com un conjunt de mites; ja que per a ells, això, equival a dir que la seva religió per si mateix és una mentida, el qual va en contra de les seves creences. Exemple d'això succeeix en molts grups cristians en relació amb els relats de la Bíblia, en el qual els seus creients no consideren, generalment, que siguin mitològiques algunes de les seves històries, i que tan sols s'usa aquesta paraula per referir-s'hi en un sentit pejoratiu.
Tanmateix, la majoria de la gent és d'acord que cada religió té un conjunt de mites que s'ha desenvolupat al voltant de les seves escriptures religioses; ja que en si la paraula mite es refereix a fets que no són possibles de ser verificats de manera objectiva. D'aquesta manera, igualment es considera que es pot parlar de mitologia jueva, mitologia cristiana o mitologia islàmica, per referir-nos als elements mítics que hi ha en aquestes creences; sense parlar de la veracitat dels principis de la fe o de les versions de la seva història; doncs la creença de la seva religió com a una cosa verdadera competeix a la fe i a creences de cada persona, i no de l'estudi dels mites.
Exemple d'això, són els sacerdots i rabins d'avui en dia dins dels moviments jueus i cristians més liberals, a més dels neopagans, que no tenen problemes en admetre que els seus texts religiosos contenen mites. Així, veuen els seus texts sagrats com a veritats religioses, revelades per inspiració divina, però mostrades en el llenguatge del gènere humà. Tot i així, com succeeix en tot àmbit, d'altres, al contrari, no estan d'acord amb això.
Per tant, per als propòsits d'aquest article, s'usa la paraula mitologia per referir-nos a històries que, encara que poden pertànyer o no a la realitat, revelen veritats i visions fonamentals sobre la naturalesa humana, sovint gràcies a l'ús de arquetips. A més, els relats que analitzem expressen els punts de vista i les creences d'un país, una època, una cultura o una religió que les van originar.
[edita] Temes dels mites
Els mites sempre responen a una veritat considerada trascedental, per això van més enllà de la simple narració. Els temes són comuns a totes les cultures, encara que variï la forma o relat.
- Mites sobre l'origen, que inclouen relats sobre la creació del món o la fundació d'una ciutat o raça
- Mites rituals, que expliquen el perquè de determinades pràctiques, usualment per contentar un déu o recordar un fet per tal d'evitar desgràcies
- Mites de culte a una divinitat, on s'explica la seva vida i poder
- Mites de prestigi: parlen del llinatge reial o d'herois nacionals, estan molt relacionats amb l'èpica i són posteriors a la resta
- Mites escatològics: expliquen la fi del món o de la pròpia civilització
- Mites socials: justifiquen determinades pràctiques socials i els valors imperants, solen ser semblants als de culte i recorden el risc que suposa la transgressió de la norma
La mitologia comparada ha identificat una sèrie de històries comunes a diferents cultures, que són, en primer lloc un panteó tripartit comú als pobles indoeuropeus (descendent del Dyeus originari); narracions sobre el diluvi universal o altres formes de destrucció i re-creació de la terra; la mort d'un déu o heroi per salvar els homes (com Jesús); el descens a l'inframón; l'axis mundi o centre del món (encarnat per un arbre o muntanya)... Aquests paral·lelismes entre pobles sense contacte entre si s'expliquen per la necessitat psicològica de respondre a les mateixes qüestions metafísiques.
[edita] Corrents d'interpretació dels mites
Es distingeix el mite de la faula, la llegenda i el conte, tots ells narracions tradicionals, pel seu caràcter explicatiu i sacre. Per analitzar el significat dels mites, hi ha diversos corrents explicatius:
- Historicisme: els mites tenen la seva base en la història real, magnificada pel pas del temps (predominant al segle XIX; abans hi havia la interpretació literalista, que creia en la veracitat exacta dels fets narrats)
- Al·legorisme: el mite funciona com a paràbola o al·legoria per transmetre una veritat (aquesta teoria va sorgir durant el Renaixement)
- Mitologia comparada
- Evolucionisme: el mite és la forma intermitja entre l'animisme sense relat i la religió estructurada, que absorbeix gran part dels símbols i narracions mítiques
- Simbolisme: el mite té un llenguatge propi, proper a l'art, que escapa de la lògica i per tant ha de ser interpretat en clau emotiva, és una naracció dirigia a l'inconscient
- Funcionalisme: el mite serveix de justificació per a la situació present
- Estructuralisme
[edita] Mitologies d'arreu del món
Els següents articles contenen descripcions de mitologies de diverses cultures o religions. Pel que fa a les religions, aquests articles se centren només en les històries i personatges que es deriven de la seva tradició; vegeu l'article religió per una explicació sobre la doctrina de cada fe.
- Mitologia hindú
- Mitologia ibo
- Mitologia inuit
- Mitologia isoko
- Mitologia japonesa
- Mitologia lotuko
- Mitologia lugbara
[edita] Referències
- ↑ Èsquil, 'Prometeu encadenat ', 1080
- ↑ "Volumen: Hellas', Article: Greek Mythology'". Encyclopaedic Dictionary The Helios. (1952).
- ↑ "logos '". Encyclopaedic Dictionary The Helios. (1952).
 |
Articles relacionats amb Mitologia |
[edita] Enllaços externs
