Mitologia inuit
La mitologia inuit té molta similitud amb les mitologies d'altres pobles que viuen a les regions polars. Té principis animistes i xamanistes.
Uns Déus[modifica]
- Kaila, déu del cel, del bon i mal temps, creador.[1]
- Sedna, deessa del mar, la mare dels animals del mar, té el seu regne Adlivum al fons del mar[2]
- Qailertetang, la deessa que té cura del animals, caçadors i pescadors. Viu amb Sedna al fons del mar. Als rituals li serveix un xaman masculí vestit de dona.[3]
- Malina, deessa del Sol.[4]
- Anningan, déu de la Lluna.[4]
Mites[modifica]
Mite del caribú i del llop[modifica]
En els orígens del món, tan sols hi havia un home i una dona, sense cap animal. La dona va demanar a Kaila, el déu del cel, que poblés la Terra. Llavors Kaila li va ordenar que fes un forat en el gel per pescar. Ella el va fer i va anar traient del forat, un a un, tots els animals, l'últim dels quals va ser el caribú. Kaila li va dir que el caribú era el seu regal, el més bonic que podria fer-li, ja que alimentaria el poble.[5]
El caribú es va multiplicar i els fills dels humans van poder caçar-los, menjar la seva carn, teixir els seus vestits i confeccionar les seves tendes. No obstant això, els humans sempre escollien els caribús més bells, els més grans. Un dia, només els van quedar els dèbils i els malalts, motiu pel qual els inuits no en van voler més. La dona es va queixar llavors a Kaila. Ell la va fer tornar al gel i ella va pescar el llop, enviat per Amarok, l'esperit del llop, per tal que es mengés els animals dèbils i malalts amb el fi de mantenir els caribús amb bona salut.[5]
Mite del sol i de la lluna[modifica]
El déu-lluna (Anningan) i la deessa-sol (Malina) són germans. Un dia van tenir una disputa terrible i van començar a córrer l'u darrere l'altra. Anningan només atrapa el sol quan hi ha un eclipse solar.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Merkur, 1991, p. 48-49.
- ↑ Merkur, 1991, p. 97, 115.
- ↑ Conner, Randy P. Cassell's encyclopedia of queer myth, symbol, and spirit : gay, lesbian, bisexual, and transgender lore (en anglès). Londres: Cassell, 1997 (Cassell Sexual Politics). ISBN 0-304-33760-9.
- ↑ 4,0 4,1 Monaghan, Patricia. Encyclopedia of goddesses and heroines (en anglès). Revised edition. Novato, California: New World Librari, 2014, p. 81. ISBN 978-1-60868-217-1.
- ↑ 5,0 5,1 Mowat, Farley. «12. Spirit of the Wolf». A: Never Cry Wolf. (en anglès). Newburyport, United States: Open Road Media, 2015. ISBN 1-5040-1413-8.
- ↑ Brand, Christine. «Falsche Geschwisterliebe. Nach einer Sager der Inuit, Grönland». A: Mond: Geschichten aus aller Welt. Mit Abbildungen (en alemany). Zuric: Unionsverlag, 2016. ISBN 9783293309289.
Bibliografia[modifica]
- Kleivan, Inge; Sonne, Brigitte. Eskimos, Greenland and Canada (en anglès). Leiden: E.J. Brill, 1985 (Iconography of religions, núm VIII «Arctic Peoples»). ISBN 90-04-07160-1.
- Merkur, Daniel. Powers which we do not know : the gods and spirits of the Inuit (en anglès). Moscow, Idaho: University of Idaho Press, 1991, p. 280. ISBN 0-89301-148-7.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia inuit |
 Articles sobre Groenlàndia | ||
|---|---|---|
| ||
| Història |  | |
| Geografia | ||
| Política | ||
| Economia | ||
| Societat | ||
| Cultura |  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Països per estat |
| ||||||
| Organitzacions | |||||||
| Eines i equips | |||||||
| Notable individuals | |||||||
| Colonització europea | |||||||