Mitologia basca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arbre genealògic de la mitologia basca

La mitologia basca és el conjunt de creences i mites precristians dels bascos. Tot i la intensa cristianització soferta en l'últim mil·lenni i de les persecucions de la inquisició, el poble basc ha conservat nombroses llegendes que parlen d'una mitologia pròpia molt antiga. Aquesta mitologia ha estat recollida al llarg del segle XX per estudiosos com J. M. Barandiarán i J. Caro Baroja, entre d'altres. Les llegendes de pobles veïns romanitzats, com les de l'Alt Aragó o Astúries mostren una sorprenent similitud.

L'antiga religió basca sembla estar centrada en una divinitat central de caràcter femení, que rep el nom de Mari. El seu consort masculí rep el nom de Maju o Sugaar.

Encara que hi ha nombroses referències a l'existència d'una divinitat celeste, anomenada Urtzi, i que podria ser assimilable al Júpiter romà o al Déu cristià, aquest sembla no tenir cap paper en les llegendes, essent probablement una incorporació d'origen exterior.

L'antiga religió basca és per tant de caràcter ctònic, tenint tots els seus personatges el seu cau a la Terra i no al firmament, que sembla com un paratge buit pel que Mari o Maju viatgen de muntanya a muntanya, o pasturen ramats de núvols.

Altres personatges de la mitologia basca són les làmies, els mairus, els iratxos, Basajaun, Gaueko, Tartalo, els galtzagorris, el drac primigeni o Herensuge, les sorgines o bruixes, els jentils, etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia basca Modifica l'enllaç a Wikidata