Mitsuko Uchida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMitsuko Uchida
Nom original(ja) 内田光子 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Atami (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista clàssica, directora d'orquestra, compositora, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficUniversal Music Japan Modifica el valor a Wikidata
Participà en
VIII International Chopin Piano Competition (en) Tradueix (2a) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Cooper Modifica el valor a Wikidata
PareFujio Uchida Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmitsukouchida.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3740335 Allmovie: p72352
Youtube: UCM69jx357FsZrWkzDHwKw1g Spotify: 606pshIhidPHebEaDWSXDe iTunes: 341168 Last fm: 内田光子 Musicbrainz: e46cec1d-2758-4009-b7b0-930ed0465bdf Songkick: 429969 Discogs: 933743 Allmusic: mn0002172392 Amazon Music: B003GA45D4 Modifica el valor a Wikidata

Mitsuko Uchida (japonès: 内田光子) (Atami, 20 de desembre de 1948), [ɯtɕida miꜜtsɯ̥ko], DBE, és una pianista i directora d'orquestra clàssica, nascuda al Japó i naturalitzada a Gran Bretanya, especialment coneguda per les seves interpretacions de Mozart i Schubert.

Ha actuat amb nombroses orquestres notables, ha gravat un ampli repertori amb diversos segells, ha guanyat nombrosos premis i honors (incloent-hi "Dame Commander of the Order of the British Empire" el 2009) i és la codirectora artística, amb Jonathan Biss, del Marlboro, Escola i Festival de Música.[1] També ha dirigit diverses orquestres importants.

Carrera[modifica]

Nascuda a Atami, una ciutat costanera propera a Tòquio, Japó, Uchida es va traslladar a Viena, Àustria, amb els seus pares diplomàtics quan tenia 12 anys, després que el seu pare fos nomenat ambaixador japonès a Àustria. Es va matricular a l'Acadèmia de Música de Viena per estudiar amb Richard Hauser i més tard Wilhelm Kempff i Stefan Askenase[2] i es va quedar a Viena per estudiar quan el seu pare va ser traslladat de nou al Japó després de cinc anys. Va donar el seu primer recital vienès als 14 anys al Musikverein de Viena. També va estudiar amb Maria Curcio, l'última i preferida alumne d'Artur Schnabel.[3][4]

Va ser guardonada amb el desè premi al "Queen Elisabeth Music Competition" el 1968, interpretant a Beethoven, Debussy i Brenta a la final.[5] El 1969 Uchida va guanyar el primer premi al Concurs Beethoven de Viena[6] i el 1970 el segon premi al VIII Concurs Internacional de Piano Chopin.[7] El 1975, va guanyar el segon premi al "Leeds Piano Competition".[2]

El 1998, Uchida va ser el director musical del Festival de Música d'Ojai juntament amb el director i violinista David Zinman.

És una aclamada intèrpret[8] de les obres de Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Debussy i Schoenberg. Ha enregistrat totes les sonates per a piano de Mozart (projecte que va guanyar el premi Gramophone el 1989) i concerts, aquest últim amb l'Orquestra de English Chamber Orchestra, dirigida per Jeffrey Tate. La seva gravació del Concert per a piano de Schönberg amb Pierre Boulez va guanyar un altre premi Gramophone. Uchida també destaca pels seus enregistraments del concert complet de piano de Beethoven amb la direcció de Kurt Sanderling, les últimes sonates per a piano de Beethoven i un cicle de piano Schubert. També és respectada com a intèrpret distingida de les obres de la Segona Escola vienesa.[9]

La seva gravació de 2009 dels Concerts per a piano de Mozart núm. 23 i 24, en què va dirigir l'Orquestra de Cleveland i interpretar la part solista, va guanyar el premi Grammy el 2011.[10] Aquest enregistrament va ser l'inici d'un projecte per gravar per segona vegada tots els concerts de piano de Mozart, dirigint l'Orquestra de Cleveland des del piano. Més gravacions per a aquest projecte es van publicar el 2011, 2012 i 2014.[11]

Del 2002 al 2007 va ser artista resident a l'Orquestra de Cleveland, on va dirigir les interpretacions de tots els concerts per a piano sol de Mozart. També ha dirigit la English Chamber Orchestra, des del teclat. El 2010, va ser artista en residència de la Filharmònica de Berlín. Va ser artista sènior a l'Escola i Festival de Música de Marlboro els anys 1974 i 1992, i ha estat associada permanentment amb Marlboro des de 1994 quan es va convertir en membre del Comitè de Direcció Artística. El 1999 es va convertir en una de les dues directores artístiques juntament amb el pianista Richard Goode. Va ser l'única directora fins al 2018, quan Marlboro Music va anunciar que el pianista nord-americà Jonathan Biss assumiria el paper de codirector artístic.[12] També és patrona fundadora del "Borletti-Buitoni Trust", una organització establerta per ajudar els artistes joves a desenvolupar i mantenir carreres internacionals.[13] El maig de 2012, la "Royal Philharmonic Society" va anunciar que seria honrada amb la seva medalla d'or (va rebre el premi anual de música de la societat el 2003); Els anteriors destinataris han inclòs Johannes Brahms (1877), Frederick Delius i Sir Edward Elgar (1925), Richard Strauss (1936), Igor Stravinsky (1954), Benjamin Britten i Leonard Bernstein (1987).

La seva actuació del 2015 amb l'Orquestra de Cleveland va provocar aquesta ressenya del Cleveland Plain Dealer:

« Podríem dir que és la marca d'un mestre. Just quan Mitsuko Uchida començava a semblar previsible, la deessa de la puresa, la pianista ens mostra tot un altre personatge. En tornar a interpretar Mozart amb l'Orquestra de Cleveland dijous, la pianista i directora va oferir als oients una versió més contundent i efusiva del seu art. No només va reorganitzar la disposició de les cordes, sinó també, d'una manera refrescant, el seu mateix so. »

[14]

Honors i premis[modifica]

  • 1986: Suntory Music Award[15]
  • 1989: Premi Gramophone al millor enregistrament instrumental, pel seu conjunt de les Sonates per a piano completes de Wolfgang Amadeus Mozart[16]
  • 2001: nomenada Comandant Honorari de l'Ordre de l'Imperi Britànic (CBE) en els Honors d'Any Nou de 2001. En aquell moment, el premi era honorífic perquè encara no era ciutadana del Regne Unit.[17]
  • 2001: Premi Gramophone al millor enregistrament de concert, per la seva gravació del concert per a piano d'Arnold Schoenberg (amb la direcció de Pierre Boulez)[16]
  • 2003: Uchida va ser escollida membre internacional de l'"American Philosophical Society"[18]
  • 2008: A l'abril, la "BBC Music Magazine" li va presentar els seus premis com a Instrumentista de l'any i Disc de l'any (Hammerklavier Sonata de Beethoven).[19]
  • 2009 Va ser ascendida a "Dame Commander de l'Ordre de l'Imperi Britànic" (DBE) en els honors de l'aniversari de la reina de 2009.[20] En aquesta ocasió, el premi va ser substantiu,[21] ja que s'havia convertit en ciutadana britànica 2009: Al juny, va rebre el títol de Doctora honoris causa en Música (DMus) per la Universitat d'Oxford durant Encaenia 2009.[22]
  • 2011: Premi Grammy a la millor interpretació solista(s) instrumental (amb orquestra) per la seva gravació dels Concerts per a piano núm. 23 K. 488 i núm. 24 K. 491 de Mozart amb la Cleveland Orchestra, que va dirigir des del teclat.
  • 2012: al maig, Uchida va rebre la Medalla d'Or de la "Royal Philharmonic Society", un dels més alts honors de la música clàssica.[23]
  • 2015: al gener, Uchida va rebre la Medalla d'Or de la Fundació (Stiftung) de la Universitat Mozarteum de Salzburg[24]
  • 2015: Praemium Imperiale, atorgat per la família imperial del Japó[25]
  • 2017: Premi Grammy al Millor Àlbum Vocal Solista Clàssic (com a acompanyant) amb Dorothea Röschmann[26]

Referències[modifica]

  1. "Mitsuko Uchida & Jonathan Biss, Artistic Directors". Marlboro Music Festival. Retrieved 29 November 2021
  2. 2,0 2,1 "Uchida, Mitsuko", Grove Music Online, 2007. Accessed 3 June 2007.
  3. Immelman, Niel (13 April 2009). "Maria Curcio". The Guardian. Retrieved 6 December 2016.
  4. "Maria Curcio". Telegraph.co.uk. 7 April 2009. Retrieved 6 December 2016.
  5. "Mitsuko Uchida". queenelisabethcompetition.be (in French). Retrieved 18 March 2022.
  6. "History – 16th International Beethoven Piano Competition Vienna". Archived from the original on 30 September 2020. Retrieved 18 July 2022
  7. "Narodowy Instytut Fryderyka Chopina". Konkursy.nifc.pl. Retrieved 28 July 2020.
  8. Jean-Pierre Thiollet, 88 notes pour piano solo, "Solo nec plus ultra", Neva Editions, 2015, p.51. ISBN 978 2 3505 5192 0
  9. Hunt, Brian, "Rekindling the very grandest of passions", The Daily Telegraph, 2 April 2001; accessed 22 September 2009.
  10. "Mitsuko Uchida Wins Best Instrumental Soloist(s) Performance (With Orchestra)". Grammy.com. 15 February 2011.
  11. "Mitsuko Uchida – Reviews". Decca Classics.
  12. "Mitsuko Uchida & Jonathan Biss, Artistic Directors". Marlboro Music Festival. Retrieved 29 November 2021
  13. "Borletti-Buitoni Trust: Making a Difference". Southbank Centre. Retrieved 3 May 2015.
  14. "Mitsuko Uchida treats Cleveland Orchestra crowd to bright, robust Mozart (review and gallery)". Cleveland.com. 10 April 2015. Retrieved 6 December 2016.
  15. "Suntory Music Award Awardees" (PDF). Suntory.com. Retrieved 28 July 2020.
  16. 16,0 16,1 "Artist". Gramophone.co.uk. Retrieved 28 July 2020.
  17. "New Year Honours 2000 – Honorary appointments". Bbc.co.uk. 30 December 2000. Retrieved 6 December 2016.
  18. "APS Member History". search.amphilsoc.org. Retrieved 22 June 2021.
  19. "Mitsuko Uchida takes BBC's classical top spot" (Press release). Retrieved 6 January 2020.
  20. "No. 59090". The London Gazette (Supplement). 13 June 2009. p. 7.
  21. Honorary awards are specifically listed as such, and are not usually gazetted
  22. "Oxford University Gazette, 5 February 2009". Archived from the original on 4 July 2009. Retrieved 28 July 2020.
  23. "Pianist Mitsuko Uchida given classical honour". BBC News. 4 May 2012. Retrieved 6 December 2016.
  24. Kriechbaum, Reinhard. "Einmal Gold, zweimal Silber". Drehpunktkultur.at. Retrieved 6 December 2016.
  25. "Artists honored with Japan's Praemium Imperiale awards". Reuters.com (Press release). Reuters. 21 October 2015. Retrieved 17 July 2018.
  26. "Grammy Award winners 2017: Complete list". The Washington Post. Retrieved 12 February 2017.

Enllaços externs[modifica]