Mixnà
| Mixnà | |
| De la sèrie d'articles sobre Judaisme |
|
 |
|
 Pàgina de la Mixnà |
|
| Vegeu també:
Història del judaisme |
|
|
Doctrina Jueva |
|
|
Llengües jueves |
|
La Misnà[1] o Mixnà[2] (en hebreu מִשְׁנָה, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia. En realitat té un valor paral·lel al de la Torà (el Pentateuc), ja que aquesta és anomenada Torà Escrita, i la Mixnà forma la base de la Torà Oral, i ambdúes van ésser entregades pel Creador al Poble d'Israel al Mont Sinai.
La Mixnà fou redactada en hebreu per Rabí Iehudà ha-Nassí poc després de la destrucció del segon Temple, ja que fins aquell temps els coneixements es trasmetien oralment; després de la destrucció del Temple i amb el começament de les deportacions massives, Rabí Iehudà decidí posar per escrit una obra que reunís les ensenyances orals de les diverses escoles rabíniques, que ensenyaven les mateixes teories però de diferents maneres i amb mínimes discrepàncies, que foren registrades a la Mixnà. La resta de les ensenyances que no quedaren incloses en la Mixnà es diuen "Tossefta" (=afegitura) i "Baràita" (=externa) i en gran part les cita el Talmud.
Taula de continguts |
Origen del nom [modifica]
La paraula hebrea mišnâ מִשְׁנָה és un derivat del verb שָׁנָה (šānâ) que significa "repetir-se". Hi ha un costum polular de recitar 18 capítols de la Mixnà, per ordre, cada dia, acabant tot el cicle en un mes, per tal de rememorar-los constantment. Per influència de l'arameu, el sentit d'aquest verb es modificà i prengué el sentit d'"estudiar" o "aprendre", puix que la repetició constant duu a aprendre de memòria. Posteriorment, el sentit del verb es restringí a l'estudi de la llei oral.
Composició [modifica]
La Mixnà consta de 6 ordres:
- Zera'ïm (זְרָעִים), sements, lleis relatives a l'agricultura.
- Mo'ed (מוֹעֵד), festes, regulació de les festes jueves i del xabbat.
- Naixim (נָשִים), dones, lleis sobre el matrimoni, divorci i vots (principalment de les dones)
- Neziqín (נְזִיקִין), perjudicis, legislació civil i criminal i funcionament dels tribunals.
- Qodaixim (קֳדָשִׁים), santedats, lleis relatives als sacrificis, als objectes consagrats, al Temple i als aliments.
- Teharot (טְהָרוֹת), pureses, legislació sobre la puresa ritual i la impuresa.
L'ordre de Zera'ïm conté 11 Tractats: Brakhot (benediccions); Peà (voreres); Demài (dubtes); Kil'aim (mescles); Xevi'it (any sabàtic); Terumot (ofrenes); Ma'asrot (delmes); Ma'aser Xení (segon delme); Hal·là (primícia de la pasta); Orlà (prepuci del fruit) i Biccurim (primícies del fruit).
L'ordre de Mo'ed conté 12 Tractats: Xabbat (dissabte); 'Eruvín (recintes); Pessahim (sacrificis pasquals); Xecalim (sicles); Iomma (dia del Perdó); Succà (cabana); Iom Tov (dia bó, festiu); Roix ha-Xanà (Cap d'Any); Ta'anit (dijuni); Meguil·là (carta); Mo'ed Catan (petita data: mitjos-festius) i Haguigà (sacrifici festiu).
L'ordre de Naixim conté 7 Tractats: Ievamot (cunyades); Ketubbot (aixovars); Nedarim (vots); Nazir (nazireu); Sotà (desviada); Guittín (actes -de divorci) i Kidduixin (consagracions -matrimonials).
L'ordre de Neziquín conté 10 Tractats: Babba Camma (primera part: perjudicis); Babba Mecia (segona part: plets); Babba Batra (tercera part: relacions socials); Sanhedrin (tribunal); Maccot (assots); Xevu'ot (juraments); 'Eduiot (testimoniatges); 'Avodà Zarà (idolatria); Avot (pares: consells morals) i Horaiot (ensenyances [errades]).
L'ordre de Qodaixim conté 11 Tractats: Zvahim (sacrificis); Menahot (oblacions); Hul·lin (seglars); Bekhorot (primogènits); 'Arakhin (valors); Temurà (barates); Caretot (extirpacions); Me'ilà (profanació, frau); Tamid (perpetu); Middot (mides) i Quinnim (nius).
I l'ordre de Teharot conté 12 Tractats: Kelim (einam); Ahalot (tendes); Nega'ïm (llebrosia); Parà (vaca); Teharot (pureses); Miqvaot (banys); Niddà (menstruada); Makhxirin (adequadors); Zavin (fluents); Tevul-Iom (recentment purificat); Iadaïm (mans) i Uccín (capolls).
Tot això en un total de 525 capítols.
Referències [modifica]
- ↑ Transcripció emprada per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics (filial de l'I.E.C.)
- ↑ Transcripció usada pel Centre de Terminologia (Termcat)
