Mixnà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mixnà
De la sèrie d'articles sobre
Judaisme
Star of David.svg
Siyum.jpg
Pàgina de la Mixnà
Vegeu també:

Història del judaisme
Abraham
Èxode
Regne d'Israel
Diàspora
Holocaust
Israel

Doctrina Jueva
Deu manaments
Messies
Xabbat
Yom Kippur
Sinagoga

Les Escriptures
Tanakh
Torà
Talmud
Mixnà

Llengües jueves
Hebreu
Arameu
Jiddisch
Judeoàrab
Judeocatalà
Judeocastellà
Judeogrec

La Misnà[1] o Mixnà[2] (en hebreu מִשְׁנָה, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia. En realitat té un valor paral·lel al de la Torà (el Pentateuc), ja que aquesta és anomenada Torà Escrita, i la Mixnà forma la base de la Torà Oral, i ambdues van ésser entregades pel Creador al Poble d'Israel al Mont Sinaí.

La Mixnà fou redactada en hebreu per Rabí Yehudà ha-Nassí poc després de la destrucció del segon Temple, ja que fins aquell temps els coneixements es transmetien oralment; després de la destrucció del Temple i amb el començament de les deportacions massives, Rabí Yehudà decidí posar per escrit una obra que reunís les ensenyances orals de les diverses escoles rabíniques, que ensenyaven les mateixes teories però de diferents maneres i amb mínimes discrepàncies, que foren registrades a la Mixnà. La resta de les ensenyances que no quedaren incloses en la Mixnà es diuen "Tossefta" (=afegitura) i "Baraita" (=externa), i en gran part les cita el Talmud.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

La paraula hebrea mišnâ מִשְׁנָה és un derivat del verb שָׁנָה (šānâ) que significa "repetir-se". Hi ha un costum popular de recitar 18 capítols de la Mixnà, per ordre, cada dia, acabant tot el cicle en un mes, per tal de rememorar-los constantment. Per influència de l'arameu, el sentit d'aquest verb es modificà i prengué el sentit d'"estudiar" o "aprendre", puix que la repetició constant duu a aprendre de memòria. Posteriorment, el sentit del verb es restringí a l'estudi de la llei oral.

Composició[modifica | modifica el codi]

La Mixnà consta de sis ordres:

  1. Zeraïm (זְרָעִים), sements, lleis relatives a l'agricultura.
  2. Moed (מוֹעֵד), festes, regulació de les festes jueves i del xabbat.
  3. Naixim (נָשִים), dones, lleis sobre el matrimoni, divorci i vots (principalment de les dones)
  4. Neziqín (נְזִיקִין), perjudicis, legislació civil i criminal i funcionament dels tribunals.
  5. Qodaixim (קֳדָשִׁים), santedats, lleis relatives als sacrificis, als objectes consagrats, al Temple i als aliments.
  6. Teharot (טְהָרוֹת), pureses, legislació sobre la puresa ritual i la impuresa.

L'ordre de Zeraïm conté 11 Tractats: Berakhot (benediccions); Peà (voreres); Demay (dubtes); Kilàyim (mescles); Xeviït (any sabàtic); Terumot (ofrenes); Maasrot (delmes); Maasser Xení (segon delme); Hal·là (primícia de la pasta); Orlà (prepuci del fruit) i Bikkurim (primícies del fruit).

L'ordre de Moed conté 12 Tractats: Xabbat (dissabte); Eruvín (recintes); Pessahim (sacrificis pasquals); Xeqalim (sicles); Yoma (dia del Perdó); Sukkà (cabana); Yom Tov (dia bo: festiu) o Betsà (ou); Roix ha-Xanà (Cap d'Any); Taanit (dejuni); Meguil·là (carta); Moed Qatan (petita data: mig festius) i Haguigà (sacrifici festiu).

L'ordre de Naixim conté 7 Tractats: Yevamot (cunyades); Ketubbot (aixovars); Nedarim (vots); Nazir (nazireu); Sotà (desviada); Guittín (actes: de divorci) i Qidduixín (consagracions: matrimonials).

L'ordre de Neziqín conté 10 Tractats: Bava Qamma (primera part: perjudicis); Bava Metsia (segona part: plets); Bava Batra (tercera part: relacions socials); Sanhedrín (tribunal); Makkot (assots); Xevuot (juraments); Eduyyot (testimoniatges); Avodà Zarà (idolatria); Avot (pares: consells morals) i Horayot (ensenyances [errades]).

L'ordre de Qodaixim conté 11 Tractats: Zevahim (sacrificis); Menahot (oblacions); Hul·lín (seglars); Bekhorot (primogènits); Arakhín (valors); Temurà (barates); Keritot (extirpacions); Meïlà (profanació, frau); Tamid (perpetu); Middot (mides) i Qinnim (nius).

I l'ordre de Teharot conté 12 Tractats: Kelim (einam); Ohalot (tendes); Negaïm (llebrosia); Parà (vaca); Teharot (pureses); Miqvaot (banys); Niddà (menstruada); Makhxirín (adequadors); Zavim (fluents); Tevul Yom (recentment purificat); Yadàyim (mans) i Uqtsín (capolls).

Tot això en un total de 525 capítols.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Transcripció emprada per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics (filial de l'I.E.C.)
  2. Transcripció usada pel Centre de Terminologia (Termcat)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

http://revistes.iec.cat/tamid/ReferenciesMisnaTalmud.pdf