Moïse Tshombé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moïse Tshombé

Moïse Kapenda Tshombé (Musumba, Katanga, 10 de novembre de 1919Alger, 29 de juny de 1969) fou un polític congolès.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Nascut en el si d'una pròspera família de comerciants emparentada amb la casa reial de la tribu lunda, s'educa en una escola nacional metodista nord-americana. Com a fase final de llurs estudis seguí un curs de comptabilitat per correspondència. S'inicià en l'activitat comercial pel seu conte amb escassa fortuna –en tres ocasions fou declarada en fallida-, però els familiars seguiren prosperant. Poc temps després de la segona guerra mundial realitzà una estança per Europa.

Comença en la política[modifica | modifica el codi]

El 1951 s'inicià en la política i durant tres anys fou diputat del Consell Provincial de Katanga. El matrimoni amb la filla del gran cap dels lunda augmentà la seva influència política. Fou elegit president de la Confederació d'Associacions de Katanga (CONAKAT). El desembre del mateix any formà part d'una comissió de dirigents congolesos que visitaren Brussel·les, per a pressionar en favor d'unes pròximes eleccions generals i per la iniciació d'unes negociacions envers la independència. El mes següent, el gener de 1960, participà en la taula rodona de Brussel·les, on llur posició en favor d'una federació congolesa molt descentralitzada topà amb el centralisme que propugnava Patrice Lumumba.

Posteriorment participà en la taula rodona sobre qüestions econòmiques i, convidat per Washington DC, visità els Estats Units. En les eleccions generals del maig de 1960 el partit de Tshombé guanyà només 8 escons en l'Assemblea Nacional de Leopoldville, sobre un total de 137. Per contra guanyà 25 escons, sobre un total de 60, en l'Assemblea Provincial de Katanga; en aquesta Tshombé disposà d'una majoria mercès al suport d'altres partits. El seu principal opositor en l'àmbit provincial fou Jason Sendwe, líder de Balubakat, partit polític representatiu de la tribu baliba, que predominava en la meitat nord de la província.

D'acord amb la Llei Fonamental, Tshombé fou elegit president de la província de Katanga per part de l'Assemblea d'Elisabethville. El 30 de juny de 1960 s'inicià la independència del país. El Govern central presidit per Patrice Lumumba, trobava grans dificultat per a reunir un Govern estable. Als pocs dies començà el motí de la Força Pública, una força armada existent en el país, i Tshombé aprofità l'ocasió per a proclamar la independència de Katanga. Impedí que el cap del Govern Central i el president de la República visitessin Katanga. També s'oposà a l'establiment de tropes de les Nacions Unides, i ho assolí durant diverses setmanes.

President de Katanga[modifica | modifica el codi]

El 8 d'agost Tshombé fou elegit cap de l'Estat de Katanga per l'Assemblea, i com què aquest Estat produïa les dues terceres parts de la producció total de la República Democràtica del Congo i així mateix realitzava dues terceres parts del comerç d'exportació, la secessió ensorrava el país en el caos econòmic. A finals de 1960 Tshombé es manifestà en favor de l'establiment d'una confederació en el Congo, previ acord entre les parts interessades. El 17 de gener de 1961, les autoritats centrals congoleses entregaren al Govern d'Elisabethville com a presoners a Patrice Lumumba, el general Maurice Mpolo i a Joseph Okito, que pocs dies després foren assassinats en fosques circumstàncies, però en els mitjans polítics africans s'atribuí la principal responsabilitat a Tshombé.

El mes de març del mateix any, aquest assistí a la conferència de Tananarive (Madagascar), per a negociar un pacte amb els restants dirigents del Congo, inclòs el president Joseph Kasavubu arribant-se a l'acord, en principi, de constituir una Confederació d'Estats Congolesos. El mes següent es recomençà la conferència en territori congolès, a Coquilhatville, però acabà amb l'arrest de Tshombé. El juny signà un acord amb el cap del Govern central, Ileo, pel qual posava fi a la secessió katangenya i fou posat en llibertat, però en arribar a Elisabethville repudià l'acord.

Fi de la secessió[modifica | modifica el codi]

El fi de la secessió es produí el gener de 1962, després d'una sèrie d'operacions militars iniciades el setembre de 1961 per les forces de les Nacions Unides, enfront de la resistència de la gendarmeria katanguenya i dels mercenaris blancs al servei de Tshombé.

Durant l'any i mig de secessió el Govern katangés contà amb el suport de poderosos interessos financers belgues, especialment de la Unión Miniere du Haut Katanga. Finalitzada la secessió, Tshombé s’exilià a Europa, on va residir a París i Madrid. La inestabilitat i les lluites internes dels seu país motivaren que el juny de 1964 fos cridat a Leopoldville i convidat a encapçalar el govern central del Congo. Amb l'ajuda de mercenaris blancs posà fi a la subversió, però fou refusat en la Conferència del Caire de Països no Alineats, l'octubre del mateix any, perquè el altres estadistes africans no volgueren que s'assentés amb ells, en considerar-lo el principal responsable de l'assassinat de Lumumba.

Abandonament com a cap de Govern[modifica | modifica el codi]

Degut a les divergències amb Kasavubu, es veié obligat abandonar llurs funcions com a cap del Govern (13 d'octubre de 1965). Acusat d'alta traïció, fou condemnat a mort en rebel·lia el 13 de març de 1967. S'havia instal·lat per segona vegada a Espanya, on certs cercles simpatitzaven amb ell. En el curs d'un viatge aeri des d’Eivissa a Palma fou víctima d'un segrest, portat a Algèria i empresonat en aquell país. Això passava l'1 de juliol de 1967; per aquell temps, projectava retornar de nou al Congo. Sense recobrar la llibertat, morí a conseqüències d'un atac al cor, segons, després de verificada l'autòpsia, certificada per onze metges.

Polític de dretes i home de vida contradictòria i aventurera, semblava considerar que tots els mitjans són vàlids per la defensa del poder; per aquest motiu se l'anomenà el «Maquiavel d’Àfrica». Molt elogiat, per altra banda, a causa de llur tendència pro-occidental, fou, sens dubte, d'aquells estadistes que desperten passions contradictòries.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Suplement 1963-64, pag. 413 i Suplement 1969-70, pag. 309 de l'enciclopèdia Espasa.