Moïsme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El moïsme o mojia (en xinès 墨家, pinyin Mòjiā, "Escola de Mo") és un corrent del pensament xinès originat per Mozi (volts dels 480 aC - 381 aC) i desenvolupat durant l'època dels "regnes combatents" (476 aC fins al 221 aC), període en què va constituir el principal corrent rival del confucianisme. El moïsme defensava l'utilitarisme com a únic patró universal per a garantir un judici just, l'amor igualitari (jian ai) i l'única legitimitat de la guerra defensiva (amb l'objectiu final d'eliminar tota guerra). També deia que els esperits i el destí (ming) castigaven els qui cometien males accions, encoratjava la promoció dels homes amb talent, la conformitat amb els dictats dels superiors i condemnava acerbament les despeses exagerades.

Els seguidors d'aquesta escola vivien d'una manera austera i coneixien les arts marcials, que no dubtaven a practicar sovint per tal de defensar els pobres o per interposar-se per a evitar baralles. Rebutjaven el luxe fins al punt de condemnar la música, considerada com una font de despeses inútils, i ridiculitzaven l'arrogància dels lletrats tan ben considerats pel confucianisme.

L'escola va acabar dividint-se en diverses branques que es van acusar mútuament d'heterodòxia. Amb l'arribada de la dinastia Han, cap al 206 aC, que va adoptar l'ensenyament de Confuci com a doctrina oficial de l'Estat, el moïsme va periclitar fins a desaparèixer completament de l'àmbit del pensament xinès. Amb tot, aquest moviment va representar el primer intent estructurat dins de la tradició xinesa que anava en contra de l'esperit de clan, constituint una alternativa de reflexió autònoma.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Les textes fondateurs de la pensée chinoise, Le Point n° 13 (Hors-série), mars-abril 2007.
  • Introducció al pensament xinès (Apunts de masters IBEI) per Seán Golden.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]