Moble (heràldica)

Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.

Mobles, figures i peces[modifica]

Els mobles estan emparentats amb les peces i les figures. De fet, sovint es considera que no són més que figures de tipus geomètric, mentre que les figures pròpiament dites fan referència a realitats i objectes del món natural, artificial o fantàstic; alguns d'aquests objectes són definits com a mobles o figures segons els diversos autors o tractats, cas de la rosa, el roc, el mont o la vall. En moltes llengües, moble i figura són, en heràldica, termes sinònims. D'altres, en canvi, consideren el moble una categoria intermèdia entre la peça i la figura.

Es diferencien essencialment de les peces en el sentit que no toquen les vores de l'àrea en què es troben circumscrites (sempre que no es tracti de figures movents, és a dir, que surten d'alguna de les vores). Mentre que les peces segueixen la regla del contrast d'esmalts, segons la qual no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall o color amb color, els mobles i les figures no, excepte casos ben comptats (com ara el besant i la rodella). Alguns heraldistes consideren els mobles com a peces de categoria inferior.

Característiques[modifica]

Els mobles heràldics no són figures de tipus representatiu sinó simbòlic, per tant sempre es fan estilitzats, de manera convencional; en cas contrari, s'ha d'indicar que es representen al natural.
Quan es repeteixen, són del mateix color; en cas contrari, cal indicar-ho.
Poden ser sobremuntats, somats o carregats d'un altre moble.
Poden estar disposats sobre el camper de l'escut o damunt alguna peça, o bé damunt altres mobles o figures. Quan estan posats sobre una peça, acostumen a seguir l'orientació d'aquesta.
Es poden utilitzar com a brisures, o marques de diferència, quan s'afegeixen a un escut per distingir les diferents branques d'una família o bé els llinatges bastards.

Tipus de mobles[modifica]

Vet aquí una llista no exhaustiva de les diferents menes de mobles; com ja s'ha dit més amunt, en alguns casos un mateix objecte pot ser considerat moble o figura segons la font, especialment els objectes més figuratius (el món, la petxina, el trèvol, la rosa, el mont, la vall, el coll, etc.), o fins i tot moble o peça (cas de les creus i els sautors).

Un dels diversos criteris per classificar-los és, per exemple, atenent al fet de si estan formats per línies rectes o corbes.

Mobles rectilinis[modifica]

La bitlleta: Figura petita i rectangular, col·locada ordinàriament en pal, si bé es pot posar també ajaçada o decantada en banda o en barra.
La creueta: Qualsevol creu petita quan n'hi ha més de tres; de tota manera, tots els diversos tipus de creus abscisses diferents de la formada per la unió d'un pal i una faixa són considerades mobles.
La dentadura: Fila de dents d'angles aguts situada a l'interior de la vora superior de l'escut.
L'encaix: Format per dos o més triangles, amb les bases contigües, movents dels flancs o de la punta de l'escut.
L'encast: Petita secció obliqua movent d'un dels angles inferiors de l'escut. Si surt d'algun dels angles superiors, s'anomena escotadura.
L'escaire: Figura en forma d'escaire que voreja els costats inferiors d'un francquarter, el qual és d'un esmalt igual que el del camper.
L'estrella: Habitualment de metall i de sis puntes, tot i que pot tenir-ne més o menys, i llavors cal indicar-ho.
La freta: Comuna en les armories britàniques, està formada per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada.
El fus: Figura en forma de losange, però més estreta i allargada.
L'hamaïde: Representació simbòlica d'un rastell, consistent en tres faixes, una damunt l'altra, amb les extremitats abscisses i generalment tallades al biaix.
El lambel: Mena de travessa abscissa de la qual pengen tres peces triangulars, col·locada al cap de l'escut.
La losange: Figura en forma de rombe. Segons la seva tipologia es pot anomenar malla o ruste.
La malla: Losange buidada.
La potença: Figura en forma de T.
El quadrat: Figura en forma de quadrat; generalment n'hi ha més d'un. Quan un de sol ocupa gairebé tot el camper, s'anomena gran quadrat.
El ruste: Losange perforada de manera circular al mig.
El sautoret: Figura en forma de sautor, o creu en forma de X, petit i abscís.
El triangle: Figura en forma de triangle equilàter, generalment representat sobre una de les seves bases; si s'aguanta sobre el vèrtex, s'anomena triangle revessat.

Exemples d'escuts municipals catalans amb mobles rectilinis
sembrat de creuetes d'argent a l'escut d'Òdena
una creu patriarcal de sable a l'escut del Port de la Selva
una estrella d'argent de sis puntes a l'escut de Bolvir
dos lambels de gules a l'escut de Prades
losanges de sable a l'escut de Tagamanent
un quadrat de porpra a l'escut de Foradada
un sautoret d'argent a l'escut d'Oliana

Mobles curvilinis[modifica]

L'anellet: Figura rodona i buida, mena de besant buidat.
El besant: Figura rodona i plana, sempre de metall sobre un camper de color. Quan és de color sobre camper de metall, s'anomena «rodella».
La bola: Figura esfèrica que es representa ombrejada per tal de donar-li relleu, amb què es distingeix del besant i la rodella.
El coll: Figura que representa un coll format per dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra.
El cor: Representació esquemàtica d'un cor, tal com apareixen als jocs de cartes.
La cua d'ermini: Cadascuna de les taques negres que imiten la cua d'un ermini, en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part de dalt per tres punts.
L'escudet: Escut petit que, quan està situat al centre de l'escut i és de mida més gran, s'anomena escussó, i llavors és una peça ordinària.
La flor de lis: Representació esquemàtica de la flor del lliri amb tres pètals, el central dret i els laterals corbats cap enfora, reunit a la base per una mena d'anella.
La font o deu: Besant faixat ondat, ordinàriament d'argent i d'atzur, representant l'aigua corrent.
La gota: Figura en forma de gota o llàgrima, anomenada gota de pega si és de sable, gota de sang si és de gules i gota d'aigua o llàgrima si és d'argent.
El llac o estany: Quadrilòbul faixat ondat, ordinàriament d'argent i d'atzur, que representa un llac.
El llunell: Quadrilòbul format per quatre llunetes apuntades disposades en cercle.
La lluneta: Quart de lluna que pot ser creixent, minvant, muntant o bolcant, segons si les banyes van dirigides cap a la destra, la sinistra, el cap o la punta.
La merleta: Mena d'ocellet representat de perfil, sense bec ni potes i amb les ales plegades. A Espanya i la Gran Bretanya es fa servir com a brisura dels quartogènits.
El món: Representació del globus imperial, que duien a la mà els emperadors i després van dur els reis, o bé situat sobre la corona dels sobirans, en forma de bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, i amb una creu al capdamunt.
El mont: Representació simbòlica d'un mont, movent de la punta o no, normalment d'un sol cim. El mont de penyes o muntanya és format per una mena de piràmide de petits monts sobreposats, que representen roques. El mont floronat té el cim acabat en forma de flor de lis.
La petxina: Representació d'una petxina de pelegrí, dibuixada per la part exterior i amb les orelles a dalt.
El quinquefoli i el sextifoli: Representacions respectives d'una flor de cinc i sis pètals arrodonits i punxeguts, i perforada.
El roc o roca: Figura que representa la torre dels escacs en formes diverses.
La rodella: Figura rodona i plana, sempre de color sobre un camper de metall. Quan és de metall sobre camper de color, s'anomena besant.
La rodeta d'esperó: Estrella de sis puntes perforada, en representació dels esperons amb què s'inciten els cavalls.
La rosa: Representació heràldica d'una rosa, sense tija i normalment amb cinc pètals, cinc sèpals i botó al mig. Quan té tija i fulles s'anomena rosa natural.
El trèvol: Fulla de tres lòbuls arrodonits i amb tija que vol representar un trèvol.
La vall: Representació d'una vall que consisteix en una mena de terrassa amb el perfil superior format per dos cims entre els quals s'obre una depressió.