Mode eòlic

Segons els atenencs, el novè mode de la música grega (desconegut en l'actualitat) era el preferit a Eòlia, per això li deien el mode eòlic.

Mode eòlic del renaixement

Durant el Renaixement es va adjudicar aquest nom al mode sobre la nota la , format amb l'estructura de l'escala natural (sense alteracions) començant per la . Els dos semitons dels modes gregorians estan entre la segona i la tercera menor, i entre la quinta (o dominant) i la sexta, donant lloc al que des del barroc s'anomena escala menor "antiga" (en contraposició a l'escala "harmònica" i la "melòdica").

Aquesta mode i altres tres (hipoeòlic, jònic i hipoiònic) van ser creats el 1547 pel suís teòric de la música Henricus Glareanus, e va publicar en la seva Dodecachordon, com a part d'una reforma del sistema modal. La seva premissa tenia com a idea central l'existència de dotze modes diatònics en lloc de vuit, incloent un parell separat dels modes de cada un en las finalis la i do, amb els modes de finalis d'aquestes notes havien estat considerats com a simples transposicions de les notas finales de la quinta justa més baixos. Què Glareanus anomenat eòlic havien estat tractats prèviament com transposició de mode dòric.

Vegeu també

• Escala menor
• Escala menor natural
• Escala menor harmònica
• Escala menor melòdica
• Eólida o Eòlia (Una zona de l'antiga Grècia asiàtica).
• Modes grecs (Música)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mode eòlic