Model d'acceptació de tecnologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Model d'Acceptació de Tecnologia, versió 1. (Davis 1989)

El model d'acceptació de tecnologia (de l'anglès Technology Acceptance Model o TAM) és una teoria de l'àrea de sistemes d'informació que modela com els usuaris accepten i usen una certa tecnologia. El model suggereix que quan els usuaris són introduïts a una nova tecnologia, un nombre de factors influeix en la seva decisió respecte a com i quan l'usaran, destacant:

  • Utilitat percebuda - Definida per Fred Davis com "el grau amb el qual una persona creu que usant un sistema en particular millorarà el seu rendiment".
  • Facilitat d'ús percebuda - Davis ho defineix com "el grau amb el qual una persona creu que usar un sistema en particular és lliure de dificultats" (Davis 1989).

El TAM ha estat contínuament estudiat i desenvolupat, sent les dues majors actualitzacions els models TAM2 (Venkatesh & Davis 2000 & Venkatesh 2000) i la Teoria Unificada d'Acceptació i Ús de Tecnologia (Unified Theory of Acceptance and Use of Technology o UTAUT, Venkatesh et al. 2003). Una extensió anomenada TAM3 també ha estat proposada (Venkatesh & Bala 2008).

Història[modifica | modifica el codi]

El model TAM és una de les extensions amb més influencia de la Teoria de l'Acció Raonada (en anglès Theory of Reasoned Action o TRA) en la literatura. Va ser desenvolupat per Fred Davis i Richard Bagozzi (Davis 1989, Bagozzi, Davis & Warshaw 1992). El model TAM substitueix moltes de les mesures d'actitud de la teoria TRA amb les dues mesures d'acceptació de tecnologia: facilitat d'ús, i utilitat. Tant TRA com TAM, ambdues amb forts aspectes de comportament, assumeixen que quan algú es forma una intenció per actuar, serà lliure per fer-ho sense limitació. En el món real, però, hi haurà alguns límits a la llibertat d'actuar (Bagozzi, Davis & Warshaw 1992).

Bagozzi, Davis i Warshaw diuen:

Donat que les noves tecnologies com els ordinadors personals són complexes i un element d'incertesa existeix en les ments dels qui prenen decisions respecte a la seva adopció exitosa, la gent forma actituds i intencions orientades a provar d'aprendre a usar aquesta noves tecnologies abans d'iniciar esforços dirigits a usar-les. Les actituds orientades i les intencions d'ús poden estar mal formades o mancar de convicció o poden ocórrer només després de l'evolució d'esforços preliminars per aprendre a usar la tecnologia. Per tant, l'ús actual pot no ser una conseqüència directa o immediata de tals actituds i intencions. (Bagozzi, Davis & Warshaw 1992)

Recerca anterior en la difusió d'innovacions també suggereix un rol prominent per la facilitat d'ús percebuda. Tornatzky i Klein (Tornatzky & Klein 1982) van analitzar l'adopció de tecnologia, trobant que la compatibilitat, l'avantatge relatiu i la complexitat tenien les relacions més significatives amb l'adopció en un ampli rang de tipus d'innovació. Eason va estudiar la utilitat percebuda en termes d'igualtat entre sistemes, tasques i perfils de feina, utilitzant el terme "task fit" per descriure la mètrica (citat a Stewart 1986).

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El model TAM ha estat molt criticat, tot i el seu ús freqüent, portant als seus creadors a provar de redefinir-lo diversos cops. Les crítiques al model TAM com a "teoria" inclouen el seu valor heurístic qüestionable, un poder de predicció i explicació limitat, trivialitat i manca de valor pràctic (Chuttur 2009). Benbasat i Barki suggereixen que el model TAM "ha desviat l'atenció dels investigadors d'altres qüestions de recerca importants i ha creat una il·lusió de progrés en l'acumulació de coneixement. Encara més, els intents independents d'altres investigadors per ampliar el model TAM per tal d'adaptar-lo als entorns informàtics constantment canviants ha portat a un estat de caos teòric i confusió" (Benbasat & Barki 2007). En general, el model TAM es focalitza en l'usuari individual d'un ordinador, en el concepte de 'utilitzat percebuda', amb extensions per incorporar més i més factors per a explicar com un usuari 'percep' 'utilitat', i ignora el procés essencialment social de desenvolupar sistemes d'informació i les conseqüències del seu ús. Per una anàlisi i crítica recents del model TAM veure Bagozzi (Bagozzi 2007).

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]