Model del Temple d'Hamburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaModel del Temple d'Hamburg

El model del Temple. Modifica el valor a Wikidata
Tipusmaqueta arquitectònica Modifica el valor a Wikidata
Creació1692
LocalitzacióMuseu d'Història d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
El plànol del model d'Hamburg correspon a la manca de galeries exteriors del plànol de Villalpando: Ezechielem Explanationes, 1604

El model del Temple d'Hamburg (en alemany Hamburger Tempelmodell) és un model arquitectònic barroc del Temple de Salomó. Té una superfície d'uns 12 metres quadrats i està fet de fusta. És de forma quadrada i compta amb quatre ales i nou patis, dos d'ells en l'eix central.

Fou elaborat entre els anys 1680 i 1692 després que fos comissionat pel senador d'Hamburg i fundador i director de l'Òpera d'Hamburg, Gerhard Schott. El model fou exhibit per primera vegada a l'Òpera d'Hamburg. Després de la seva mort, els hereus de Schott van posar el model a la venda a Londres, i allà fou adquirit per un agent de Frederic August I de Saxònia, rei de Polònia. El 1732 fou traslladat a Dresden, on es mostrava com a part de la col·lecció d'art cerimonial jueu. Després de la reestructuració d'aquesta col·lecció en les primeries del segle xix, el model tingué diversos propietaris fins que finalment fou adquirit per l'hamburgmuseum l'any 1910.

El model de Schott se situa en la tradició de molts intents del barroc i del renaixement de reconstrucció del temple per part d'acadèmics teòlegs i arquitectes. El model d'Hamburg segueix de prop una interpretació del jesuïta espanyol Juan Bautista Villalpando de 1604 que, al seu torn, es basava en el Tercer Temple del Llibre d'Ezequiel.

Es desconeix la raó per la qual aquest model complex i car fou comissionat.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Model del Temple d'Hamburg
  • Korey, Michael «Der Tempel Salomonis im Dresdener Zwinger, Facetten und Spiegelungen eines Barocken Architekturmodells» (en alemany). Dresdner Kunstblätter, 4/2009, pàg. 48-59. ISSN: 0418-0615.
  • Korey, Michael. Thomas Ketelsen. Fragmente der Erinnerung. Der Tempel Salomonis im Dresdner Zwinger; Facetten und Spiegelungen eines barocken Architekturmodells und eines frühen jüdischen Museums (en alemany). Berlin: Deutscher Kunstverlag, 2010. ISBN 9783422070196. 
  • Jaacks, Gisela. Abbild und Symbol. Das Hamburger Modell des Salomonischen Tempels (en alemany). 17/82. Hamburg: Museum für Hamburgische Geschichte, 1982. 
  • Jaacks, Gisela. Hamburg zu Lust und Nutz, Bürgerliches Musikverständnis zwischen Barock und Aufklärung (1660-1760) (en alemany). Hamburg: Verein für Hamburgische Geschichte, 1997. 
  • Lauffer, Otto. Das Modell des Tempels Solomonis (en alemany). Jahresbericht des Museums für Hamburgische Geschichte für das Jahr 1910. Hamburg: Gräfe und Sillem, 1911, p. 17-24. 
  • Vogelsang, Bernd. „Archaische Utopien“, Materialien zu Gerhard Schotts Hamburger „Bühnenmodell“ des Templum Salomonis (en alemany), 1979.