Moderata Fonte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Moderata Fonte, pseudònim de Modesta Pozzo (1555-1592) fou una escriptora veneciana. A banda del diàleg publicat pòstumament Il merito delle donne, (1600) pel qual és més coneguda, també va escriure poesia religiosa i romàntica. Alguns detalls sobre la seva vida són coneguts gràcies a la biografia de Giovanni Niccolò Doglioni (1548-1629), el seu oncle, inclòs als diàlegs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1555 a la República de Venècia. Modesta Pozzo de Zorzi fou la segona filla de Cicilia i Hieronimo de Pozzo, qui van morir a causa de pesta quan ella només tenia un any. Amb el seu germà Leonardo, va haver d'anar a viure amb la seva àvia materna i el seu segon marit Prospero Saraceni. Essent encara molt petita, va anar a estudiar al convent de Santa Maria, on aprengué a cantar, a llegir la llengua vernacla i a cosir. Quan va tornar a casa de la seva àvia, el Messer Saraceni li va permetre de llegir qualsevol llibre de la seva biblioteca, i va començar ella sola seriosos estudis especialitzats en llatí. També el marit de la seva àvia l'estimulà a que escrivís des de ben jove.

Com tota dona veneciana de l'época, Fonte aprengué a dissenyar, pintar i tocar el llaüt i el clavicèmbal; a més, com que estava privada de poder assistir a l'escola de gramàtica, li preguntava al seu germà cada dia el que havia après.

Posteriorment Fonte va anar a viure amb la filla del Messer Saraceni i el seu marit, qui publicaria la biografia de l'autora el 1593, en set pàgines, i titulada "Vita della Signora Modesta Pozzo de'Zorzi nominata Moderata Fonte". Doglioni l'ajudà en els seus estudis i escrits i finançà el seu primer llibre "Floridoro". En aquesta època començaria a usar el nom de Moderata Fonte. Quan tenia 27 anys, Doglioni li elegí un advocat anomenat Filippo de'Zorzi com a marit i la parella es casà el 15 de febrer de 1583. Durant el matrimoni ella seguí escrivint, cosa estranya per l'època, ja que les dones no acostumaven a poder ecriure un cop casades. Després de deu anys de matrimoni i tres fills, Modesta morí a Venècia durant el part de la seva quarta filla el 2 de novembre de 1592, amb només 37 anys.

Doglioni la descriu a la seva biografia com a una dona extremadament intel·ligent. Fou bona mare i esposa, permeté que les seves filles estudiessin llatí, cantessin i toquessin instruments. Va acabar la seva darrera obra el mateix dia que morí "Il mérito delle donne", de manera que va haver de publicar-se pòstumament, el 1600.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Fonte, Moderata, 1555-1592, Tredici Canti del Floridoro ... (Venezia: Stamp. de' Rampazetti, 1581)
  • Le feste: rappresentatione avanti il serenissimo prencipe di Venetia Nicolo da Ponte il giorno di S. Stefano 1581 (Venezia: Domenico e Gio. Battista Guerra, fratelli, 1582)
  • Canzon nella morte del ser.mo princ. di Venetia Nicolò da Ponte (Venezia: Sigismondo Bordogna, 1585)
  • La passione di Christo: descritta in ottava rima (Venezia: Domenico e Gio. Battista Guerra, fratelli, 1582)

Ed., Zucconello, Ippolito, "Rime" (Venezia: Domenico e Gio. Battista Guerra, fratelli, 1583) in "Del giardino de' poeti, in lode del serenissimo Re di Polonia" libro secondo Viridarivm poetarvm ... in laudes ... D.D. Stephani Regis Poloniae.

  • La resurrettione di Giesù Christo nostro Signore, che segue alla Santissima Passione, descritta in ottava rima da Moderata Fonte (Venezia: Gio. Domenico Imberti, 1592)
  • Il merito delle donne: oue chiaramente si scuopre quanto siano elle degne e più perfette de gli huomini (Venezia: Gio. Domenico Imberti, 1600)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kirkham. Victoria. 2002. 'Creative Partners: The Marriage of Laura Battiferra and Bartolomeo Ammanati'. Renaissance Quarterly, 55: 498-558
  • Carinci. Eleonora. 2002. 'Una lettera autografa inedita di Moderata Fonte (al granduca di Toscana Francesco I)'. Critica del testo, 5/3: 1-11
  • Chemello, Adriana. 1983. 'La donna, il modello, l'immaginario. Moderata Fonte and Lucrezia Marinella'. In Nel cerchio della luna: figure di donna in alcuni testi del XVI secolo, 95-170. Ed Marina Zancan. Venice: Marsilio
  • Cox, Virginia. 1995. 'The single self: Feminist thought and the marriage market in early modern Venice'. Renaissance Quarterly, 48 (1995), 513-81
  • Malpezzi Price, Paola. " Moderata Fonte: Women and Life in Sixteenth-Century Venice". Madison and Teaneck: Fairleigh Dickinson Press.2003
  • 'Venezia Figurata and Women in Sixteenth-Century Venice: Moderata Fonte's Writings'. In Italian Women and the City. Essays, 18-34. Ed. Janet Levarie Smarr and Daria Valentini. Madison and Teaneck; Fairleigh Dickinson University Press, 2003
  • D. Martelli, "Moderata Fonte e Il merito delle donne", Centro Internazionale della Grafica, 1993
  • Cox, Virginia. 1995. 'The single self: Feminist thought and the marriage market in early modern Venice'. Renaissance Quarterly, 48 (1995), 513-81

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • "Le mérite des Femmes", tradution, annotation et postface de Fréderique Verrier, Paris, Éditions Rue d'Ulm (colletion "Versions françaises", 2002.
  • "The worth of women", university of Chicago Press, 1996.
  • "Das Verdienst der Frauen". Ed. and trans. Daniela Hacke. Munich: CH Beck.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts sobre Moderata Fonte al Wikisource (italià).