Modest Mússorgski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Modest Mússorgski per Ilya Repine, fet només uns dies abans de la mort del compositor el 1881.

Modest Petróvitx Mússorgski, en rus Моде́ст Петро́вич Му́соргский (Karevo, 21 de març de 1839Sant Petersburg, 28 de març de 1881), va ser un dels compositors nacionalistes russos més originals i influents del segle XIX.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Karevo (Rússia) el 21 de març de 1839. Era fill d'un terratinent, gran amant de la música. Sa mare li va donar les primeres classes de piano. Va progressar tan ràpidament que als set anys ja tocava petites peces de Liszt i als nou interpretava un gran concert de John Field davant d'un nombrós auditori a casa seva.

Tenia una dida que el va endinsar en el coneixement del país a través de contes populars russos. Aquest món de màgia i fantasia el va utilitzar posteriorment en les seves composicions.

Als deu anys son pare el va matricular, juntament amb son germà Filaret, a l'Escola de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg amb la intenció que hi fessin la carrera militar.

La seva primera composició data de l'any 1852, el seu primer any d'estada a l'Escola de Cadets. Tenia només tretze anys i dedicà la peça als seus companys de l'escola militar. Es titulava Polka Porte-enseigne i era per a piano. Ja en aquesta primera composició s'hi observa l'originalitat que tindria la seva música.

Mússorgski de cadet del regiment Preobrajenski de la guàrdia imperial

Durant la tardor de l'any 1856 va conèixer casualment Alexander Borodín, que era químic però que acabà esdevenint un gran compositor. Molts anys més tard, Borodín va descriure com era Mússorgski, amb disset anys, quan el va conèixer:

« Era encara un noi innocent, molt elegant, un tipus acabat de jove oficial. Duia l'uniforme sempre impecable. Els cabells perfectament pentinats. Les mans, unes mans de gran senyor, les portava sempre molt ben cuidades. Les maneres eren refinades i aristocràtiques. La seva educació i la seva cortesia eren notables. Parlava francès i li agradava tocar peces de Verdi. »

Sembla important remarcar aquesta descripció, perquè estem habituats a veure retrats de l'última etapa de la seva vida, en els quals es veu en un estat deplorable, que no concorden en absolut amb aquesta descripció. Diverses circumstàncies i la seva afecció cada vegada més gran a la beguda van malmetre aquest jove tan prometedor.

L'amistat amb Borodín el porten a conèixer altres joves interessats per la música amb qui més tard formaria el que es coneix com el Grup dels Cinc.

Aquests cinc músics foren:

De tots cinc, Mússorgski fou el més genial, el més naturalista. Utilitzà sovint una harmonia basada en les escales de la música folklòrica russa; alhora, però, i potser com a conseqüència, va ser el menys tècnic, i sovint va caldre que els seus companys l'ajudessin, sobretot a instrumentar.

El 5 de juliol de 1858, Mússorgski deixà l'exèrcit i es veié obligat a treballar com a administratiu. A causa de l'alcoholisme la seva vida cau en un declivi imparable fins a la mort, a Sant Petersburg, en la més absoluta indigència. Malgrat totes les dificultats, però, no va deixar mai d'escriure música.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra mestra és l'òpera Borís Godunov (1868) basada en el drama de l'escriptor rus Aleksandr Puixkin.

Altres obres seves que cal destacar són:

Té un ampli repertori de cançons qualificades de genials, agrupades en cicles:

  • L'habitació dels nens (1868-1870); text del mateix Mússorgski.
  • Sense sol (1874); text de Kutusov, un nebot seu.
  • Cançó de la puça; text del Faust de Goethe (va ser l'última que va compondre).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Modest Mússorgski