Modest Prats i Domingo
Modest Prats i Domingo (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1936) és un filòleg i teòleg català. Fou ordenat de sacerdot el 1959 a Girona i es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona i en teologia a la Pontifícia Universitat Lateranense.
Ha estat professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Col·legi Universitari de Girona. Fins al 2002 fou professor d'història de la llengua catalana a la Universitat de Girona. Ha dirigit la delegació a Girona de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma i ha estat el primer delegat del Serveis Territorials de Girona del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya el 1981. Ha estat professor del Seminari de Girona i professor de la Universitat de Girona de Filologia i d'Història de la Llengua. És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ha participat en els Col·loquis Internacionals sobre llengua i literatura catalanes. Ha estat també rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser, actualment, del Mercadal de Girona. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Des del 2005 també és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.
[modifica] Obres
- Notes sobre la "Controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català (1974)
- La segona part de les "Instruccions per a l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixac (1976)
- Notes per a una història de la llengua (1976)
- Verdaguer a la Mare de Déu del Mont, Salt, Edicions del Pèl, (1984), amb Joan Carreres
- Història de la llengua catalana (vol. I, 1982; vol II, 1996) amb Josep Maria Nadal i Farreras
- El futur de la llengua catalana (1990), amb Albert Rossich i August Rafanell.
- Política lingüística de l'Església catalana. Segles XVI i XVII (1995).
