Modona
Modona (Methone Μεθώνη o Μοθώνη) coneguda també com Modon, en grec modern Methoni, és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, del grup de les Oenussae. Avui dia compta amb prop de 3.000 habitants.
Història [modifica]
Methone fou la ciutat que Homer esmenta com Pedasos, una de les set ciutat que Agamenó va oferir a Aquil·les. L'heroïna epònima Methone es anomenada la filla d'Oeneos, l'home del vi.
Apareix esmentada a les guerres messèniques. A la segona guerra messènica Methone i Pilos foren les úniques ciutats que les messenis encara dominaven quant es van retirar a la fortalesa d'Eira. Al final de la guerra els espartans la van cedir als habitants de Nàuplia que havien estat expulsats de la seva ciutat per Argos. El 431 aC fou atacada pels atenencs però foren rebutjats per Bràsides. El 371 aC quant es va restablir la independència de Messènia, els habitants de la ciutat, tot i no ser messenis, van poder restar allí.
Fou atacada per pirates il·liris al segle II aC. Una mica abans de la batalla d'Àccium, la ciutat, que havia estat fortificada per Marc Antoni, fou ocupada per Agripa després d'un setge. Allí va trobar al deposat rei Bogud II de Mauritània al que va fer matar. Trajà la va reconèixer com a ciutat lliure.
Va romandre en poder de l'Imperi Romà i l'Imperi Bizantí. Els bizantins la van fortificar el segle VII. La van conservar fins el 1124 quan s'hi van establir els venecians, però jurídicament va romandre bizantina fins que la possessió els hi fou reconeguda als venecians el 1206 per l'Imperi Llatí de Constantinoble.
La ciutat es va utilitzar com a base naval i centre de transit pels peregrins a Terra Santa, negoci que va quedar en mans de l'estat venecià el 1227 Fou una època daurada en que la població va augmentar, especialment al segle XV quan va rebre molts refugiats d'altres llocs del Peloponès amenaçats pels tircs. El 1500, durant la Guerra Turcoveneciana (1499-1503) fou assetjada i ocupada per l'imperi otomà després de 28 dies de lluita (9 d'agost de 1500). El 1531 fou ocupada temporalment pels Cavallers de Sant Joan que es van emportar 1600 presoners. El 1667-1668 la va visitar Evliya Çelebi que en fa una descripció. Els turcs, sota els quals portava el nom de Mora, la van conservar fins que Francesco Morosini la va recuperar pels venecians el 1686 als que fou confirmada pel Tractat de Karlowitz, però en aquest temps s'havia despoblat en gran part. Els venecians l'anomenaven "els ulls de Venècia".
El 1715 va tornar als otomans per conquesta del gran visir Silahdar Damat Ali Pasha (que va ocupar en pocs temps tota la península). Els venecians es van retirar de les fortaleses de Navarino i Koroni i es van concentrar a Modon (estiu de 1715) però la ciutat, assetjada per terra i mar, es va rendir després d'una curta resistència; es va ordenar una massacre general de cristians i molts habitants es van fer musulmans per salvar la vida i els bens. La pau de Passarowitz del 1718 la va atribuir a l'imperi Otomà. En endavant fou un centre de comerç amb el nord d'Àfrica. En la guerra russo-turca de 1768-1774 el general rus Dolgoraki la va assetjar (1769) durant uns mesos; els assetjats van rebre ajut dels albanesos i turcs del interior de la península (maig de 1769) i en la batalla que es va lliurar poc després els russos van patir fortes baixes i van haver d'abandonar l'artilleria situada a la vora de la ciutat, retirant-se cap a Navarino, des de on van sortir amb la resta de l'exèrcit i alguns notables grecs.
Els otomans van conservar la ciutat fins el 1828; vers 1820 tenia uns 400 o 500 homes en edat de combatre; a la rodalia de la ciutat vivien els grecs i a la ciutat mateix els turcs, però les terres eren també propietat dels turcs en gran part. A la guerra de la independència grega (1821-1827) els atacs grecs van fracassar: el maig del 1821 fou assetjada (junt amb Koroni i Neokastron) per una força manada pel patriarca ortodox de Methone o Modon i altres notables i el 18 de maig van arribar vaixells grecs i hi va haver diversos enfrontaments; Modon fou aprovisionada pels vaixells otomans el juliol però Neokastron no va poder ser abastida i van haver de capitular tot i un desesperat intent otomà el 8 d'agost; els grecs van ocupar la fortalesa però davant de la manca d'èxit a Modon van aixecar el setge un temps després. Amb el suport de la flota turca va resistir altres atacs menys importants. Fou la principal base d'Ibrahim Paixà d'Egipte que hi va arribar el 24 de febrer de 1825, fins que finalment la va perdre davant els francesos manats pel general Maison, el 8 d'octubre de 1828. Va restar en poder del francesos fins el 1833, en que la van evacuar i la van cedir a Grècia.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Modona |
