Moianès
| Localització | |
 |
|
| Comarca de Catalunya | |
 |
|
| Estat • Autonomia • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Comarques centrals |
| Capital | Moià |
| Gentilici | Moianesenc, moianesenca |
| Superfície | 262,59 km² |
| Població (2009) • Densitat |
hab. |
| Coordenades | 41° 49′ 19.16″ N, 2° 7′ 51.61″ E / 41.8219889,2.1310028Coord.: 41° 49′ 19.16″ N, 2° 7′ 51.61″ E / 41.8219889,2.1310028 |
| Organització Municipis Forma de govern |
10 Consell comarcal |
| Codi Idescat | [1] |
| Web | |
El Moianès és una comarca natural de Catalunya, delimitada per l'altiplà que li dóna nom. La forma un total de deu municipis: Moià, que n'exerceix de capital i dóna nom a la comarca, Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Granera i Collsuspina. Aquests municipis pertanyen administrativament a tres comarques administratives diferents: el Bages, Osona i el Vallès Oriental, i per aquesta raó els seus municipis formen actualment[1] un consorci. El gentilici és "moianesenc", "moianesenca".
Els habitants del Moianès han desitjat tradicionalment que se'ls considerés comarca administrativa, amb capital a Moià; però en la divisió comarcal de 1936, després d'un primer projecte en què sí que hi era, i en les reformes posteriors de 1988 i 1991, no es va donar aquest rang al Moianès. En l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (2001), conegut com Informe Roca[2], és una de les sis noves comarques proposades.
En el curs dels anys 2003, 2004 i 2005 els plens dels Ajuntaments de nou d'aquests deu municipis van ratificar la demanda de creació d'aquesta comarca, però el municipi de Santa Maria d'Oló, en una consulta popular va optar per continuar al Bages. Recentment, també, aquests municipis han demanat[3][4] que la nova comarca pertanyi a la Catalunya central. El Govern ha iniciat els tràmits[5] necessaris per a fer-ho realitat i es confia que el procés pugui finalitzar[1] a mitjan 2011.
En diversos projectes de divisió comarcal anteriors al 1936 se solien incloure també en aquesta comarca els municipis d'Avinyó i de Gaià, però en el projecte previ a l'aprovat, on no es contemplava la creació d'aquesta comarca, es definia el Moianès a partir dels deu municipis abans esmentats.
El Moianès té dos espais naturals reconeguts: el de la Sauva Negra i el del Moianès, que s'exposa a continuació.
Taula de continguts |
L'espai natural del Moianès [modifica]
La comarca natural del Moianès té els seus espais naturals emmarcats en el Parc Natural de St. Llorenç del Munt i l'Obac [6], on hi formen part Monistrol de Calders amb 328,72 ha. i Granera amb 392,43 ha., i en diversos PEINs (Pla d'Espais d'Interés Natural):
- PEIN Cingles de Bertí que engloba part del terme municipal de St. Quirze de Safaja amb 1478,42 ha.
- PEIN de Gallifa que integra diverses hectàrees de tres municipis: Castellterçol amb 304,28 ha, Granera amb 450,86 ha i St. Quirze de Safaja amb 290,35 ha.
- I el PEIN del Moianès i la Riera de Muntanyola actualment el més extens.
A continuació se'n detalla la seva història, límits i superfíce.
Aprovació del PEIN El Moianès, any 2000 [modifica]
L’any 1992 es va elaborar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) del Moianès el qual constava de quatre sectors representatius de l'àmbit natural de la zona:
- Les obagues de la Serra del Soler de Terrades entre aigües avall del Molí del Perer i el torrent del Gomis, i les de la Riera d'Oló per sota del Mas de Sant Miquel i el Castell.
- L'aiguavés de la solana del Puig Rodó corresponent a la vall del torrent Mal del Riu, capçalera de la Riera de Passerell.
- L'obaga de la Riera de Malrubí entre la carretera de Moià i els termes d'Avinyó i Moià.
- Les obagues i les solanes del torrent de la Fàbrega, entre el Molí de Marfà i les proximitats de la casa de la Fàbrega.
L’any 2000, el Govern aprovà definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN del Moianès [7], que constava de 2.050,88 hectàrees que estaven repartides en sis termes municipals: Avinyó, de la comarca del Bages, amb 9,11 ha., l'Estany, amb 155,50, Moià, amb 1.122,67, i Santa Maria d'Oló, amb 341,82 ha., del Moianès, però administrativament també del Bages, i Castellcir, amb 148,52, i Castellterçol, amb 273,56, del Moianès, però adscrit al Vallès Oriental. Per tant, només les 9,11 hectàrees que pertanyen a Avinyó eren fora de la comarca del Moianès.
Ampliació del PEIN, any 2010 [modifica]
Al novembre del 2010 es va aprovar pel decret 166/2010 [8] una ampliació del PEIN en més de 8.500 hectàrees, garantint corredors ecològics entre les diverses zones naturals del Moianès, i ampliant la superfície cap als termes municipals de Collsuspina i Muntanyola. Aquest fet fa que es canviï el nom de l’àrea protegida que es passa a anomenar PEIN del Moianès i de la Riera de Muntanyola.
La distribució [9] de la superfície dels espais per municipi és la següent:
| Municipi | PEIN (ha) | Ampliació (ha) | Total (ha) |
|---|---|---|---|
| Avinyó | 9,18 | -- | 9,18 |
| Castellcir | 144,47 | 705,180 | 849,65 |
| Castellterçol | 273,97 | -- | 273,97 |
| Collsuspina | -- | 816,70 | 816,70 |
| L'Estany | 155,73 | 668,11 | 823,84 |
| Moià | 1.131,09 | 4.156,74 | 5.287,83 |
| Muntanyola | -- | 1.096,44 | 1.096,44 |
| Sta. Maria d'Oló | 336,4 | 1.089,75 | 1.426,15 |
| Totals | 2.050,84 | 8.532,93 | 10.583,77 |
- Delimitació actual
El PEIN està inclòs en l'espai que comprèn bona part dels sectors naturals característics i representatius de l’altiplà del Moianès i un sector de la Riera de Muntanyola:
- Al nordoest l’espai inclou bona part de la Riera d’Oló, des del nucli d’Armenteres fins a Sant Feliuet de Terrassola juntament amb tota la Baga del Soler.
- Al sud d’aquesta zona l’espai s’estén per la part occidental dels municipis de l’Estany i Moià, tot incloent les obagues del Perer, el Riu Sec, Rodors, fins al Serrat de Vilaclara i Bussanya.
- Al sudoest, inclou bona part de la Riera de l’Om, els paratges a l’oest de Montbrú i la Vall de Marfà i les obagues i solanes del Torrent de La Fàbrega, a l’oest de la carretera C59, entre Castellterçol i Moià.
- A l’est d’aquesta carretera, l’espai s’estén cap al nordest, des de la Riera del Gai fins al límit de terme municipal entre Moià i Castellterçol, i fins a les proximitats de Collsuspina, incloent bona part dels torrents de l’Espina, Mal i Gomar entre d’altres.
- Al nord d’aquest sector i de la carretera N141c entre Moià i Collsuspina, l’espai comprèn els paratges dels gronys, Puig Rodó, els serrats de Garfís i Postius, i la vall del Torrent de Terradelles i un sector de la capçalera de la Riera de Muntanyola, fins al Puigcimós i el Torrent de l’Alou.
L’interès ecològic de la zona, per la seva flora i fauna característiques, que justifiquen l’ampliació del PEIN, es descriuen en l’acord de govern del 9 del 2010, on es llegeix:
"La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica.
L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany.
Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló."
Jaciments prehistòrics [modifica]
Llista de jaciments prehistòrics de la comarca del Moianès:[10]
|
|
|
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «El Govern inicia el procés formal per a la creació de la nova comarca del Moianès». Regió7. [Consulta: 16 juny 2010].
- ↑ Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
- ↑ El Moianès farà oficial el febrer la seva petició per ser comarca, Manresa Info.
- ↑ El Moianès reprèn el procés per ser comarca amb els deu pobles però sense petició formal d'Oló, Regió 7.
- ↑ DOGC 5649 – 14.6.2010, pàg. 45746 Obertura del període d'informació pública sobre la proposta de reconeixement del Moianès com a comarca administrativa
- ↑ Relació de municipis per comarques, amb indicació dels espais inclosos en el Pla
- ↑ Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès
- ↑ http://www.moia.cat/informacio_moia_pdf/decret166-2010PEINMoianes-RieraMuntanyola.pdf
- ↑ http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20101109/04.htm
- ↑ Petit i Mendizàbal, Maria Àngels; Surroca i Arisa, Joan. La Prehistòria del Moianès: els nostres orígens. Moià: Ajuntament de Moià, 2007. ISBN 978-84-606-4262-6.
Bibliografia [modifica]
- FORCADA I SALVADÓ, Ignasi i ROSSELL I FORCADA, Martí. Itineraris pel Moianès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. (Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 11). ISBN 84-8415-155-7
- RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0
- VILA I PURTÍ, Xavier. El Moianès: Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008. (Col·lecció Camí Ral, núm. 28). ISBN 978-84-232-0725-1.
Enllaços externs [modifica]
- Consorci del Moianès
- El Moianès
- moianès.net, informació sobre el Moianès i rodalies
- Galeria fotogràfica del Moianès i rodalies
