Moires

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació d'una Moira a la Palau de la Moncloa.

Les Moires foren divinitats, filles de Nix segons Hesíode (encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis i una altra d'Ananké).

Deesses del destí, eren imaginades com tres ancianes filadores, anomenades Cloto, Làquesis i Àtropos, que trenen els fils de les vides humanes i després els tallen.

Les parques són les divinitats romanes encarregades de decidir el destí de les persones. L'origen d'aquestes tres divinitats és incert, ja que Hesíode les fa filles de la Nit, encara que també apareixen com filles de Zeus i Temis i, per tant, germanes de les Hores.

Elles són tres germanes, i cada una té un paper rellevant en els tres punts clau de la vida de les persones: el naixement, la durada de la vida i el moment de la mort. Sovint són representades com les teixidores del fil de la vida; és a dir, Cloto, la germana petita i la que presencia els naixements, diríem que en el moment que neix una persona comença a teixir el fil de la vida d'aquesta. Llavors Làquesis, l'encarregada de decidir la durada de la vida de l'individu, teixeix el fil fins als anys que vol que visqui l'home o la dona. I finalment Àtropos, la germana gran, talla el fil de la vida amb les seves tisores d'or. Per part dels romans també reben uns altres noms: Nona (la menor), Décima (la mitjana) i Morta (la major).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moires Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 152.