Moisès Mendelssohn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moisès Mendelssohn
MosesMendelssohn-von-AntonGraff-Kupferstich.gif
Filosofia occidental Il·lustració
Naixement: 26 de setembre de 1729, Dessau
Mort: 4 de gener de 1786, Berlín
Influí a: L'anomenat Cercle de Mendelssohn, format per David Friedländer, Eichel, Naftali-Herz Weisel entre d'altres
Premis i distincions: Königlich-Preußische Akademie der Wissenschaften (Acadèmia de Berlín), 1762, guanyant Kant)
Signatura: Mendelssohn-signature.JPG
Vegeu el Portal:Filosofia

Moisès Mendelssohn (Dessau, 26 de setembre de 1729Berlín, 4 de gener de 1786) va ser un filòsof alemany considerat com la veu més important de la Il·lustració jueva (en hebreu anomenada haskalà), i figura fonamental del judaisme.[1][2] Adversari destacat de Kant[3] i amic de Lessing,[4][5] acabà sent un filòsof de gran influència entre jueus i gentils.[5]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un escriba (סופר סת”ם en hebreu, sofer stam) de cognom Mendel,[6] va néixer en una llar humil de Dessau. Des de la joventut va mostrar un interès molt fort per l'estudi dels textos sagrats del judaismei pels temes seculars i humanístics; el pare el va dirigir en l'estudi de la llengua hebrea i la Torà[5] alhora que el rabí berlinès David Fränkel el va dirigir a l'estudi del Talmud.[5]

Quan el seu mestre va tornar a la seva ciutat, el va acompanyar, hi havent d'entrar d'amagada, per raó de les lleis racials de l'època de Frederic el Gran que, tot i que el monarca es vanava de la llibertat de culte que hi hauria a Prússia durant el seu regnat, prohibien l'entrada de jueus no nascuts a Berlín a la ciutat, deixant residir només els jueus rics que podien pagar elevats impostos per aquest dret.[5] Mendelssohn tenia 14 anys.[5]

Va destacar a l'estudi de la Torà, el Talmud i l'obra de Maimònides. L'obsessió per l'estudi, raó per la qual, des de petit, passava infinitat d'hores assegut, a més a més de la mala alimentació li van causar malalties físiques, deformant-se-li la columna fins a acabar amb un gep.[5]

A més dels interessos religiosos, també va escometre l'estudi de diferents llengües, tant clàssiques com modernes.

Apassionat de l'estudi de les llengües i especialment de l'hebreu, va ser autor d'una traducció amb comentaris de la Torà a l'alemany, la qual cosa el va enemistar amb els rabins, que van veure aquesta traducció de la llengua sagrada com una heretgia.[5]

L'aportació més important de Moisès Mendelssohn va ser tant la seva lluita pels drets civils i religiosos dels jueus, com el diàleg inter-religiós (fonamentalment amb els cristians).

Obra[modifica | modifica el codi]

Entre les seves obres més destacades s'hi troben:[7]

  • Cartes sobre els sentimients (Zuric, 1770).
  • Carta al diaca Lavater (Zuric, 1770, responent el llibre Proves de la veracitat del cristianisme del diaca Johann Caspar Lavater, amb el qual, dedicant-se'l, el diaca l'exigia que, si no podia refutar la tesi, abrasés el cristianisme. Mendelssohn, declarant-se orgullós de les seves arrels, respón que no és honest canviar de religió o demanar a algú que ho faci).[5]
  • Fedó o la inmortalitat de l'ànima, en tres diàlegs (1778).
  • Codis de les lleis i dels ritus jueus (1778).
  • Jerusalem o tractat sobre el poder religiós i el judaisme (1783).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Los judíos, p. 107.
  2. Perednik, Gustavo. «Els arrels del sionisme i Moisès Mendelssohn» (en castellà). El Catoblepas, revista del presente, abril de 2004.
  3. Jerusalem, o Acerca de poder religioso y judaísmo, Parte 4, p. VII.
  4. Salamovich de Rosenberg, Andrea. «El Sócrates judío» (en castellà). Shalom p. 7/8. Santiago de Xile: Comunidad judía de Chile.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Manual de Historia Judía, pp 555/562.
  6. Mendelssohn significa, literalment, "fill de Mendel", i és equivalent a l'ús típic al judaisme d'anomenar els fills com "fill de" i, normalment, el nom del pare, com ara, Moixé ben Maymon (Moixé, fill de Maymon) o David Ben-Gurion (David, fill d'un lleó, etc.
  7. «Biografia» (en castellà). Filosofia.org. [Consulta: 19 desembre 2008].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moisès Mendelssohn

Llibres de Moisès Mendelssohn[modifica | modifica el codi]

  • Mendelssohn, Moisés. Phädon (en alemany), 1776. 
  • «Obres» (en alemany). Obres. Zeno.org. [Consulta: 19 desembre 2008].

Altres[modifica | modifica el codi]