Moixera de guilla
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Moixera de guilla a Itàlia
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Sorbus aucuparia L. |
||||||||||||||||||
La Moixera de guilla Sorbus aucuparia és un arbre del gènere Sorbus.
Descripció [modifica]
És originari de la major part d'Europa (excepte l'extrem sud) i pel nord arriba fins el Cap Nord de Noruega. És dels pocs arbres autòctons d'Islàndia. Als Països Catalans només es troba als Pirineus i el Montseny entre 1.400 a 2.600 m.
Arriba a fer de 8–10 m d'alt més rarament 20 m, i excepcionalment 28 m.
Les fulles són compostes amb de 5 a 8 parells de foliols oblongs serrats.
Les flors de 8 a 10 mm de diàmetre són blanques agrupades en corimbes.
Fruits subglobulosos de color vermell intens, de 6 a 10 mm, persistents a l'hivern.
Ecologia [modifica]
La moixera de guilla és molt tolerant al fred i sovint es troba a grans altituds. També tolera sòls de diverses condicions incloent els sòls àcids.
El fruit és un important recurs per a ocells i que alhora són factors de la dispersió de les llavors.
El fullatge i l'escorça és menjada pels cèrvols i la llebre de muntanya i per insectes com els del gènere Stigmella, i el lepidòpter Venusia cambrica. El cargol Helix aspersa també menja les fulles
Usos [modifica]
És un arbre ornamental amb alguns cultivars seleccionats com 'Asplenifolia' amb les fulles molt serrades, 'Beissneri' amb escorça taronja i branques erectes, i 'Fructu Luteo' amb fruits grocs.
El fruit en estat fresc és massa amarg però molt sovint se'n fa mermelades molt apreciades.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moixera de guilla |
