Moixernó
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Calocybe gambosa (Fr.) Donk |
||||||||||||||
El moixernó, moixeró o bolet de Sant Jordi (Calocybe gambosa, en grec kybe vol dir "cap" i kalós és "bonic", i al·ludeix al bonic barret d'aquest bolet. En llatí, gambosa significa, referint-se a un animal, "que té la sofraja inflada" ja que aquest bolet té el peu inflat, a mig aire).
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Presenta un barret molsut, de 3 a 10 cm, convex, aplanat en els exemplars vells, d'un blanc brut, o fins cremós, amb làmines primes, lliures, blanques o lleugerament grogues.
El peu, gruixut, pot atènyer de 3 a 7 cm d'altura i és compacte, corbat, ple, de color blanc.
La seua carn no és fibrosa, sinó que es trenca i s'engruna entre els dits, té un sabor agradable i una olor de farina fresca.
Hàbitat [modifica]
Viu en els prats, entre l'herba, i en els matolls no gaire espessos. Sovint forma erols.
Surt a la primavera pels volts de Sant Jordi, d'ací prové el seu nom.
Ús [modifica]
És un bolet comestible excel·lent.[1]
Referències [modifica]
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 118-119.
Bibliografia [modifica]
- Nouvel atlas des champignons, Henri Romagnesi, volum II, Bordas, 1958.
- Les quatre saisons des champignons, Heinz Clémençon, Serge Cattin etc., volum I / II, La Bibliothèque des Arts 1980, ISBN 2-85047-101-1.
- Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
- Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moixernó |
