Moixiganguers d'Igualada
| Moixiganguers d'Igualada | |
|---|---|
 4 de 7 amb l'agulla a Montserrat |
|
| Àlies | Moixiganguers |
| Fundació | 1995[1] |
| Color de camisa | Morat |
| Localització | Igualada |
| Local | Cal Tabola, Carrer de Sant Antoni de Baix, 106-108[2] |
| Cap de colla | Jordi Moreno[3] |
| President | Mireia Subirana[3] |
| Millors castells | 4 de 8 2 de 7 9 de 7 3 de 7 aixecat per sota |
| Web oficial | www.moixiganguers.cat |
| Llista de colles castelleres | |
Els Moixiganguers d'Igualada és la colla castellera d'Igualada, comarca de l'Anoia, fundada el 1995.[1] Els Moixiganguers han descarregat el 4 de 8[4] i han assolit tota la gamma de castells de 7 i 6 pisos. Han descarregat el 2 de 7, el 9 de 7, el 4 de 7, el 4 de 7 amb l'agulla, el 5 de 7, el 5 de 7 amb l'agulla, el 3 de 7, el 3 de 7 amb l'agulla i el 3 de 7 aixecat per sota a més del pilar de 5.[5] Des de 1995, més de 700 persones han vestit la camisa morada que els caracteritza.
Els Moixiganguers assoliren una fita en la història del món casteller el 22 d'agost de 2010, en la diada de la Festa Major d'Igualada, quan es convertiren en la primera colla, després dels Arreplegats de la Zona Universitària, que aconsegueix descarregar el 4 de 8 en el primer intent realitzat.[6][7][8] L'octubre de 2010 es convertiren en la tercera colla de la història que realitza el 5 de 7 amb l'agulla.[9]
Han fet sortides principalment a Catalunya, anant també a poblacions d'Europa com Leitza, Alcaudete, Iznájar, Mata de Alcántara, Guimaraes i Manchester. Tenen el local a Cal Tabola, al carrer de Sant Antoni de Baix, 106 d'Igualada.[3][10]
Taula de continguts |
Historia de la colla [modifica]
Precedents i primers 15 anys (1995-2009) [modifica]
Les primeres notícies que es tenen d'una colla castellera a Igualada són dels anys 1920, quan no n'hi havia una sinó dues, amb noms colla vella i colla nova d'Igualada. Aquestes colles, però, es diferenciaven de la resta de colles castelleres pel que fa a la vestimenta, ja que a Igualada, els castellers vestien l'uniforme típic dels balls de la Moixiganga.
Aquestes colles desaparegueren durant la guerra civil, i fins a l'any 1994 no es planteja la formació d'una nova colla. Cap a mitjans de l'octubre de 1994, comença a assajar l'actual colla amb el nom de Moixiganguers d'Igualada, amb Marcel·lí J. Valls com a cap de colla, i Marta Riba com a presidenta. En una votació, es va decidir que la camisa seria de color morat.
La presentació oficial i primera actuació de la colla va ser el 22 d'abril de 1995, a l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres, per la diada de Sant Jordi. En aquella actuació, els Moixiganguers d'Igualada van fer el tres de sis i un pilar de quatre. En aquesta diada, però, encara no hi havia camises oficials, i per tant es va actuar amb la camisa que portava cadascú. L'agost del mateix any actuaren a la festa major d'Igualada ja amb les camises noves, on descarregaren per primera vegada la torre de sis.[11] La colla va fer castells de sis durant tota la temporada 1995, mentre aconseguia el primer pilar de cinc. Marcel·lí J. Valls va passar a ser president de la colla, passant el relleu a Jordi Segura com a cap de colla.
L'any 1996 va ser un any de noves construccions,[12] ja que s'aconseguí el primer tres de set, i el primer 4 de 7. L'any 1997 es varen consolidar aquests castells, es completà un primer 3 de 6 aixecat per sota i es tornaren a canviar el president i el cap de colla, agafant aquests càrrecs Toni Sánchez i Agustí Pelfort respectivament.
Durant les dues següents temporades, els Moixiganguers van fer nous castells de la gama de set, aconseguint el 4 de 7 amb l'agulla l'any 1998,[13] i un excel·lent 5 de 7 l'any 1999.[14] A finals del 1999, Kilian Camps fou designat cap de colla i Mònica Galtés presidenta. Aquesta junta va durar 4 mesos i va ser substituïda per Oriol Solà com a cap de colla i Toni Guix com a president.
Durant la temporada 2000, els Moixiganguers d'Igualada reafirmaren el seu nivell de colla de set. L'any 2001 va suposar un pas endavant, realitzant castells de 7 a totes les places i consolidant castells com el 4 de 7 amb l'agulla, descarregat 8 vegades, i el 5 de 7, descarregat 3 vegades.[15] El 2002 varen tornar-se a repetir totes les construccions i es va intentar dues vegades la torre de 7 quedant-se l'enxaneta a mig pas de coronar. A finals de l'any 2002 va canviar el cap de colla, agafant Oscar Cunillera el càrrec. Durant la temporada del 2003, la colla va baixar una mica el nivell, tornant a fer algunes actuacions amb només castells de sis.
L'any 2004 la colla va millorar el nivell aconseguint una vegada el 5 de 7, per festa major, juntament amb el 3 de 7, i el 4 de 7 amb l'agulla, i fent castells de set a gairebé totes les actuacions. La colla va poder tornar a oferir dos pilars de cinc simultanis. En aquesta temporada, el cap de colla fou Toni Guix fill, i el president fou l'abans citat Jordi Segura.
Durant el 2005 no es va poder repetir la millor actuació de la història moixiganguera i es va baixar una mica el nivell en quant al nombre de castells de set fets. En tot cas, es va tornar a descarregar el pilar de 5 aixecat per sota en l'actuació de Montserrat. També es va intensificar l'assaig de la torre de set però sense poder-la dur a plaça.
El 2006, amb canvi de la junta i de l'equip tècnic, es va patir un retrocés quant a castells de set, tornant-se a quedar amb el 4 de 7 amb l'agulla com a millor castell. El cap de colla fou el Miquel Casas i la presidenta la Marta Riba.
L'any 2007 el cap de colla fou Miquel Bernadí, que marcà com objectiu fer un castell de 7 a cada actuació, amb actuacions "in crescendo", mot musical italià que vol dir en augment, és a dir augmentant els castells de 7 per anar deixant enrere els de 6.[16] El principi de temporada va ser dels millors en la història de la colla, descarregant com a mínim el 3 de 7 a cada actuació i descarregant el 3 de 7, 4 de 7 i 4 de 7 amb l'agulla a l'actuació del mes de juny a Igualada.[17] A la festa major es va tornar a recuperar el 5 de 7, fet que va esperonar a la colla a intentar la torre de 7, la qual es va quedar en intent, a un pas de coronar-la. Cap a finals de temporada es va tornar a provar la torre de 7, a Montserrat, quedant-se de nou en un intent. Tot i això els resultats d'aquell any van ser bons i esperançadors.
Durant el 2008 va continuar la mateixa junta tècnica però canviant l'administrativa amb l'Adela Majoral com a presidenta i Miquel Bernadí com a cap de colla. Fou un gran any i van sovintejar els castells de set a totes les actuacions, aconseguint un total de 36 castells. Es va tornar a recuperar el 5 de 7 fent-lo en tres ocasions i per primera vegada es va fer el 3 de 7 amb l'agulla. Una de les millors temporades de la colla fins aquell moment.
El 2009 fou un any d'esplendor morada. La colla volgué demostrar que començava la temporada en forma tot realitzant el 5 de 7, el 4 de 7 amb l'agulla i el 3 de 7 a l'actuació de l'aniversari, assolint així el seus millors castells a la primera actuació important de l'any. Durant la temporada es completaren nou 5 de 7, deu 4 de 7 amb agulla, dos 3 de 7 amb agulla[18] i s'afegí un nou castell per la colla com el 3 de 7 aixecat per sota, tot fent-lo fins a cinc vegades. Els Moixiganguers van completar la temporada carregant per primera vegada la delicada i desitjada torre de 7 durant la Diada de la Colla, en el que era el sisè intent dels morats després de molts anys d'anar-hi al darrere.[19][20]
Castells de vuit (2010-2012) [modifica]
La temporada 2010 s'inicià amb una actuació a Lleida[21] i amb l'actuació de l'aniversari en que commemoraren el quinzè aniversari de la colla tot assolint el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb l'agulla.[22] El mes d'agost la colla realitzà una sortida de 3 dies a Leitza (Navarra), completant una actuació amb el 3 de 7, 4 de 7 i 5 de 6 davant una plaça de l'Ajuntament atapeïda de gent curiosa, amb l'explicació corresponent des de la megafonia.[23]
La diada de la Festa Major d'Igualada celebrada el 22 d'agost de 2010 fou històrica, ja que els Moixiganguers d'Igualada es convertiren en la segona colla de la història del món casteller, després dels Arreplegats de la Zona Universitària, que aconsegueix descarregar el 4 de 8 en el primer intent realitzat per la colla.[6] Amb un tronc força carregat de pes, però amb bona pinta, el castell es va alçar lent, però sense perdre gaire la mida. A l'entrada dels dosos va haver-hi moments de dubtes per part de la canalla. Amb l'empenta de la gent de la plaça, la canalla no va recular i va continuar el seu ascens fins a carregar el castell. La sortida va ser bona i els castellers del tronc van defensar el castell amb molta veterania, malgrat que s'anaven estirant a terços i quarts.[8] L'eufòria va ser màxima en veure que els igualadins feien història en descarregar el seu primer castell de vuit. El cap de colla, Miquel Bernardí, donà les gràcies a Sant Bartomeu “per la força que ens ha donat” entre crits de “Som de vuit”.[7] Després de l'èxit, els Moixiganguers completaren la seva millor actuació descarregant el 5 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. En aquesta històrica diada hi participaren els Castellers de Vilafranca, que completaren una excel·lent actuació amb 4 de 8 amb l'agulla, el 3 de 9 amb folre, el 3 de 8 amb l'agulla i el pilar de 7 amb folre, i els Minyons de Terrassa que completaren el 4 de 8, la torre de 7 i el 3 de 8.[6]
El 5 de setembre, a Vilanova del Camí, la colla assolí de nou el 4 de 8, aquesta vegada només carregat. Amb aquestes darreres actuacions la colla es situà juntament amb els Castellers de Sabadell i els Castellers de la Vila de Gràcia com una de les colles de la franja alta de 7 i bàsica de 8 que s'apropen a les colles de nivell més alt.[24] El 24 d'octubre, en la diada de la colla, descarregaren per primera vegada el 5 de 7 amb l'agulla, essent la tercera colla de la història en coronar aquesta construcció, després dels Castellers de Vilafranca i els Nens del Vendrell.[9]
La temporada 2011 s'inicià amb canvis a la junta, amb Jaume Planas com a nou president en substitució d'Adela Majoral, i amb Joan Vilaseca com a nou cap de colla, en substitució de Miquel Bernadí.[25]El 23 d'octubre de 2011, en la 17a diada dels Moixiganguers, la colla va descarregar de nou el 4 de 8, per segona vegada en la seva història i després d'haver-lo carregat en altres quatre ocasions. L'actuació es completà amb un 5 de 7 i un 3 de 7 aixecat per sota.[26] Pocs dies després, el 30 de novembre la colla va tornar a descarregar el 4 de 8, aquesta vegada a Vilafranca del Penedès, en la diada de la colla dels Xicots de Vilafranca. El 13 de novembre els Moixiganguers van cloure a Sant Martí de Tous la temporada 2011, descarregant per primera vegada el 7 de 7.[27]
El 6 d'octubre de 2012 la colla participà per primera vegada en el Concurs de Castells de Tarragona i assolí la sisena posició d'entre les 20 colles que participaren en la primera jornada, i la 18a posició d'entre el total de 32 colles, quedant primera d'entre les colles debutants.[28][29] En aquesta 24a edició del concurs, els Moixiganguers realitzaren la millor actuació de la seva història, descarregant al primer intent el 4 de 8 (primer descarregat de la temporada), el 9 de 7 (primer de la colla, i amb un sol enxaneta) i la torre de 7, primera descarregada per la colla, tres anys després d'haver-la carregat per primer cop.[28]
Llista de castells assolits [modifica]
| N | Castell | Carregat | (diada/plaça) | Descarregat | (diada/plaça) |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 3 de 6, Pilar de 4 | 1995-04-22 | Ermita de Sant Jaume Sesoliveres | ||
| 2 | 4 de 6 | 1995-05-20 | Capellades | 1995-07-09 | Festa Major d'Esparreguera |
| 3 | Pilar de 5 | 1995-07-09 | Festa Major d'Esparreguera | 1995-11-19 | Diada de la Colla, Igualada |
| 4 | 2 de 6 | 1995-08-27 | Festa Major d'Igualada | ||
| 5 | 4 de 6 amb l'agulla | 1995-09-24 | Montserrat | ||
| 6 | 5 de 6 | 1996-04-21 | Sant Jordi, Igualada | ||
| 7 | 3 de 7 | 1996-08-25 | Festa Major d'Igualada | ||
| 8 | 4 de 7 | 1996-09-29 | Fira de Sant Miquel, Lleida | ||
| 9 | 3 de 6 aixecat per sota | 1997-05-04 | Santa Margarida de Montbui | ||
| 10 | 4 de 7 amb l'agulla | 1998-10-24 | 10è Aniversari Local Minyons, Terrassa | ||
| 11 | 5 de 7 | 1999-11-21 | Diada de la colla, Igualada | ||
| 12 | 3 de 7 amb l'agulla | 2008-10-26 | Diada de la colla, Igualada | ||
| 13 | 3 de 7 aixecat per sota | 2009-08-23 | Festa Major d'Igualada | ||
| 14 | 2 de 7 | 2009-10-25 | Diada de la colla, Igualada | 2012-10-06 | XXIV Concurs de castells de Tarragona |
| 15 | 4 de 8 | 2010-08-22 | Festa Major d'Igualada | ||
| 16 | 5 de 7 amb l'agulla | 2010-10-24 | Diada de la colla, Igualada | ||
| 17 | 9 de 6 | 2010-11-14 | Sant Martí de Tous | ||
| 18 | 7 de 7 | 2011-11-13 | Sant Martí de Tous | ||
| 19 | 9 de 7 | 2012-10-06 | XXIV Concurs de castells de Tarragona |
L'origen dels castells i d'això que en diem Moixiganga [modifica]
Dels castells ... [modifica]
Les construccions humanes no són una pràctica exclusiva dels habitants de les nostres contrades ja que en trobem referències a diversos països i continents. Des del Marroc fins a l'exòtica Índia, des d'Itàlia fins a Alemanya, tant a l'antigor com a l'actualitat. Tanmateix, aquestes manifestacions no les podem considerar antecedents dels nostres castells moderns.
La hipòtesi més clara i acceptada sobre l'origen dels castells és la que afirma que aquests provenen de l'evolució del Ball de Valencians, d'inspiració religiosa, que en tenim constància des del segle XVI. Consistia en la realització d'uns quadres de dansa tradicional que finalitzaven amb l'aixecament d'una petita torreta humana de no gaire alçada (tres o quatre pisos), els quals res tenien a veure amb la tècnica castellera actual però n’és l'antecedent L'alçament d'aquesta torreta humana, molt més petita que els actuals castells, amb diverses figures, podia variar d'una població a una altra. Així es podia trobar el ball amb mocadors, la dansa de processó o de plaça amb castanyetes, etc.
La referència més antiga que es té del Ball de Valencians data del 1687, que com el seu nom indica prové de terres valencianes.
No és fins l'any 1687 que es troba la referència més antiga dels Balls de Valencians realitzats, és clar, en terres valencianes. Però, quina relació existeix entre el Ball de valencians o les moixigangues i els castells? Doncs bé, aquestes danses sempre incloïen l'execució final d'una torreta o petita piràmide feta pels mateixos dansaires. La dansa podia representar un quadre religiós o una figura plàstica relacionada amb passatges de la Bíblia, sobretot en els passatges referents al sofriment de Crist. No és d'estranyar que, a poc a poc, i per contrapunt entre grups de balls, la torre final anés guanyant alçada fins que en aquesta evolució, un bon dia, es fes la construcció sense la dansa. Aquest canvi, que devia començar a finals del segle XVIII, fa que la confusió entre moixigangues, balls de valencians i colles castelleres duri fins ben entrat el segle XIX. De fet, fins a meitats d'aquest segle, les colles són anomenades Ball de Valencians. És a la zona d'Igualada on, a partir del segle XIX, el fet de fer aquestes danses amb una torreta final rep el nom de "moixiganga".
L'evolució d'aquesta varietat de balls i representacions religioses va fer que, als primers anys del segle XIX, puguem parlar, ja, dels castells pròpiament dits, ja que és de llavors que es té la primera referència escrita. Remarquem la música amb gralles i tabals d'aquests castells, herència indubtable del ball precedent.
A Valls, ciutat anomenada "el bressol dels castells", sorgiren les primeres colles castelleres, la dels Pagesos i la dels Menestrals, que feien castells que, per cert, en aquella època encara rebien el nom de "valencians". Però, vet aquí, que van durar poc temps: els castells desaparegueren durant la Guerra del Francès (1808-1814) però tornaren a ressorgir. Les dues colles es conegueren, més endavant, amb els noms de les confraries vilafranquines de la Muixerra i la Roser, i a poc a poc es van popularitzar aquests sobrenoms. La rivalitat entre les dues colles era tan forta que hi havia molts incidents violents entre colles i, fins i tot, a Valls es va prohibir l'activitat castellera entre el 1819 i el 1834. Durant aquells anys, les dues colles vallenques realitzaven actuacions a Vilafranca i Tarragona per demostrar quina colla era millor. El 1835 les colles vallenques van realitzar el tres de vuit i el pilar de set i el 1841 van aconseguir, a Tarragona, el tres de vuit, la torre de vuit folrada i el pilar de cinc pujat per les escales de la Catedral.
A Tarragona, ben aviat també evolucionen els balls. A la dècada de 1820 a 1830 ja hi tenim constància de l'existència de dos balls de valencians: els pagesos i els pescadors, que esdevindran embrions de les futures agrupacions castelleres. Es diu que aquestes dues colles eren les de Valls que, quan apareixien a la ciutat, els pescadors s'unien a una de les colles i els pagesos a l'altra mantenint, així, la rivalitat (és només una dita sense base històrica).
La primera època d'or dels castells va començar el 1851 quan es varen assolir grans construccions. Malgrat tot, l'època durà fins el 1889 quan els castells van baixar de freqüència i de qualitat. Hi va haver poquíssims castells de més de 7 de pisos entre el 1890 i el 1900. Fins i tot, es va passar a fer només castells de sis i, només en ocasions, de set.
A partir dels anys vint (pels volts de 1922) s'entreveu una certa voluntat de fer castells, gràcies a la rivalitat, que va fer esperonar uns i altres. A partir del 1925, les diferents formacions castelleres que aparegueren a d'altres poblacions de la "Catalunya Nova" (Penedès i Camp de Tarragona) donaren un impuls que resultà definitiu descarregant, durant la primeria dels anys 30, castells de set i de vuit amb regularitat. Després del parèntesi de la guerra civil, apareixen altres colles castelleres arreu i es culmina amb l'anomenada segona època d'or dels castells que va començar per la Diada de Santa Úrsula de 1981, a Valls, gràcies als nous castells descarregats per les dues colles locals. A partir d'aquell any van aparèixer moltes colles noves com a conseqüència del ressò de les diades als diaris i a la televisió. Així, entre uns i altres, es va aconseguir molt volum de gent i, per tant, construccions molt grans que, fins llavors, s'havien vist en contades ocasions i en tota la història dels castells. Als anys 90, a Catalunya, s'arriba a les 64 colles i, algunes d'elles, fan castells de nou i, fins i tot algun de deu, amb relativa regularitat.
... de la Moixiganga i els Moixiganguers [modifica]
En segles passats trobem, entre d'altres, unes agrupacions folklòriques que actuaven davant del poble (la primera referència que se'n té és del 1713, a Vilafranca del Penedès): la Moixiganga (o Muixeranga).
La Moixiganga, era un ball de quadres religiosos que fan al·lusió a la passió i mort de Jesucrist i en què, alguns dels quadres, s'hi feien construccions humanes amb membres del grup que pujaven a les espatlles d'altres. Es podien trobar a Igualada essent, aquest folklore, el mateix que el que es podia trobar a tota l'anomenada Catalunya Nova (Penedès i Camp de Tarragona).
A Igualada, el 1828, amb la vinguda de Ferran VII i la seva esposa, que s'hostatjaren a la rambla, trobem documentat que s'oferiren "balls y grupos piramidals" per celebrar l'esdeveniment. És, per tant, dels principis del segle XIX, l'aparició de la colla de dansaires i torraires de la Moixiganga d'Igualada.
A Igualada, la història registra, a la segona meitat del segle XIX (pels volts de 1880), dues colles de Ball de "Valencians" que, amb el nom de Moixiganga, participaven a la Festa Major d'Igualada. Les colles eren anomenades la del Traguetes i la del Carinyo ja que anaven encapçalades per aquests mítics i llegendaris caps de colla. Anaven vestits amb camisa blanca, faixa vermella i faldilla virolada amb viuets grocs, calçons blancs, espardenyes de sola prima de cuir i un mocador, anomenat, de Saragossa, normalment cenyit al cap. Es té constància fotogràfica dels seus castells, de sis i set pisos, a partir dels primers anys del segle XX.
Els de la Moixiganga d'Igualada representaven els "misteris": unes representacions religioses evocadores de diferents moments de la Passió de Crist. Feien, també, castells, torres i espadats el dia de Sant Bartomeu, patró d'Igualada, a la sortida d'ofici. Aquests castells, torres i espadats no eren tant alts ni atrevits com els que es feien, per exemple, a Valls, però sí que tenien un mèrit més que lloable ja que els realitzaven els mateixos dansaires dels "misteris" que, amb la mateixa vestimenta abans comentada, s'emparraven fent construccions de poca alçada (en comparació amb les actuals) però amb gran destresa i agilitat.
Més endavant trobem, també documentades, dues colles a Igualada conegudes pel poble amb el nom de Colla Vella i Colla Nova. Així, el 1915, no hi hagué ball de la Moixiganga però sí hi hagueren castells, amb els Xiquets de Valls, que no agradaren a la societat igualadina ja que era gent, majoritàriament pagesos, de pocs recursos i de classe social baixa que anaven amb els pantalons bruts de treballar la terra i camises gastades i brutes.
Cal recordar que a Igualada, el fet de fer la moixiganga és sinònim de fer castells.
El 1925 finalitzen els "misteris" i els Balls de Valencians, i s'inicia un parèntesi quant a existència de colla castellera local. Es porta, des de llavors, colles castelleres de fora de la ciutat que desperten certes reticències: els castellers d'’aquelles colles portaven roba esparracada i bruta i eren força grollers (de fet, eren pagesos que feien castells perquè, llavors, es cobrava un petit sobresou que els anava d'allò més bé).
A més, la Guerra de 1936, agreujà la crisi castellera a tot el país tot i que, Igualada, continuà oferint, durant els gairebé 70 anys de no existència de cap colla castellera local, castells a les seves festes majors. Durant els 70 anys que durà el parèntesi casteller igualadí, s'han portat, gairebé sempre, colles punteres del panorama casteller català. Pot destacar-se, a tall d'exemple, la Festa Major d'Igualada de l'any 1969, en que els Castellers de Vilafranca assoliren la primera torre de 7 de la seva història.
El parèntesi de colla castellera igualadina finalitzà el 1994 quan, gràcies a la iniciativa d'un grup de gent, aparegué, amb el nom de Moixiganguers d'Igualada, una colla castellera dedicada, exclusivament, als castells pròpiament dits, alçant aquestes construccions junt amb torres i espadats i oblidant els antics "misteris".
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa de la colla a webcasteller.com
- ↑ «On som?». Moixiganguers d'Igualada. [Consulta: 3 de novembre del 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Qui som?». Moixiganguers d'Igualada. [Consulta: 3 de novembre del 2011].
- ↑ Regio7, 29 d'agost del 2010, Els Moixiganguers descarreguen un castell de vuit per primera vegada
- ↑ Revista Castells. Num.28, Setembre-Octubre 2009. Pag.38-39
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Anoia Diari, 22 d'agost de 2010, Els Moixiganguers ja són 'una colla de 8'
- ↑ 7,0 7,1 Diari Avui, 23/08/10, “Som de vuit!”, crit moixiganguer
- ↑ 8,0 8,1 lamalla.cat, 22/08/10, Els Moixiganguers s'apunten al carro de vuit
- ↑ 9,0 9,1 Anoia Diari, Els Moixiganguers aconsegueixen per primera vegada el 5 de 7 amb l’agulla
- ↑ Juliol de 2009, Els Moixiganguers presenten el nou local: Cal Tabola
- ↑ Estadístiques 1995
- ↑ Estadístiques 1996
- ↑ Estadístiques 1998
- ↑ Estadístiques 1999
- ↑ Estadístiques 2001
- ↑ Diari Avui, maig de 2007, Els Moixiganguers, amb castells de 7 'in crescendo'
- ↑ Estadístiques 2007
- ↑ Anoia Diari, 16 de novembre de 2009, Gran actuació Moixiganguera a Barcelona per cloure la temporada
- ↑ Anoia Diari, 26 d'octubre de 2009, Els Moixiganguers carreguen la somniada torre de set
- ↑ El Punt, 30 d'octubre de 2009, Tres de deu de sortida. Dos de set morat
- ↑ Anoia Diari, 13 d'abril de 2010, Els Moixiganguers enceten la temporada 2010 a Lleida
- ↑ Anoia Diari, 28 d'abril de 2010, Els Moixiganguers confirmen el millor inici de temporada de la seva història
- ↑ Anoia Diari, 19 d'agost de 2010, Després de Leitza, els Moixiganguers preparen l’exhibició de Festa Major
- ↑ La Vanguardia, 06/09/2010, Las colles medianas empiezan a levantar castells de más envergadura que las acercan a las de más nivel (castellà)
- ↑ Anoia Diari, 11 gener 2011, Els Moixiganguers comencen la nova temporada amb una junta renovada
- ↑ Anoia Diari, 24/10/2011, Els Moixiganguers viuen la millor jornada de la seva història
- ↑ Anoia Diari, 14 de novembre de 2011, L'inèdit 7 de 7 tanca la millor temporada dels Moixiganguers
- ↑ 28,0 28,1 anoiadiari.cat, 7 octubre 2012, Eufòria als Moixiganguers pel gran èxit aconseguit al concurs de Castells de Tarragona
- ↑ 324.cat, 7/10/2012, Els Bordegassos de Vilanova guanyen la primera jornada del Concurs de Castells de Tarragona
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moixiganguers d'Igualada |
Coord.: 41° 34′ 32″ N, 1° 37′ 30″ E / 41.57551,1.624933
