Molibdenita
| Molibdenita | |
|---|---|
 |
|
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Fórmula química | MoS2 |
| Propietats fisicoquímiques: | |
| Color | gris blavós, violaci |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Exfoliació | {0001} perfecta |
| Duresa en l'escala de Mohs | 1 a 1,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Ratlla | gris blavosa, es torna verdosa |
| Densitat | 4,7 a 4,8 |
La molibdenita (del grec molubdos, plom) és un mineral de disulfur de molibdè, MoS2. Es troba en pocs jaciments. Es fa servir al camp de l'electrònica i a la indústria química. Es pot confondre amb el grafit. La molibdenita es troba en dipòsits hidrotermals d'alta temperatura. Els seus minerals associats inclouen la pirita, quars, fluorita i altres. Hi ha importants dipòsits de molibdenita a llocs on hi ha mines de molibdè com els de Questa, Nou Mèxic i Henderson (Colorado). També es troba molibdenita a dipòsits de coure d'Arizona, Utah, i Mèxic.La molibdenita conté sempre l'element reni, normalment en quantitat de parts per milió (ppm) però sovint fins proporcions de fins 1–2%. La molibdenita és essencialment l'única font de reni. Els isòtops de molibdenita serveixen per a la datació geocronològica ja que conté un isòtop radioactiu (reni-187) i el seu isòptop relacionat osmi-187 es pot mesurar i saber l'edat de formació de les roques que en contenen.
Usos [modifica]
La molibdenita té un efecte lubricant que és conseqüència de la seva estructura en capes. L'estructura atòmica consta d'un full d'atoms de molibdè amb una capa a dalt i a sota d'àtoms de sofre. En electrònica la molibdenita té avantatges sobre el silici i el grafè, i la molibdenita es creu que podrà permetre fer transistors més petits i més eficients energèticament. .[1]
Vegeu també [modifica]
Notes i referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molibdenita  |
