Molleró
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Els mollerons[1][2][3]són bolets de barret amb esponja, de cama llarga i prima, sempre coberta amb aspres que li donen un aspecte rugós o puntejat.
El barret disposa d'una pell o cutícula no separable com en els mollerics, sovint excedent al marge. L'esponja és lliure (no adherida a la cama) i de porus fins. La carn és blanca o groguenca, però pot ser de color blau verdós al peu. En tallar-la, pot canviar de color, a rosa, vermellós, gris violaci, fosc o negre.
De manera característica la carn del barret amb l'edat esdevé blana, molla, d'on prové el nom popular. Són bolets comestibles i se'n poden consumir els barrets joves.
Espècies de mollerons més corrents[modifica]
Es diferencien tres grans grups de mollerons que podem separar per les característiques de la seva carn:[2][3][4]
Mollerons alzinencs i esteperols[modifica]
Són mollerons de carn groga, cremosa o blanc groguenca, mai blanca. Un cop tallada esdevé rosàcia, rogenca o grisenca i pot ennegrir en la seva totalitat.
- Leccinellum lepidum, alzinenc
- Leccinellum corsicum, esteperol
- Leccinellum crocipodium, molleró de roure
Mollerons alberencs o abrons[modifica]
Són mollerons que sovintegen en alberedes, vora àlbers (Populus alba), pollancres (P. nigra) o trèmols (P. tremula). Poden créixer vora altres planifolis (avellaner, faig, roures, til·ler, bedoll i salzes) i també coníferes (pins, pícees).
Els reconeixerem per la carn sempre blanca que, en tallar-la, canvia en poc temps (en segons o minuts depenent de les espècies) a rosa o lila i, sovint, a gris, negrós o negre.
- Leccinellum pseudoscabrum, abró d'avellaner
- Leccinum vulpinum, abró de pi
- Strobilomyces strobilaceus, abró de pinya o abró negre
- Leccinum versipelle, abró de bedoll
- Leccinum duriusculum, alberenc
- Leccinum aurantiacum, tremolí o abró vermell
- Leccinum albostipitatum , tremolí de cama blanca
Mollerons becencs[modifica]
El molleró becenc o, simplement, becenc és un molleró de carn blanca que un cop tallada pot esdevenir rosa o vermellosa, però que mai enfosqueix. Els trobem creixent vora beços o bedolls (Betula pendula o Betula pubescens), amb els quals estableixen simbiosi micorrízica.
- Leccinum scabrum, becenc
- Leccinum niveum, becenc blanc de mollera
- Leccinum melaneum, becenc fosc
- Leccinum cyaneobasileucum, becenc gris de mollera
- Leccinum variicolor, becenc tacat
Referències[modifica]
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 2,0 2,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ 3,0 3,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Micopèdia