Molsa d'Irlanda
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 A-D Chondrus crispus ; E-F Mastocarpus stellatus
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Chondrus crispus Stackhouse |
||||||||||||
La molsa d'Irlanda, molsa marina o molsa perlada (Chondrus crispus de nom científic) és una alga pertanyent al grup d'algues rodòfites, de la família Gigartinaceae.
En castellà també se'l coneix com “carragaén” i s'ha de vigilar de no confondre amb una espècie que també es coneix amb el mateix nom, la Gigartina mamillosa Agardh.
Taula de continguts |
Ecologia [modifica]
La molsa d'Irlanda creix de manera molt abundant sobre roques i pedres de la zona infralitoral, fins a profunditats de 25m, de vegades formant gespes.
Chondrus crispus és comú al voltant de les costes d'Irlanda i Gran Bretanya. També es pot trobar al llarg de la costa d'Europa; a les Illes Fèroe, a l'oest del mar Bàltic i al sud d'Espanya. Es troba també a la costa atlàntica del Canadà i des de Califòrnia fins al japó. De tota manera, qualsevol distribució que sigui de fora de l'Atlàntic Nord ha de ser verificada.
Descripció morfològica [modifica]
Morfologia general [modifica]
La molsa d'Irlanda és una alga relativament petita, de poc més de 20cm. La seva morfologia és bastant variable, sobretot l'amplitud del tal·lus. Les branques fan entre 2 i 15 mm d'amplada. Té una textura molt característica i un color marró-vermellós quan està fresc i groguenc quan s'asseca al sol.
El tal·lus és cartilaginós i s'uneix al substrat mitjançant un disc adhesiu. El tal·lus es ramifica i forma lòbuls lingüiformes, d'uns 15cm, al final dels quals es troben els òrgans reproductius. Els òrgans reproductor són carposporangis ovals, d'uns 2mm de longitud.
Cicle reproductiu [modifica]
Chondrus crispus es sotmet a un canvi de generació de cicle en el seu cicle reproductor vital on distingim dues etapes: l'etapa sexual de gametoide haploide i la fase asexual d'esporòfit diplont. A més, hi ha una tercera fase, el carposporòfit, que es forma a les plantes femenines després de la fertilització gametoide.
Els gametòfits masculins i femenins produeixen gàmetes que es fonen per formar un carposporòfit diploide, que forma carpospores, que es desenvolupen en l'esporòfit.
L'esporòfit, llavors, pateix la meiosis per produir tetraspores haploides (pot ser tan masculí com femení) que es desenvolupen en gametòfits. Les tres etapes (masculí, femení i esporòfit) són difícils de distingir quan no són fèrtils, però els gametòfits moltes vegades mostren una iridescència blava.
Farmacologia [modifica]
Part utilitzada [modifica]
La part utilitzada com a droga per les seves propietats és el tal·lus.
Composició química [modifica]
Aquesta alga està composta per glúcids, sent molt ric en polisacàrids heterogenis del tipus mucílags (55-60%), que reben el nom de carragheens (com ara kappa, iota i lambda-carragens). Es formen per galactans amb nombrosos grups sulfats esterificats (fins a 25-40%). Es diferencien els uns dels altres per la quantitat de 3,6-anhídric-D-galactosa i per la posició dels grups èster sulfat.
També trobem sals minerals (15%) on existeixen importants quantitats de iodurs, bromurs i clorurs.
A més a més presenta importants quantitats d'arsènic (0.07%), lípids (2%), i proteïnes (10%).
Usos medicinals [modifica]
- Laxant. L'efecte laxant es manifesta després de les 24 hores de la seva administració. En contacte amb l'aigua, el mucílag forma un gel viscós i voluminós que incrementa el volum de les femtes, que a més a més resten toves. Amb això es promou el peristaltisme i li confereix l'efecte de laxant mecànic.
- Antitussiu. Els mucílags del carragahen exerceixen un efecte calmant sobre la mucosa respiratòria, inhibint el reflex de la tos.
- Hipoglucemiant. Els mucílags del carragahen augmenten la viscositat del bol alimentari, disminuint l'absorció oral de glúcids.
- Hipolipemiant. A l'igual que el cas anterior, l'augment del bol alimentari disminueix també l'absorció de lípids.
- Antiúlceres peptídiques. Es coneix també l'efecte protector de la mucosa gàstrica ja que els carragheens, gràcies als seus grups sulfats esterificats, poden inhibir la proteòlisis de la pepsina.
Posologia i administració [modifica]
Tradicionalment es fa per decocció, amb una cullerada de postres de droga per tassa. S'ha de bullir durant 5 minuts, i es prenen dos o tres tasses al dia.
L'extracte fluid (1:1) s'aconsegueix mitjançant de 30 a 50 gotes,i s'administra d'una a tres vegades al dia.
La tintura (1:5) es farà amb 50-100 gotes, administrant d'una a tres vegades al dia.
La forma més coneguda, que és amb xarop (3 a 10% d'extracte fluid), està freqüentment associat a altres plantes expectorants, amb una dosi de fins a cinc cullerades soperes al dia.
Contraindicacions [modifica]
Està contraindicat en els següents cassos:
- Hipertiroïdisme. El carragahen pot produir un empitjorament de l'hipertiroïdisme degut al seu contingut en iode.
- Obstrucció esofàgica. El carragahen pot produir un empitjorament de l'obstrucció esofàgica si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
- Oclusió intestinal. El carragahen pot provocar un empitjorament de la oclusió intestinal si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
- Estenosis gastrointestinal,Obstrucció intestinal,Íleo espàstic i Íleo paralític. El carragahen podrà induir a l'aparició d'alguna d'aquestes obstruccions intestinals si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
- Dolor abdominal d'origen desconegut.
- Apendicitis.
- Impactació fecal. El carragahen podria induir a l'aparició d'una obstrucció intestinal si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
En cas d'embaràs i lactància consultar les consideracions especials.
Sobredosi [modifica]
Els símptomes per sobredosis amb Chondrus cripus es detecten sobre tot en administrar-ne durant llargs períodes de temps, poden generar un hipertiroïdisme caracteritzat per taquicàrdia, hipertensió, diarrea, tremolors, nerviosisme, insomni i pèrdua de pes.
El seu tractament serà simptomàtic. S'ha de suspendre immediatament l'administració de carragahen.
En cas de sobredosis o ingestió accidental, anar a un centre mèdic o consultar al Servei d'Informació Toxicològica, indicant el producte i la quantitat ingerida.
Interaccions [modifica]
No s'han descrit interaccions medicamentoses, però, la presència de mucílags fa que existeixi un risc potencial d'interacció a causa del fet que els mucílags poden enrederir o disminuir l'absorció oral d'altres principis actius. Es recomana, per tant, distanciar les dosificacions de carragahen i altres principis actius com a mínim amb 2 hores. Per aquestos motius s'ha de vigilar sobretot amb:
- Antidiabètics orals. El carragahen pot potenciar els efectes dels antidiabètics orals i arribar a produir una hipoglucèmia. En cas d'administració del carragahen en altes dosis junt amb antidiabètics orals, s'haurà de reajustar les dosis dels mateixos. Es recomana consultar amb especialistes.
- Insulina. El carragahen pot potenciar els efectes de la insulina i arribar a produir una hipoglucèmia. En cas d'administració del carragaén en altes dosis junt amb insulina, s'haurà de reajustar les dosis de la mateixa. Es recomana consultar amb especialistes.
Advertències especials [modifica]
S'aconsella aportar una ingesta adequada de líquid (fins a 2 L diaris) per evitar l'aparició d'obstruccions gastrointestinals.
No es recomana l'administració de quantitats majors a 120 µg/dia de iode o la seva quantitat equivalent de carragahen a causa del fet que pot produir hipertiroïdisme.
Si al cap de 1-2 setmanes, l'estrenyiment no millora, persisteix o empitjora, es recomanable consultar al metge o farmacèutic.
Els efectes laxants poden trigar a aparèixer fins a 3 dies.
Es recomana que els pacients de la tercera edat que comencin amb la meitat de la dosis dels adults.
Notifiquis al seu metge si presenta sufocacions, diarrea, nerviosisme i acceleració del pols.
Consideracions especials [modifica]
Embaràs. Està classificat com a categoria B, el que implica que s'han realitzat estudis sobre diverses espècies d'animals, utilitzant dosis diverses vegades superiors a les humanes, sense que s'hagin registrat efectes embrio-tòxics o patògens; però, no s'han realitzat assajos clínics en éssers humans, fet pel que l'ús del carragahen només s'accepta en cas d'absència de alternatives terapèutiques més segures.
Lactància. S'ignora si els components del carragahen són excretats en quantitats significatives amb la llet materna, i si això pogués afectar al nen. Es recomana suspendre la lactància materna o evitar l'administració del carragahen.
No s'han descrit reaccions adverses a les dosis terapèutiques recomanades. A altes dosis, en tractaments crònics o en individus especialment sensibles es poden produir reaccions adverses en problemes osteomusculars, ja que la seva administració intracutània indueix a l'aparició d'inflamacions.
Altres usos no farmacològics [modifica]
Ús alimentari [modifica]
El chondrus cripus és una espècie amb molt valor econòmic. Pot tenir utilitats com laxant, espessidor, emulsionant o clarificant en el procés d'elaboració de cervesa i vi i es fa servir en gelats i en aliments processats, inclòs en dinars amb carn.
S'indica a l'industria alimentaria amb el nom d'E407 o E407b.
La carraguenina que podem obtenir d'aquest i l'agar servia, temps enrere, a Àsia, per fer gelatines d'ametlles.
Com a curiositat denotem l'existència d'una beguda casera del carib feta amb el chondrus cripus, la “Jamaican Irish Moss drink”. Fan bullir l'alga durant una hora, afegint-li aromes, com vainilla o maduixa i per últim llet o llet condensada, rom i espècies. Es serveix freda i és de consistència molt espessa. Se li atribueixen qualitats afrodisíaques i com a cura de la impotència masculina. A vegades, però, la beguda la fan amb Gracilaria spp.
A algunes parts d'Escòcia també fan una beguda, en la que la molsa d'Irlanda es bull en llet i un cop passa pel colador li afegeixen sucre, vainilla, canella brandi o guisqui. Al final s'obté una mena de gelatina similar a la tapioca.
Investigació científica [modifica]
Chondrus crispus és, en comparació amb la majoria d'algues marines, una espècie molt investigada. S'ha fet servir com una espècie de model, per tal d'estudiar la fotosíntesi, la biosíntesis de carragheens i l'estrès en plantes i les seves respostes.
Quan es cultiva al laboratori pot tenir una morfologia peculiar i característica, que es pot observar a la fotografia, a la placa de Haeckel, forma que rarament adquireix a la natura.
Bibliografia [modifica]
- Flora y fauna a asturnatura
- Hipernatural
- Fitoterapia Escrit por Bernat, Cañigueral, Bernat Vanaclocha [1]
- Portalfarma
- Museum of London - Caribbean London - Catalogue
- Marine Life Information Network
