Molsa d'Irlanda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Molsa d'Irlanda
A-D Chondrus crispus ; E-F Mastocarpus stellatus
A-D Chondrus crispus ; E-F Mastocarpus stellatus

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Classe: Rhodophyceae
Ordre: Gigartinales
Família: Gigartinaceae
Gènere: Chondrus
Espècie: C. crispus
Nom binomial
Chondrus crispus
Stackhouse

La molsa d'Irlanda, molsa marina o molsa perlada (Chondrus crispus de nom científic) és una alga pertanyent al grup d'algues rodòfites, de la família Gigartinaceae. En castellà també se'l coneix com “carragaén” i es pot confondre amb una espècie que també es coneix amb el mateix nom comú, Gigartina mamillosa Agardh.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

La porció de la 65a placa de Ernst Haeckel Kunstformen der Natur (1904), que representa la Molsa d'Irlanda

La molsa d'Irlanda creix de manera molt abundant sobre roques i pedres de la zona infralitoral, fins a profunditats de 25m, de vegades formant “gespes”. Chondrus crispus és comú al voltant de les costes d'Irlanda i Gran Bretanya. També es pot trobar al llarg de la costa d'Europa; a les Illes Fèroe, a l'oest del mar Bàltic i al sud d'Espanya. Es troba també a la costa atlàntica del Canadà i des de Califòrnia fins al japó. De tota manera, qualsevol distribució que sigui de fora de l'Atlàntic Nord ha de ser verificada.

Chondrus crispus es sotmet a un canvi de generació en el seu cicle biològic està format per distingeixen dues etapes: l'etapa sexual de gametoide haploide i la fase asexual d'esporòfit diploide. A més, hi ha una tercera fase, el carposporòfit, que es forma a les plantes femenines després de la fertilització gametoide.

Els gametòfits masculins i femenins produeixen gàmetes que es fonen per formar un carposporòfit diploide, que forma carpòspores, que es desenvolupen en l'esporòfit.

L'esporòfit, llavors, pateix la meiosi per produir tetraspores haploides (pot ser tant masculí com femení) que es desenvolupen en gametòfits. Les tres etapes (masculí, femení i esporòfit) són difícils de distingir quan no són fèrtils, però els gametòfits moltes vegades mostren una iridescència blava.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La molsa d'Irlanda és una alga relativament petita, de poc més de 20cm. La seva morfologia és bastant variable, sobretot l'amplitud del tal·lus. Les branques fan entre 2 i 15 mm d'amplada. Té una textura molt característica i un color marró-vermellós quan està fresc i groguenc quan s'asseca al sol.

El tal·lus és “cartilaginós” i s'uneix al substrat mitjançant un disc adhesiu. El tal·lus es ramifica i forma lòbuls lingüiformes, d'uns 15cm, al final dels quals es troben els òrgans reproductius. Els òrgans reproductor són carposporangis ovals, d'uns 2mm de longitud.

Aspecte de la molsa d'Irlanda

Usos[modifica | modifica el codi]

Chondrus crispus és, en comparació amb la majoria d'algues marines, una espècie molt investigada. S'ha fet servir com una espècie de model, per tal d'estudiar la fotosíntesi, la biosíntesi de carragheens i l'estrès en plantes i les seves respostes. Quan es cultiva al laboratori pot tenir una morfologia peculiar i característica, que es pot observar a la fotografia, a la placa de Haeckel, forma que rarament adquireix a la natura.

Chondrus cripus és una espècie amb molt valor econòmic. Pot tenir utilitats com laxant, espessidor, emulsionant o clarificant en el procés d'elaboració de cervesa i vi i es fa servir en gelats i en aliments processats, inclòs en dinars amb carn. S'indica a la indústria alimentaria amb el nom d'E407 o E407b. La carraguenina que es pot obtenir d'aquest i l'agar-agar servia, temps enrere, a Àsia, per fer gelatines d'ametlles.

Com a curiositat denotem l'existència d'una beguda casolana del carib feta amb Chondrus cripus, la “Jamaican Irish Moss drink”. Fan bullir l'alga durant una hora, afegint-li aromes, com vainilla o maduixa i per últim llet o llet condensada, rom i espècies. Es serveix freda i és de consistència molt espessa. Se li atribueixen qualitats afrodisíaques i com a cura de la impotència masculina. A vegades, però, la beguda la fan amb Gracilaria spp.

A algunes parts d'Escòcia també fan una beguda, en la que la molsa d'Irlanda es bull en llet i un cop passa pel colador li afegeixen sucre, vainilla, canella brandi o guisqui. Al final s'obté una mena de gelatina similar a la tapioca.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

La part utilitzada com a droga per les seves propietats és el tal·lus.

  • Laxant. L'efecte laxant es manifesta després de les 24 hores de la seva administració. En contacte amb l'aigua, el mucílag forma un gel viscós i voluminós que incrementa el volum de les femtes, que a més a més resten toves. Amb això es promou el peristaltisme i li confereix l'efecte de laxant mecànic.
  • Antitussigen. Els mucílags del carragahen exerceixen un efecte calmant sobre la mucosa respiratòria, inhibint el reflex de la tos.
  • Hipoglucemiant. Els mucílags del carragahen augmenten la viscositat del bol alimentari, disminuint l'absorció oral de glúcids.
  • Hipolipemiant. Igual que el cas anterior, l'augment del bol alimentari disminueix també l'absorció de lípids.
  • Antiúlceres peptídiques. Es coneix també l'efecte protector de la mucosa gàstrica, ja que els carragheens, gràcies als seus grups sulfats esterificats, poden inhibir la proteòlisis de la pepsina.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Aquesta alga està composta per glúcids, sent molt ric en polisacàrids heterogenis del tipus mucílags (55-60%), que reben el nom de carragheens (com ara kappa, iota i lambda-carragens). Es formen per galactans amb nombrosos grups sulfats esterificats (fins a 25-40%). Es diferencien els uns dels altres per la quantitat de 3,6-anhídric-D-galactosa i per la posició dels grups èster sulfat.

També trobem sals minerals (15%) on existeixen importants quantitats de iodurs, bromurs i clorurs.

A més a més presenta importants quantitats d'arsènic (0.07%), lípids (2%), i proteïnes (10%).

Posologia i administració[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment es fa per decocció, amb una cullerada de postres de droga per tassa. S'ha de bullir durant 5 minuts, i es prenen dos o tres tasses al dia.

L'extracte fluid (1:1) s'aconsegueix mitjançant de 30 a 50 gotes,i s'administra d'una a tres vegades al dia.

La tintura (1:5) es farà amb 50-100 gotes, administrant d'una a tres vegades al dia.

La forma més coneguda, que és amb xarop (3 a 10% d'extracte fluid), està freqüentment associat a altres plantes expectorants, amb una dosi de fins a cinc cullerades soperes al dia.

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

Està contraindicat en els següents casos:

  • Hipertiroïdisme. El carragahen pot produir un empitjorament de l'hipertiroïdisme degut al seu contingut en iode.
  • Obstrucció esofàgica. El carragahen pot produir un empitjorament de l'obstrucció esofàgica si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
  • Oclusió intestinal. El carragahen pot provocar un empitjorament de l'oclusió intestinal si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
  • Estenosi gastrointestinal,Obstrucció intestinal,Íleo espàstic i Íleo paralític. El carragahen podrà induir a l'aparició d'alguna d'aquestes obstruccions intestinals si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
  • Dolor abdominal d'origen desconegut.
  • Apendicitis.
  • Impactació fecal. El carragahen podria induir a l'aparició d'una obstrucció intestinal si la ingesta d'aigua no és l'adequada.

En cas d'embaràs i lactància consultar les consideracions especials.

Sobredosi[modifica | modifica el codi]

Els símptomes per sobredosi amb Chondrus cripus es detecten sobretot en administrar-ne durant llargs períodes de temps, poden generar un hipertiroïdisme caracteritzat per taquicàrdia, hipertensió, diarrea, tremolors, nerviosisme, insomni i pèrdua de pes.

El seu tractament serà simptomàtic. S'ha de suspendre immediatament l'administració de carragahen.

En cas de sobredosis o ingestió accidental, anar a un centre mèdic o consultar al Servei d'Informació Toxicològica, indicant el producte i la quantitat ingerida.

Interaccions =[modifica | modifica el codi]

No s'han descrit interaccions medicamentoses, però, la presència de mucílags fa que existeixi un risc potencial d'interacció a causa del fet que els mucílags poden enrederir o disminuir l'absorció oral d'altres principis actius. Es recomana, per tant, distanciar les dosificacions de carragahen i altres principis actius com a mínim amb 2 hores. Per aquestos motius s'ha de vigilar sobretot amb:

  • Antidiabètics orals. El carragahen pot potenciar els efectes dels antidiabètics orals i arribar a produir una hipoglucèmia. En cas d'administració del carragahen en altes dosis junt amb antidiabètics orals, s'haurà de reajustar les dosis dels mateixos. Es recomana consultar amb especialistes.
  • Insulina. El carragahen pot potenciar els efectes de la insulina i arribar a produir una hipoglucèmia. En cas d'administració del carragaén en altes dosis junt amb insulina, s'haurà de reajustar les dosis de la mateixa. Es recomana consultar amb especialistes.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]