Momo (novel·la)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
''Història dels lladres del temps i de la criatura que va tornar el temps robat als homes''
Autor Michael Ende
Títol original Momo oder Die seltsame Geschichte von den Zeit-Dieben und von dem Kind, das den Menschen die gestohlene Zeit zurückbrachte
Traductor Francesca Martínez Planas
País Alemanya
Idioma Alemany
Tema/es Crítica social
Gènere/s Fantàstic
Editorial Alfaguara/Voramar
Data de publicació 1973
Publicat en català 1988
Format Rústec
Nombre de pàgines 265
ISBN ISBN 84-85820-75-4
Precedit per Tranquil·la Endrapallengües. La tortuga tossuda
Seguit per La titella de drap

Momo (1973) (en alemany conegut com a Momo o pel títol complet de Momo oder Die seltsame Geschichte von den Zeit-Dieben und von dem Kind, das den Menschen die gestohlene Zeit zurückbrachte, o sigui Momo o l'estranya història dels lladres de temps i de la criatura que va tornar el temps robat als homes) és una novel·la de l'escriptor alemany Michael Ende que parla del concepte del temps i com està estructurat en les societats modernes. L'any 1974 l'obra rebé el "Premi de Literatura Adolescent d'Alemanya".

L'obra[modifica | modifica el codi]

La novel·la és una profunda crítica social, vista amb ulls d'infant, sobre les societats modernes, on el treball converteix la societat en una suma de persones alienades i la productivitat és dirigida per homes sense escrúpols. Les relacions personals deixen de ser importants, aprofitar el temps esdevé un imperatiu rigorós per enriquir qui proposa el model i com les societats consumistes provoquen un desgavell en les relacions socials.

Argument[modifica | modifica el codi]

Momo[modifica | modifica el codi]

Momo és una nena que apareix en l'amfiteatre abandonat d'un poble sense que ningú sàpiga d'on ve ni qui és, però de seguida rep el suport i la tendresa de tothom, que l'ajuda a fer la seva casa habitable. Tot s'ha de dir, Momo té una capacitat especial per saber escoltar, que provoca ser molt estimada per tothom, i una gran imaginació que fa que tots el nens i nenes del poble mai s'avorreixen en companyia seva. De tota la gent del poble, amb qui té una especial amistat és amb Girolamo Cicerone (Gigi) i Beppo l'escombriaire. Diferents com la nit i el dia, un és una espurna nerviosa, que mai para d'explicar contes i inventar-se històries, mentre que l'altre és la parsimònia personificada, callat i reflexiu, cada escombrada que fa és un compendi de filosofia.

Els homes grisos i el Banc del Temps[modifica | modifica el codi]

Tot és molt tranquil al poble fins que apareixen un homes estranys que es dediquen a convèncer la gent que el temps és un bé preuat i no es pot perdre, s'han de fer coses útils i per no malversar-lo s'ha d'emmagatzemar al seu Banc de Temps. Aquests homes són tots molt iguals tots fumen uns cigarrets i són totalment grisos, també són molt difícils de veure i alguns cops després de fer que la gent comenci a estalviar el temps fa que els oblidi i cregui que la decisió és seva. A partir de l'aparició dels misteriosos personatges la vida al poble ja no torna a ser la mateixa. Els pares no deixen jugar als nens i no van a veure a la Momo, les persones adultes ja no van a veure Momo per explicar-li els seus problemes i que ella els ajudi, tot escoltant-los, a que s'adonin de quina és la solució per resoldre'ls. Gigi ha esdevingut un rondallaire famós i ja no té temps per ningú. Només Beppo segueix amb la seva tranquil·litat de sempre, tot i que molt trist per com ha canviat la gent.

Quan un dels homes grisos s'assabenta que hi ha una nena que encara no s'ha posat a estalviar el temps com ha fet tothom, van a buscar-la i la volen enredar amb tota mena de joguines inútils per poder jugar sola. Momo, que no ha perdut la capacitat que la gent s'escolti quan parla, provoca a qui la vol enganyar per dir-li quines són les veritables intencions dels homes grisos. Finalment, fuig de la presència de la nena sense haver assolit els seus objectius. Quan els homes grisos, reunits en consell, s'assabenten que un dels seus membres ha trencat dues normes (els nens són els ultimis en ser convençuts ha estalviar el temps i no explicaràs el secret) és castigat prenent-li el barret, la cartera i apagant-li el cigar, provocant la seva immediata desintegració.

El Mestre Secundus Minutus Hora i la tortuga Cassiopea[modifica | modifica el codi]

Un dia Momo rep la visita d'un ésser molt especial, la tortuga Cassiopea. Cassiopea es comunica per missatges escrits a la seva closca i té la capacitat d'endevinar el futur. Amb aquest poder, Cassiopea li comunica que l'ha de seguir per dur-la a un lloc on podrà ajudar a tothom. Momo acompanya la tortuga a conèixer el Mestre Secundus Minutus Hora, obsessió dels homes grisos per aconseguir que el Mestre que els hi entregui la màquina del temps, ja que ha ells els hi falta. Momo descobreix que el temps són flors preciosismes creades una a una a mesura que passa una hora es crea una flor per cada persona. Gràcies a Cassiopea i el Mestre, Momo aconsegueix descobrir el magatzem on es guarda el temps congelat esperant en convertir-se en els cigarrets que els homes grisos fumen.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

La majoria de crítiques a la novel·la, tant favorables com adverses, destaquen més el missatge de l'obra, a qui ningú deixa indiferent, que la qualitat literària de la seva prosa. Tot i ser una obra infantil i juvenil, s'acostuma a destacar que és un llibre de reflexió i que es deixa llegir a qualsevol edat.

« ...és una de les novel.les més notables de finals del segle XX. Encara que aparentment escrit només per als nens, conté idees profundes en la nostra actitud moderna envers el temps »
— Linda Goodhew i David Loy, Momo, Dogen, and the Commodification of Time
« Una de les coses més sorprenents sobre Momo és que va ser publicat el 1973. Des de llavors, el malson temporal que narra s'ha convertit en la nostra realitat. »
— Linda Goodhew i David Loy, Momo, Dogen, and the Commodification of Time
« L'obra no és una explosió d'art ni de saber literari, no és una revolució del gènere fantàstic, i sens dubte no té molta complexitat. Momo és una novel·la per nens, però tan ben enllaçada i forjada que pot gaudir-se sempre, no importa l'edat que tinguem. »
— José Joaquín Rodríguez, Momo
« Momo és un deliciós relat en el que fantasia i realitat s'uneixen per il·lusionar la lectora, per emocionar-la, per fer-la somriure i per fer-la pensar. És un conte llarg, atemporal i crític amb la vida que hem decidit viure, on el temps per estimar, riure o gaudir amb qui estimem, el tenim hipotecat, sobretot pel treball. »
— Mario Alfageme, Momo: Un Cuento Para Niños… y Mayores


Altres obres de l'autor[modifica | modifica el codi]

Adaptacions de la novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Momo: Pel·lícula italo-alemanya. 1996 [1]
  • Momo alla conquista del tempo: Pel·lícula de dibuixos animats [2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Momo a Internet Movie Database (anglès)
  2. Momo a Internet Movie Database (anglès)