Mon (poble)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els talaings o mons (poble mon) són un poble de Birmània (Myanmar) que viuen principalment al sud del país d'origen mon-khmer (mentre els birmans són tibetobirmans). Estan remotament emparentats als was, palaungs i riangs del estat Shan, als khmers de Cambodja i als hkamuks de Tailàndia. Van formar regnes que van estar sempre enfrontats als birmans. Finalment foren dominats pels birmans a la segona meitat del segle XVIII. La seva llengua és el mon o talaing. El seu ancestre mític és Talinga i la tradició diu que derivava de la unió amb un emigrant de sang telugu. Els talaings s'anomenen a si mateixos mons.

Els mons o talaings van arribar a Birmània vers el 1500 aC procedents del sud de Xina i s'hi van establir. Vers el 300 aC es va fundar un regne mon, el regne de Suwarnabhumi, amb capital a Thaton. Es van fer budistes vers el 200 aC. En aquest període és quan sorgeix el símbol nacional mon, l'ànec conegut com a Hamsa o Bap (Bop) que és una au mitològica de l'Índia (ànec brahmnini), una mica semblant a un cigne. Aquest símbol, en daurat davant un sol vermell, apareix a un antic estendard blau del regne mon de Sadhuim. El 573 els germans Samala i Wimala van fundar el regne mon de Hongsavatoi, amb capital a Pegu (nom clàssic Hamsavati, ciutat dels cignes, que segons la tradició li fou donada pel propi Sidharta Gautama, (Buda). A partir del segle X van començar a arribar a la zona altres grups ètnics, com els birmans i els tais.

El 1757 el rei birmà Aungzeya va envair el regne talaing i el va devastar, matant milers de mons o talaings inclosos tres mil monjos només a la capital i milers a altres llocs. Els monjos sobrevivents van fugir a Tailàndia i els monjos birmans es van establir als monestirs mon. La literatura mon, escrita en fulles de palma, fou destruïda i la llengua mon prohibida. En el segle següent van patir un fort procés d'assimilació. El 1824 el país mon fou ocupat pels britànics en el curs de la primera Guerra Anglo-birmana i fou inclòs a l'Índia Britànica. El 1901 només 321.898 persones es van declarar talaings (la meitat parlaven talaing) sent importants només a les regions entorn de les seves antigues capitals de Thaton i Pegu (Bago). Els talaings eren budistes però en la major part de les característiques (físiques, vestimenta, costums) són pràcticament iguals als birmans.

El 1937 el territori fou inclòs al govern colonial de Birmània. El 1942 va quedar ocupat pel Japó i del 1943 al 1945 va formar part de la República independent birmana sota control del Japó. Els britànics van tornar el 1945 i aviat van prometre la independència als birmans.

Quan Birmània estava a punt de proclamar la independència els polítics mons van optar per un estat separat. Els seus veïns karens van formar la Karen National Defense Organization (KNDO) i els mons la Mon National Defense Organization (MNDO). La rebel·lió la va iniciar la KNDO l'agost de 1948 i s'hi van unir el Mon National Solidarity Movement dirigit per Naing Aung Tun i el Mon Independence Movement dirigit per Naing Shwe Kyin. Ambdós grups, inicialment en desacord, es van unificar el 1952 i va sorgir el Mon Peoples Solidarity Group que va seguir cooperant amb els insurgents karens, i van estar aliats també a les restes de l'exèrcit del Kuomintang (KMT) que el 1950 havia entrat a Birmània des Xina. El 1954 el grup va prendre el nom de Mon People's Front, i va quedar sota la direcció de Naing Aung Tun, que es va sotmetre al govern, entregant-se 1111 soldats armats. Naing Shwe Kyin va sortir del país cap a Tailàndia amb els seus seguidors i es va establir a la frontera entre ambdós països per continuar la lluita armada. Naing Shwe Kyin va aconseguir establir el 1962 el New Mon State Party, els membres del qual actuaven a la clandestinitat. El New Mon State Party va cooperar amb altres grups armats i va mantenir la lluita fins al 1993. Las negociacions de pau es van iniciar el desembre de 1993 i un acord fou signat el juny de 1995 pel qual el NMSP va renunciar a la lluita armada i fou legalitzat. 7.860 soldats van entregar les seves armes el 29 de juny de 1995. El govern ha concedit assistència econòmica a la regió sota control de la NMSP, la capital de la qual es Ye Chaung Pya.

Referència[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mon (poble)