Mon coeur s'ouvre à ta voix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mon coeur s'ouvre à ta voi (El meu cor s'obre a la teva veu) és un ària per a una mezzosoprano dramàtica de la popular òpera Samson et Dalila de Camille Saint-Saëns. La canta Dalila a l'Acte II, quan tracta de seduir a Samsó per tal que li reveli el secret del seu poder.[1] En la versió actual de l'òpera, Dalila respon a les paraules de Samsó: Dalila! Dalila! Je t'aime!, que repeteix entre el primer i el segon vers de l'ària.

Dalila, sacerdotessa filistea de Dagon, en un intent de portar a terme la trampa que li ha posat a Samsó, li expressa de forma seductora que és completament seva si ell ho vol. Li demana que respongui a les seves carícies, amb l'esperança que finalment s'oblidi dels seus pensaments i es concentri totalment en ella, permetent així que el gran sacerdot de Dagon el pugui capturar.[2]

Lletra de l'ària[modifica | modifica el codi]

Samsó i Dalila,
Gerard van Honthorst, 1615

Mon cœur s’ouvre à ta voix,
Comme s’ouvrent les fleurs
Aux baisers de l'aurore !
Mais, ô mon bien-aimé,
Pour mieux sécher mes pleurs,
Que ta voix parle encore !
Dis-moi qu’à Dalila
Tu reviens pour jamais,
Redis à ma tendresse
Les serments d’autrefois,
Ces serments que j’aimais !
Ah! réponds à ma tendresse !
Verse-moi, verse-moi l’ivresse !

Ainsi qu’on voit des blés
Les épis onduler
Sous la brise légère,
Ainsi frémit mon cœur,
Prêt à se consoler,
À ta voix qui m’est chère !
La flèche est moins rapide
A porter le trépas,
Que ne l’est ton amante
A voler dans tes bras !
Ah ! réponds à ma tendresse !
Verse-moi, verse-moi l’ivresse !


El meu cor s'obre a la teva veu,
com s’obren les flors
als petons de l’albada!
Però, oh estimat meu,
per assecar millor les meves llàgrimes,
que la teva veu segueixi parlant!
Digues que a Dalila
retornes per sempre,
Torna a dir a la meva tendresa
les promeses d'altres temps,
els juraments que estimava!
Ah! respon a la meva tendresa!
Inunda’m, aboca sobre meu l’embriaguesa!

Tal com es veuen onejar
les espigues del blat
sota la brisa lleugera,
així tremola el meu cor,
a punt per a esser consolat,
per la teva veu tan estimada!
Es menys ràpida la fletxa
per dur la mort,
Que la teva estimada
Per volar cap els teus braços!
Ah! respon a la meva tendresa!
Inunda’m, aboca sobre meu l'embriaguesa!


Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]