Monastir (Tunísia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesquita Bourguiba

Monastir (منستير) és una ciutat de Tunísia a la governació de Monastir a una petita península que forma el tancament sud del Golf d'Hammamet i a 17 km al sud-est de Sussa. Té aeroport internacional (Monastir-Habib Bourguiba) situat en territori de Skanes. El seu nom deriva del llatí monasterium (monestir). La municipalitat té 71.546 habitants (dels que més de 40.000 són a la ciutat mateixa) i és capçalera d'una delegació de 68.960 habitants (cens del 2004).

Com a ciutat natal del primer president de Tunísia, Habib Bourguiba, fou convertida en capital d'una governació. També hi ha un palau presidencial però a Skanes. Avui dia és el centre d'una zona turística que s'estén al nord cap a Skanes i La Dkhila i al sud per la governació de Mahdia. Les salines de la rodalia, i la pesca (sobretot de la sardina) continuen essent activitats destacades encara que la ciutat disposa d'indústries diverses. A la rodalia el cultiu de l'olivera destaca sobre qualsevol altra i es pot considerar un monocultiu [1] i l'oli d'oliva de tota la regió s'exporta pel seu port.

Ribat

La ciutat[modifica | modifica el codi]

La ciutat es troba en una península amb una illa de nom actual Sidi El Gadamsi (l'antiga Djezira al-Ustany o île du Centre) enfront de la badia principal o Marina (amb el cap de la Marina) i del cementiri de Sidi El Mazeri; al sud el port de plaer a la vora del qual es troba la fortalesa i la Gran Mesquita. La kashba és al nord-est. La mesquita Bourguiba (Djami Burkiba) està cap al centre de la ciutat amb el mausoleu de la família (Turbat Al Burkiba, construït a partir del 1963) del president que hi fou enterrat el 2000, i es lloc de visita obligada. El palau de Congressos és a la part sud de la ciutat. Entre Skanes i Monastir hi ha la Cité des Sports. Dues illes més es troben a la rodalia de la seva costa (Djezira al-Hammam o illot dels Coloms, i Djezira al-Tonnara). A l'illa de Sidi El Gadamsi hi ha diverses coves artificials (unes 50) probablement d'origen púnic.

la ciutat el 1956

Història[modifica | modifica el codi]

Fou l'antiga Ruspina del romans. Cèsar hi va establir el seu campament el 46 aC abans de l'atac final als pompeians.

El 796 per ordre del Califa Harun al-Rashid el governador àrab Harthama ben Ayan hi van construir un ribat o castell per fer front als atacs bizantins (segurament de Nàpols, Amalfi i Gaeta), probablement al damunt d'un edifici religiós cristià [2] o bé la població cristiana local li va donar el nom de monestir a l'edifici àrab perquè era com un monestir musulmà. Ja s'havia construït abans un ribat a Sussa en el govern de Yazid ben Hatim al-Muhallabi que va governar del 772 al 788 (encara que per uns inscripció errònia aquest ribat fou datat més tard, vers el 821/822).

Al ribat s'hi van afegir més tard (segle IX) dos altres ribats i el conjunt fou sovint anomenat Kusur al-Munastir.

Més tard es van donar terres en hubus o wakf als morabits. El servei al ribat va adquirir la consideració de fet meritori. Abul Arab al-Kayrawani [3] esmenta un hadit que deia "Qui serveix tres dies a la vila de Monastir adquireix el dret al paradís". El ribat fou el més venerat del Magrib i per aquesta raó els darrers membres de la dinastia zírida es van enterrar al cementiri proper.

El mausoleu més venerat fou el de l'imam maliquita Al-Mazari (nascut a Sicília i predicador a Mahdia vers el 1141). En aquesta època la veneració del ribat ja havia entrat en decadència i Al-Mazari ho descriu en una fàtua, en què fa constar que els morabits ja no hi vivien però encara recaptaven les almoines (maruf) i que molts morabits havien esdevinguts propietaris hereditaris de terres a la rodalia, terres que s'havia posat en explotació, i les activitats de la gent li recordaven les dels monjos cristians.

La incipient ciutat fou respectada pels Banu Hilal que coneixien el seu caràcter sagrat. La veneració es va recuperar després l'enterrament de Al-Mazari al lloc en el segle XII, i el seu prestigi religiós es va mantenir durant segles.

Piri Reis esmenta la zawiya habitada per estudiants i morabits. Els maltesos Lanfreducci i Bosio feien constar el 1587 les visites dels pirates turcs a Monastir per devoció als seus morabits. El turcs van modificar les muralles del ribat per afegir-hi artilleria.

El ribat avui dia és un museu. La ciutat no va prosperar fins als anys seixanta quan el president Bourguiba va imposar el seu desenvolupament i es van construir la mesquita i mausleu del seu nom, i als anys setanta l'aeroport coincidint amb el desenvolupament del turisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monastir (Tunísia)
  1. X. Thhyssen, Des manieres d'habiter dans le Sahel tunisien, Paris 1983
  2. J. Tissot, Exploration cientifique de la Tunisie, París 1884-1891, II, 165-166
  3. Tabakat ulama Ifrikiya wa Tunis, Classes de savis a Ifriqiya, Alger 1920

Coord.: 35° 47′ N, 10° 50′ E / 35.783,10.833