Moncofa
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi de la Plana Baixa | |||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Nules |
||||
| Gentilici | Moncofí, moncofina | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 33.861.724 | ||||
| Superfície | 14,50 km² | ||||
| Altitud | 6 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
6.348 hab. 437,79 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Distàncies | 51 km de València 22 km de Castelló de la Plana |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 (Moncofa i El Grau) 8 PSPV i 5 PP Jose Vicente Isach Coflent (PSPV) |
||||
| Codi postal | 12593 |
||||
| Festes majors | Del 18 al 30 de juliol | ||||
| Patró/Patrons | Santa Maria Magdalena | ||||
| Dies de mercat | Dijous | ||||
| Web | |||||
Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Limita amb Nules, la Vall d'Uixó i Xilxes.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Municipi de la Costa dels Tarongers. Se situa aquesta població en la Plana.
Són destacables en el paisatge de Moncofa: la Plana de Castelló, les Platges del Grau, del Masbó i de la Torre i els Estanys, zones d'humides d'arribada d'aigües pluvials. El seu clima és mediterrani.
[modifica] Nuclis de població
- Moncofa
- el Grau
[modifica] Història
Municipi d'origen àrab. Se li va concedir, després de la conquesta per Jaume I, la Carta de poblament en 1254 per Guillem de Montcada, a favor de Bernat Mestres i 37 pobladors més. En l'any 1609 en el barri marítim del Grau es va produir l'expulsió dels moriscs des del seu port i Torre Vigia, avui en ruïnes. La història de Moncofa sempre ha estat lligada a la mar Mediterrània per mitjà del poblat marítim de pescadors, pioner en aquesta part del litoral, i és allí on, segons compte la llegenda, va arribar la seva patrona Santa Maria Magdalena, quan la duien cap a Marsella. En l'actualitat encara pot observar-se en l'interior el cèrcol "Muralla", avui sobrepassat a causa de l'expansió urbana.
[modifica] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.571 | 3.613 | 3.688 | 3.610 | 3.724 | 3.905 | 4.302 | 4.705 | 4.977 | 5.278 | 6107 |
[modifica] Política i administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Alemany Martí | UCD |
| 1983 - 1987 | Antonio Masià | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Bautista Orosia Alós | PP |
| 1991 - 1995 | Jose Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicente Alemany Martí | PP |
| 1999 - 2003 | Jose Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Jose Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Jose Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE |
| 2011 - ara | Jaime Picher Julià | PSPV-PSOE |
[modifica] Economia
L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 Ha , sent els seus principals productes el taronger, també ho eren els melons i els tomàquets, famosos en tota la província, però a causa de la venda de terreny per a urbanitzar i la poca solvència econòmica de l'agricultura en els nostres dies són gairebé extints. La indústria es basa en el cartró, calçat i taulell (dels pobles confrontants). En l'actualitat cobra total importància el sector turístic al contar amb un pla agressivament urbanístic, orientat al turisme i comerç de serveis.
[modifica] Monuments
[modifica] Monuments religiosos
- Església de Santa Maria Magdalena.
L'actual església es construeixo en 1698 sobre una mes petita de 1329. La nova església responia als gustos de l'època, amb façana de transició entre el barroc i el neoclàssic valencià, preservant de l'antiga església el retaule de l'altar major. El presbiteri va ser reformat de nou en 1796, en tendència neoclàssica.
- Ermita de Santa Maria Magdalena. Del segle XVI.
Està en el Grau amb gran devoció marinera. La seva construcció es realitzà en commemoració i acció de gràcies a l'arribada per Mar d'una imatge de Maria Magdalena. L'ermita es va aixecar sobre les ruïnes d'una ràpita àrab, famosa per que al seu costat se signà la pau entre cristians i sarraïns en 1608, donant punt final a la Reconquesta. Des de la façana penjava un fanal que servia de guia als pescadors que es trobaven en alta mar.
[modifica] Monuments civils
- Muralla.
Queden restes de la muralla que fortificava Moncofa, que es va aixecar durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, per a defensar la vila del bandolerisme i els atacs dels pirates berberiscs, que des d'incursions per mar saquejaven les poblacions costaneres. Disposava de 2 portes: una al nord, el portal de Nules i altra al sud-oest, el Portal de la Mar, amb torre annexa.
- Torre de Guaita de Beniesma.
Construïda abans de l'expulsió dels moriscs en 1609. També cridada Torre Forçada o Caiguda. Formava part d'un sistema de torres de vigilància o guaita, que es van construir per tota la costa per a defensar els ports i poblacions costaneres dels diversos atacs. Avui dia la torre es troba caiguda i atacada per l'onatge.
- Font Modernista.
En l'exterior de l'església trobem aquesta font de 1925, que segueix les tendències modernistas de l'època, a la qual s'ha ressaltat tota la seva bellesa amb una il·luminació espectacular.
[modifica] Llocs d'interés
- El Pirulí. Àrea recreativa al costat d'un gran dipòsit d'aigua.
- L'Estanyol. Paratge Natural junt a la platja del mateix nom. Microreserva de flora.
- Vila Romana de l'Alqueria. Situada entre tarongers, importants restes arqueològics d'una vila agrícola del s. III, en l'època imperial romana, al costat de la Via Augusta.
[modifica] Festes i celebracions
- Festes patronals. En honor de Santa María Magdalena. Se celebren del 18 al 30 de juliol. Tenen lloc els espectacles taurins, revetlles i actes emotius com el desembarcament de la Patrona, 23 de juliol, sent una tradició de 500 anys.
- Festes Patronals del Grau. Se celebren del 15 al 30 d'agost en honor de Sant Roc.
- Festes de Sant Antoni. Se celebren des del 2º dissabte d'octubre fins al següent dissabte.
- Nit de Sant Joan. Fogueres en la platja, revetlles, focs d'artifici, ... Moncofa rep l'estiu amb milers de persones gaudint del primer bany, el 23 de juny.
- Setmana Santa. Trobada de cofradies de tambors de la província. Processó dels Caputxins el Divendres Sant i la processó del Diumenge de Resurrecció, on el carrer és decorada amb unes estovalles de flors.
[modifica] Cultura i oci
- Festival Internacional Rock-machina. Festival de música rock metal on es donen cita gran quantitat de grups de l'escena internacional metàl·lica.
- FOC, Fira d'Oci i Cultura. Ens presenta diverses cares com exposicions, festival de curts, concerts musicals, teatre de carrer, i tot a nivell independent. Se celebra la segona quinzena d'agost. [1]
- Moncofa Beats Festival. Festival de música electrònica al mes de setembre.
- Concert al Mediterrani. Concert a càrrec de l'Orquestra Simfónica del Mediterrani, que es realitza anualment l'últim dissabte d'agost a la plaça Na Violant d'Hongria de la localitat des del 2003, sent aquest 2008 la seva sisena edició.
[modifica] Esports
- Trofeu Platges de Moncofa de Frontó. Trofeu prestigiós de Pilota valenciana a la modalitat de frontó que se celebra durant els tres mesos d'estiu al recinte de Palafangües.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Ajuntament de Moncofa
- Platges de Moncofa, turisme
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||