Monestir d'Ivíron
El monestir d'Iviron (en grec: Μονή Ιβήρων, en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxes del Mont Athos. Fou construït entre el 980 i el 983 per monjos georgians, sota la supervisió d'Eutimi l'Il·luminador i Joan d'Ivíron. Aquest darrer era un noble georgià que provenia del Regne d'Ibèria, i per això se li atribueix l'origen del nom del monestir.[1] El monestir està dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, que se celebra el 15 d'agost en el calendari gregorià i el 28 d'agost en el calendari julià. La biblioteca del monestir conté 2.000 manuscrits, 15 rotlles litúrgics, i 20.000 llibres, la majoria dels quals són en georgià, grec, hebreu i llatí. El monestir va jugar un important paper[2] en l'apogeu de la literatura georgiana durant els segles XI i XII.
Referències [modifica]
- ↑ Masoliver, Alexandre. Història del monaquisme cristià. Abadia de Montserrat, pàg.90. ISBN 8472023982.
- ↑ Entrada "Literatura georgiana", Gran Enciclopèdia Catalana, (data d'accés: 17-09-09).
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir d'Ivíron |
- Mt. Athos, Road Editions S.A., 2007, ISBN 978-960-8481-21-3
 |
Monestirs del Mont Athos | |
|
Gran Lavra · Vatopedi · Iviron · Hilandar · Dionysiou · Koutloumousiou · Pantokratoros · Xeropotamou · Zografou · Dochiariou · Karakalou · Philotheou · Simonos Petra · Agiou Pavlou · Stavronikita · Xenophontos · Osiou Gregoriou · Esphigmenou · Aghios Panteleimon · Konstamonitou |
Coord.: 40° 14′ 43.9″ N, 24° 17′ 05.1″ E / 40.245528,24.284750
