Monestir de Benediktbeuren

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edifici del Monestir

Monestir de Benediktbeuren és un monestir benedictí al sud de Munic i a l'oest dels rius Isar i el Loisach, la zona està molt poblada per esglésies i monestirs, i anomenada pels muniquesos el «racó dels capellans»). En aquesta regió bavaresa hi ha l'imponent monestir de Benediktbeuren, que ha donat nom al lloc actual, abans anomenat Buron. El conjunt, en la seu actual, data del segle XVII, època del seu major esplendor. Encara que, la seva fundació com a monestir benedictí, en el que hi funcionava un scriptorium i una escola d'instrucció, data del 739 i en aquesta i col·laborà Sant Bonifaci. Vers l'any 800, Carlemany donà un radi de l'avantbraç de sant Benet de Núrsia i, mercès a aquest donatiu, el monestir passà a ésser amplament conegut i un dels llocs més importants de veneració del sant al sud d'Alemanya. Els hongaresos el destruïren a mitjan del segle X, però ben aviat fou reconstruït.

Santa Anastàsia[modifica | modifica el codi]

El 1053 arribà a Benediktbeurenel el crani de santa Anastàsia, protectora contra el mal de cap (migranya), i les afeccions nervioses, a la que també s'imputa el miracle del llac Kochel: en la guerra de Successió espanyola, uns soldats tirolesos volgueren prendre per assalt el monestir (gener de 1704) i intentaren apropar-se travessant el llac glaçat. Conta la llegenda que els monjos, en veure's desemparats, demanaren ajuda a Santa Anastàsia, darrere d'aquesta petició la temperatura puja tant, que el gel es va fondre, obligant als atacants a batre's en retirada. Entre 1751 i 1753, l'abat Leonard Hohenhauer, agraït, feu construir a la santa una capella que és una joia del rococó, ensems que un lloc de peregrinació.

Sant Lleonard[modifica | modifica el codi]

També si venera allà, sant Lleonard, patró dels camperols i del bestiar, sobretot dels cavalls. En el seu honor té lloc tots els anys la cavalcada de sant Lleonard, en la que hi reben la benedicció tant els genets com els cavalls.

Secularització[modifica | modifica el codi]

Fins a l'any de la secularització (1803), foren monjos benedictins d'aquest monestir els residents, famós des del seus primers anys d'existència no tan sols com a lloc de peregrinació, sinó també com a lloc d'erudició i elaboració de llibres. La joia del recinte és la meravellosa església, amb les seves dues esveltes torres bulbiformes. Un blanc radiant com a símbol de la llum i puresa és el color que predomina en aquesta església barroca, amb l'ampla volta, arrodonida i profusament ornamentada amb frescos que mostren escenes de la vida de Jesús. Al sud de l'església si troben els jardins del monestir i l'ermós i tranquil claustre romànic i gòtic.

Canvia d'amos[modifica | modifica el codi]

El 1930, els salesians de Dom Bosco adquiriren aquest lloc, que necessitava una urgent reforma i, després de més de trenta anys de treballs, el monestir recobrà el seu esplendor. Actualment (2011) torna a ser un centre d'erudició, de protecció del medi ambient i de foment de la cultura, i també un lloc de peregrinació que visiten anualment desenes de milers de persones.

Postals de Benediktbeuren[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Benediktbeuren

Coord.: 47° 59′ N, 11° 59′ E / 47.983,11.983