Monestir de Dafni
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| 'Monestirs de Dafni, Òsios Loukàs i Nea Moní de Quios' | |
 Mosaics del Monestir de Dafni |
|
|
|
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | i, iv |
| ID | 537 |
| Regió * | Europa |
| Inscripció | 1990 (14a sessió) |
| Coordenades | 38° 00′ 47″ N, 23° 38′ 09″ E / 38.01306,23.63583 |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
El monestir de Dafni o (en grec: Δαφνί), o Dafnion (Δάφνιον), està situat 11 km al nord-oest del centre d'Atenes, a Chaidari. Està situat a prop del bosc del mateix nom, a la via sagrada que conduïa a l'Eleusis.
Va ser fundat cap a finals del segle VI cristianitzant l'empalçament del santuari d'Apol·lo Daphnaios que havia estat profanat pels gots el 395, i reutilitzant les columnes jòniques de l'antic temple en el seu pòrtic, de les que només en resta una d'original. Les altres van ser traslladades a Londres per Thomas Bruce, setè comte d'Elgin.
L'església principal (Katholikon), un magnífic exponent de l'art bizantí del segle XI, és de planta octogonal, coronada per una cúpula, i acull el conjunt de mosaics[1] millor conservats de l'època de la dinastia Comnè (sobre l'any 1100); en ell s'aprecia l'evolució des de trets austers i hieràtics típics de l'època macedònica i representats per la famosa imatge de Crist Pantocràtor (a la cúpula), cap en un estil més íntim i refinat, visible a la imatge de Sant Joaquim davant de l'Àngel.
Després que església va ser saquejada pels croats el 1205, Otó de la Roche, duc d'Atenes, el va donar a l'abadia cistercenca de Bellevaux.[2] Els monjos francesos van reconstruïr l'exonàrtex, realitzant d'altres canvis fins que els turcs els van expulsar i van retornar el monestir a una congregació ortodoxa el 1458. A poc a poc, el claustre va anar caient pel seu mal estat. El monestir va ser dissolt per les autoritats otomanes el 1821, iniciant-se una restauració el 1888. El monestir va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1990. Greument afectat pel terratrèmol de 1999, Monestir de Dafni està actualment tancat al públic a causa de les obres de restauració.
Referències [modifica]
- ↑ Entrada "Dafní", Gran Enciclopèdia Catalana, (data d'accés: 18-09-09).
- ↑ DEFRASNE Jean, Les Comtois Editions Cabédita
Enllaços externs [modifica]
- (grec)(anglès) Pàgina sobre Dafni del Ministeri de Cultura grec
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Dafni |
|
|||||||||
