Monestir de Guadalupe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Monestir de Guadalupe (Real Monasterio de Santa María de Guadalupe) està situat a Extremadura a la localitat de Guadalupe a la província de Càceres. El 1993 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Els estils arquitectònics que presenta són el gòtic, mudèjar, renaixentista, barroc i neoclàssic, dels segles XIII al XVIII.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1389 el rei Joan I de Castella atorgà un privilegi per al qual lliura a l'Orde de Sant Jeroni, llavors jove orde monàstic (fundat només quinze anys abans), l'església del santuari de la Mare de Déu de Guadalupe, a la província de Càceres. El santuari era un lloc molt concorregut i popular, meta de pelegrinatges, i les terres del voltant, molt riques. Els monjos, en establir-se, van construir-hi l'edifici monàstic, l'església i tot un seguit de serveis assistencials: escola, hospitals per als pelegrins (on es desenvolupà una prestigiosa escola de medicina), tallers, etc. L'explotació de les terres, dedicades a l'agricultura i, sobretot, a la ramaderia, va fer que el monestir esdevingués aviat un dels més rics de la Corona de Castella, com també el poble que s'hi formà al voltant, la Puebla de Guadalupe. A més, l'orde va revitalitzar els pelegrinatges al santuari, cada cop més nombrosos arran de la fama del monestir i dels serveis que s'hi oferien, especialment l'assistència mèdica: aquests pelegrinatges van ésser una altra important font d'ingressos.

Finalment, durant els segles XV i XVI fou especialment afavorit per l'aristocràcia castellana i pels reis. El 1464, el rei Enric IV de Castella, hi va portar la infanta i futura reina Isabel la Catòlica amb la intenció d'acordar-ne el casament amb Alfons V de Portugal, però la infanta el refusà. Tanmateix, a Isabel la Catòlica li va agradar molt l'indret i el visità amb freqüència, deixant-hi el seu testament original, que s'hi conserva.

Cristòfor Colom també hi va acudir cercant el finançament pels seus viatges a Amèrica.

El monestir[modifica | modifica el codi]

El monestir es va anar construint al llarg dels segles i té un aspecte exterior de fortalesa. Està fet de pedra i maó. Hi destaca el seu claustre mudèjar del segle XIV de forma rectangular amb arcs de ferradura.

Tombes reials[modifica | modifica el codi]

El rei Enric IV de Castella, Enric I com a comte de Barcelona, volgué ésser-hi enterrat, juntament amb la seva mare Maria d'Aragó. Tenen sengles cenotafis amb escultures orants, del segle XVI, a banda i banda del retaule major. Les seves restes mortals, però, són en una senzilla làpida darrera d'aquest.

Museus i patrimoni artístic[modifica | modifica el codi]

En l'antic refectori actualment hi ha un museu de brodats i en el mateix claustre un museu de llibres miniats provinents de l'scriptorium del monestir. També hi ha un museu de pintura i escultura amb obres de Juan de Flandes, Zurbarán, Goya, Juan Correa de Vivar, Nicolás Francés, Egas Cueman, Pedro de Mena i El Greco entre altres.

El cambril de la verge de Guadalupe és d'estil barroc i té pintures de Luca Giordano; la sagristia guarda un conjunt de pintures de Zurbarán dedicades a la fundació i primers temps de l'orde i del monestir, que forma una de les seves obres més destacades i l'únic gran cicle pictòric dels que va fer per a ordes monàstics que es conserva íntegre al lloc per al que va ésser concebut.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Guadalupe Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 27′ 10″ N, 5° 19′ 39″ O / 39.45278°N,5.32750°O / 39.45278; -5.32750