Santuari de Lluc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Monestir de Lluc)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santuari de Lluc
Façana del santuari
Façana del santuari
Situació
• Territori Illes Balears
• Comarca Mallorca
• Municipi Escorca
• Coordenades 39° 49′ 22.5″ N, 2° 53′ 5″ E / 39.822917, 2.88472(i) 39° 49′ 22.5″ N, 2° 53′ 5″ E / 39.822917, 2.88472
Fitxa tècnica
Construcció S. XIII
Intervencions destacables
1586 Ampliació
Vista de l'emplaçament del santuari.

El santuari de Lluc és un santuari situat a la Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).

La seva fundació data del segle XIII, quan els nous mallorquins volien crear un monestir similar al monestir de Montserrat de Barcelona a l'illa i dedicat a la verge Maria. El rei Jaume I d'Aragó va donar permís i molt possiblement, entre aquells primers pobladors del monestir, es trobassin templers.

La capella de la Mare de Déu de Lluc es començà a embellir-se al segle XIV. En aquell mateix segle es començà a ornamentar el camí escarpat que conduïa al monestir, uns goigs de la Mare de Déu.

En 1456 el papa Calixt III ordenà la constitució de la Col·legiata amb 5 preveres encapçalat pel cavaller Tomàs i Tomàs.

En 1531 el papa Climent VII aprovà els estatus del prior Gabriel Vaquer en la qual ja es nombra per primer cop com escola d'infants i la creació de un grup coral (Escolania) de nins petits que du el nom de Blavets o Blauets. A aquesta nova escola, s'ensenyaria gramàtica i doctrina cristiana. Els blavets servirien en la missa amb els seus càntics. S'impartirà classes de música als sis primers alumnes.

En 1586 l'edifici principal s'ampliaria per poder allotjar als peregrins, ja que és una època en la que comença a veure un gran increment de peregrinacions arreu de l'illa i principalment al monestir.

En 1589 s'instal·là l'actual brollador. Al segle XVII es pintà el retaule del mestre Blanquer dedicat a la verge Maria. La verge de Lluc es traslladà al nínxol principal per ser venerada molt millor.

Notícia de 1884 de l'arribada de 12.000 peregrins que aclamaren a la verge de Lluc durant la seva coronació pel bisbe Pere J. Campins.

En 1891 un nou orde religiós s'instal·là al monestir, promogut pel bisbe Campins i fundat pel venerable pare Joaquim Rosselló: els Missioners dels Sagrats Cors (MMSSCC).

Amb el pas del temps una petita comunitat de germanes franciscanes també s'instal·laren dins el monestir.

El bisbe Campins donà ordre per ampliar les instal·lacions del monestir davant les moltes peregrinacions a la basílica de Lluc. S'amplià i es crearen nous recintes per peregrins i es crearen uns monuments amb els Misteris. Es tornà a restaurar la basílica i el monestir així com a la verge de Lluc. Amb el pas del temps, inclòs s'ha crear un lloc per a jovers, per realitzar acampades, sobre tot a l'estiu. També es crearen unes habitacions o fonda per a peregrins, i es repartí parcel·les defora del conjunt, però dins el recinte per poder fer una botiga i alguns restaurants. Actualment també consta de farmàcia i ajuntament propi del municipi d'Escorca.

En 1952 es creà el museu del monestir, amb vuit sales en les quals compta amb més de 1.000 objectes que va des de la prehistòria fins a la etnologia passada i actual del poble mallorquí. La visita actual costa 4 € per persona.

L'escolania dels blavets canten actualment de dilluns a divendres durant les misses de les 11.45 h i de les 16.45 h.

Taula de continguts

[modifica] El nom de Lluc

Hi ha dues rondalles de per què es va posar el nom de Lluc a aquest lloc tan espiritual i màgic de la Tramuntana mallorquina.

La primera diuen que ve de Lucus o bosc sagrat i l'altre del nom del pastor que pasturava fa molts segles enrera i que durant un temps va estar molt relacionat amb la imatge de la verge del santuari.

[modifica] Vegeu també

[modifica] Bibliografia

  • Guia del Monestir de Lluc (Edicions del Monestir de Lluc)

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Santuari de Lluc
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües