Monestir de Santa Maria de Valbuena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monestir de Santa Maria de Valbuena
{{{peu}}}
Situació
• Regió/Territori Comunitat de Castella Lleó
• Municipi Valbuena de Duero
• Coordenades 41° 37′ 46″ N, 4° 15′ 41″ O / 41.62944°N,4.26139°O / 41.62944; -4.26139Coord.: 41° 37′ 46″ N, 4° 15′ 41″ O / 41.62944°N,4.26139°O / 41.62944; -4.26139
Fitxa tècnica
Construcció 1143
Estil Cister
Començament segle XII
Acabament segle XX (darreres reconstruccions)
Diòcesi sense cult
Material pedra

El monestir de Santa Maria de Valbuena és un monestir cistercenc. Està situat en el municipi de Valbuena de Duero, a la província de Valladolid de la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Pertany a la pedania de San Bernardo i es troba aixecat en la ribera del riu Duero.

Va ser fundat en el segle XII per Estefanía de Armengol, néta del comte Ansúrez, i els seus primers monjos van venir de l'abadia francesa de Berdoues que, a la vegada, era filial de l'abadia de Morimond.[1]

Després de molts avatars al llarg de la seva història, passant per la desamortització de Mendizábal, solament es va mantenir activa la seva església, la qual va ser parròquia de la nova pedania de San Bernardo, pel que es conserva en molt bon estat. El 1967, l'arquebisbat de Valladolid va comprar als propietaris del moment els edificis monacals i a la fi dels anys 1990 els va cedir a la Fundació de «Las Edades del Hombre» per establir en ells la seva seu.

El monestir és Monument Històric Artístic Nacional per decret del 3 de juny de 1931, estant també Bé d'Interès Cultural.

Història[modifica | modifica el codi]

El 5 de febrer de 1143, Estefanía Ermengol,[2] va fundar un monestir a la vora del riu Duero, no molt lluny de la pròpia Valladolid, amb voluntat que ho governessin els monjos benedictins, i al qual va dotar amb la concessió del nucli de Valbuena i Mombiedre.

« Ego Stephania, humilis comitissa, bona memora, Armengoldi Comitis filia, quia iustium est xenodochia construere monasteri […] Facta carta in Vallebona. Era M.C.L.XXXI, mense februario XV kalendas, martis…[3] »

Segons la cronologia cistercenca va ser fundat un any després d'aquesta data el 1144, en el mencionat document apareix: «Anno MCXLIV... Fundata est in eodem anno... Abbatia de Vallebona in Hispània.»[4]

El monestir va ser consagrat a Santa Maria, com era costum als monestirs del Cister, i, com a segons titulars, a sant Martí de Tours, sant Silvestre i Tots Sants.

L'any 1151 van arribar els monjos benedictins cistercencs de l'abadia francesa de Berdoues per repoblar la zona i fer-se càrrec del monestir. El seu primer abat es va anomenar Martín, a qui va succeir, el 1151, Ebrardo, també monjo francès, i el 1163, sota el regnat d'Alfons VIII de Castella, l'abat Guillermo. Des de la seva fundació, el monestir de Valbuena va dependre sempre d'aquesta abadia francesa, fins que el 1430, amb la reforma de la Congregació de Castella,[5]va passar a dependre del monestir de Poblet.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anton (2005) p. 11
  2. Estefanía era filla d'Ermengol V, comte d'Urgell i de Maria, filla del comte Pedro Ansúrez, senyor i repoblador de Valladolid. Es va casar dues vegades, la primera amb Fernando García de Hita i la segona amb el comte Rodrigo González de Lara.
  3. Anton (2005) p. 10
  4. Anton (2005) p. 9
  5. La reforma del Cister, com les reformes anteriors de benedictins, havia degenerat i era precís tornar a la regla estricta de sant Benet
  6. Anton (2005) pp. 10-11

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anton, Francisco. Monasterios Medievales de Valladolid (en castellà). Valladolid: Editorial MAXTOR. ISBN 8497612108. 
  • Ortega González, María Jesús. Santa María de Valbuena. Un monasterio cisterciense a orillas del Duero (siglos XII-XV) (en castellà). Edita Institución Cultural Simancas y Diputación Provincial de Valladolid, 1983. ISBN 84-500-9224-8. 
  • Martín González, Juan José. Provincia de Valladolid. Guías artísticas de España (en castellà). Editorial Aries. 
  • Álvarez Palenzuela, V.A. Monasterios cistercienses en Castilla, siglos XII y XIII (en castellà). 
  • Represa, Amando. Valladolid y sus comarcas (en castellà). Valladolid: Ámbito Ediciones S.A, 1991. ISBN 84-86770-49-1. 
  • Herrera Marcos, Jesús. Arquitectura y simbolismo del románico en Valladolid (en castellà). Edita Ars Magna, 1997. Diputación de Valladolid. ISBN 84-923230-0-0. 
  • Valdivieso, Enrique. Antiguo partido judicial de Peñafiel. Tomo VIII. Catálogo Monumental de la provincia de Valladolid (en castellà). Edita Diputación provincial de Valladolid, 1975. ISBN 84-500-6815-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Santa Maria de Valbuena