Monestir d'El Escorial

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Monestir de l'Escorial)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monestir de San Lorenzo de El Escorial
Fitxa tècnica
Arquitectes Juan Bautista de Toledo
Juan de Herrera
Començament 1563
Acabament 1584
Localització El Escorial
Estil Renaixement
Materials utilitzats granit i pissarra
Sistema constructiu arquitravat i voltat
Vistes
Alçat 55 m, (alçada de les torres)
Planta 152 × 192,5 m
Escorial traza def.jpg

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo d'El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial[1]) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola. És un gran complex monumental que inclou el monestir i la basílica, el palau reial, el museu i la biblioteca. És també el lloc d'enterrament dels monarques espanyols. La seva titularitat i administració correspon a l'ens Patrimoni Nacional, que gestiona els béns de l'Estat al servei de la Corona. Ubicat al municipi de San Lorenzo del Escorial, a la comunitat autònoma de Madrid, es troba a 45 quilòmetres de la capital espanyola. El topònim sembla provenir d'uns antics dipòsits d'escòria ubicats a la població de l'Escorial, pròxima al monestir.

El 2 de novembre de 1984 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Localització i funció[modifica | modifica el codi]

Situat al mont Abantos, a la Serra de Guadarrama, aquest monumental complex fou construït per ordre del rei Felip II d'Espanya per tal de commemorar la Batalla de Sant Quintí, en la qual les seves tropes s'imposaren a les del rei Enric II de França, el dia 10 d'agost de 1557 a les proximitats de París a la localitat de Saint-Quentin.

En un primer moment, el monestir tenia la voluntat de servir com a Panteó Reial on enterrar-hi els reis Carles I d'Espanya i la seva esposa, Isabel de Portugal, així com els descendents del monarca. Tanmateix, Felip II va fixar en ell la seva residència. Segons una llegenda el monestir de l'Escorial va ser construït per tapar la porta de l'infern.[2][3][4][5]

La forma amb què es construí el monestir, de graella, ha provocat que tradicionalment es parlés que es va fer en honor de Sant Llorenç, martiritzat pels romans en una graella i del qual se celebra la seva festivitat el dia 10 d'agost, dia en què tingué lloc la Batalla de Sant Quintí.

L'edifici[modifica | modifica el codi]

El monestir es divideix, principalment, en les següents estances:

Retaule dins la basílica.

Basílica: peça central de l'organigrama del Monestir al voltant del qual s'organitzen les dependències restants.

Palau de Felip II: format per una sèrie d'estances decorades amb austeritat. Fou residència de Felip II. Està situat al costat de l'altar major de la basílica, la qual cosa permetia al monarca seguir la missa des de les seves habitacions.

Biblioteca: projectada per l'arquitecte Juan de Herrera. Els frescos de les voltes foren pintats per Pellegrino Tibaldi. La biblioteca posseeix més de 40.000 volums d'extraordinari valor, molts dels quals van pertànyer a les biblioteques privades dels Àustries espanyols.

Sala de Batalles: sala on s'exposen a través de frescos les principals batalles guanyades per l'exèrcit espanyol als camps de batalla europeus.

Sales capitulars: espais on els monjos del monestir celebren els seus capítols.

Pinacoteca: està formada per col·leccions reials de pintura italiana, castellana, alemanya i flamenca dels segles XV, XVI i XVII.

Vista del Monestir de l'Escorial.

Panteons reials[modifica | modifica el codi]

La Cripta Reial, coneguda també com a Panteó dels reis, fou construïda per Juan Gómez de Mora segons els plànols de Gianbattista Crescenzi. Consta de 26 sepulcres de marbre. A part de la cripta, l'estança està formada per un podrimener ((castellà)pudridero), sala on s'ubiquen el cossos per espai d'anys i es deixen descompondre.

A excepció dels reis Felip V d'Espanya i de la seva muller, la reina Isabel Farnese (enterrats a La Granja de San Ildefonso), Ferran VI d'Espanya i la reina Maria Bàrbara de Bragança (enterrats al Convent de las Salesas Reales de Madrid), Josep I d'Espanya (a Els Invàlids de París) i Amadeu I d'Espanya (a la Basílica de Superga, prop de Torí), tots els monarques espanyols des de l'any 1504 descasen en aquesta cripta. Actualment es troben al podrimener els cossos de la reina Victòria Eugènia de Battenberg i dels comtes de Barcelona (Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó), amb la qual cosa la Cripta quedarà completa.

També hi reposen les restes de les reines consorts mares de rei. A més de l'únic rei consort que ha tingut Espanya, Francesc d'Assís de Borbó, espòs d’Isabel II.

Reis d'Espanya soterrats al Panteó
Altar i sepulcres del Panteó Reial
Sepulcres de reines
Carles I i Felip II, III i IV
  1. Isabel de Portugal i d'Aragó (4/10/1503 - 1/5/1539) – (Esposa del rei Carles I)
  2. Carles I, rei (24/2/1500 - 21/9/1558)
  3. Anna d'Àustria, reina d'Espanya (2/11/1549 - 26/10/1580) – (Quarta esposa del rei Felip II)
  4. Felip II, rei (21/5/1527 - 13/9/1598)
  5. Margarida d'Àustria, reina d'Espanya (25/12/1584 - 3/10/1611) – (Esposa del rei Felip III)
  6. Felip III, rei (14/4/1578 - 31/1/1621)
  7. Isabel de Borbó, reina d'Espanya (22/1/1602 - 6/10/1644) – (Primera esposa del rei Felip IV)
  8. Felip IV, rei (8/4/1605 - 17/9/1665)
  9. Maria Anna d'Àustria, reina d'Espanya (24/12/1635 - 16/5/1696) – (Segona esposa del rei Felip IV)
  10. Carles II, rei (6/11/1661 - 1/11/1700)
  11. Lluís I, rei d'Espanya (25/8/1707 - 31/8/1724)
  12. Maria Amàlia de Saxònia, reina d'Espanya (24/11/1724 - 27/9/1760) – (Esposa del rei Carles III)
  13. Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, reina d'Espanya (1688 - 1714) – (Primera esposa del rei Felip V)
  14. Carles III, rei d'Espanya (20/1/1716 - 14/12/1788)
  15. Maria Lluïsa de Borbó-Parma, reina d'Espanya (9/12/1751 - 2/1/1819) – (Esposa del rei Carles IV)
  16. Carles IV, rei d'Espanya (12/11/1748 - 19/1/1819)
  17. Ferran VII, rei d'Espanya (14/10/1784 - 29/9/1833)
  18. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, reina d'Espanya (27/4/1806 - 22/8/1878) – (Quarta esposa del rei Ferran VII)
  19. Alfons XII, rei d'Espanya (28/11/1857 - 25/11/1885)
  20. Francesc d'Assís de Borbó, rei consort d'Espanya (13/5/1822 - 16/4/1902) – (Espós de la reina Isabel II)
  21. Isabel II, reina d'Espanya (10/10/1830 - 9/4/1904)
  22. Maria Cristina d'Àustria, reina d'Espanya (21/7/1858 - 6/2/1929) – (Segona esposa del rei Alfons XII)
  23. Alfons XIII, rei d'Espanya (17/5/1886 - 28/2/1941)
  24. Victòria Eugènia de Battenberg, reina d'Espanya (24/10/1887 - 15/4/1969) – (Esposa del rei Alfons XIII) encara al podrimener; en rigor, no ha estat mare de rei.
  25. Joan de Borbó, comte de Barcelona (20/6/1913 - 1/4/1993) – (Pare del rei Joan Carles I). No regnà mai, encara que va retenir els drets dinàstics durant la dictadura del general Franco.
  26. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Barcelona (consort) (23/12/1910 - 2/1/2000) – (Mare del rei Joan Carles I).

Panteó d'Infants[modifica | modifica el codi]

Acabat de construir el 1888, esta destinat a prínceps, infants i reines que no han estat mares de reis. És remarcable el de l'infant Joan d'Àustria. Actualment, n'hi ha ocupats 36 dels 60 nínxols que té. Entre les persones soterrades, hi ha:

Panteó d'Infants a l'Escorial.
Mausoleu poligonal dels nens a la sisena cambra del Panteó d'Infants.
  1. Maria de Portugal, Princesa d'Astúries (15/10/1527 - 12/7/1545) – (Primera esposa del rei Felip II)
  2. Elionor d'Habsburg, reina de Portugal (15/11/1498 - 18/2/1558) – (Esposa del rei Manuel I de Portugal)
  3. Maria d'Habsburg, reina d'Hongria i Bohèmia (17/9/1505 - 18/10/1558) – (Esposa del rei Lluís II d'Hongria i Bohèmia)
  4. Don Carles, príncep d'Astúries (8/6/1545 - 24/7/1568) – (Fill del rei Felip II)
  5. Isabel de Valois, reina d'Espanya (2/4/1545 - 3/10/1568) – (Tercera esposa del rei Felip II)
  6. Don Joan d'Àustria (24/2/1547 - 1/10/1578) – (Fill natural del rei Carles I)
  7. Felip Emmanuel, de Saboya, príncep del Piemont (1586 - 1605) – (Fill del duc Carles Emmanuel de Savoia)
  8. príncep Filibert de Savoia (1588 - 1624) – (Fill del duc Carles Emmanuel de Savoia)
  9. Infant Ferran, Cardenal (16/5/1609 - 9/11/1641), governador dels Països Baixos i virrei de Catalunya – (Fill del rei Felip III)
  10. Infant Baltasar Carles (17/10/1629 - 9/3/1646) – (Fill del rei Felip IV)
  11. Joan Josep d'Àustria (7/4/1629 - 17/9/1679) – (Fill natural del de rei Felip IV)
  12. Maria Lluïsa d'Orleans, reina d'Espanya (27/3/1662 - 12/2/1689) – (Primera esposa del rei Carles II)
  13. Marianna del Palatinat-Neuburg, reina d'Espanya (28/10/1667 - 16/7/1740) – (Segona esposa del rei Carles II)
  14. Infant Lluís, arquebisbe de Toledo (25/7/1727 - 7/8/1785) – (Fill del rei Felip V)
  15. Infant Gabriel de Borbó (12/5/1752 - 23/11/1788) – (Fill del rei Carles III)
  16. Lluís I d'Etrúria, príncep de Parma, rei d'Etrúria (5/8/1773 - 27/5/1803) – (Espós de la Infanta Maria Lluïsa)
  17. Maria Antonia de Nàpols i Sicília, reina d'Espanya (14/12/1784 - 21/5/1806) – (Primera esposa del rei Ferran VII)
  18. Maria Isabel de Portugal, reina d'Espanya (19/5/1797 - 26/12/1818) – (Segona esposa del rei Ferran VII)
  19. Maria Lluïsa, reina d'Etrúria (6/7/1782 - 13/3/1824) – (Filla del rei Carles IV)
  20. Maria Josepa de Saxònia, reina d'Espanya (6/12/1803 - 17/5/1829) – (Tercera esposa del rei Ferran VII)
  21. Infant Francesc de Paula de Borbó, duc de Cadis (10/3/1794 - 13/8/1865) – (Fill del rei Carles IV)
  22. Príncep Antoni d'Orleans, duc de Montpensier (31/7/1824 - 4/2/1890) – (Fill del rei Lluís Felip I de França)
  23. Infanta Lluïsa Ferranda (30/1/1832 - 2/2/1897) – (Esposa del príncep Antoni d'Orleans)
  24. Infanta Maria Cristina (5/6/1833 - 19/1/1902) – (Filla de Francesc de Paula de Borbó, duc de Cadis)
  25. Infanta Maria de la Mercè, Princesa d'Astúries (11/9/1880 - 17/10/1904) – (Filla del rei Alfons XII)
  26. Infant Gonçal (24/10/1914 - 13/8/1934) – (Fill del rei Alfons XIII)
  27. Alfons, príncep d'Astúries (10/5/1907 - 6/9/1938) – (Fill del rei Alfons XIII)
  28. Infant Alfons (3/10/1941 - 29/3/1956) – (Germà de rei Joan Carles I)
  29. Infanta Eulàlia (12/2/1864 - 8/3/1958) – (Filla de la reina Isabel II)
  30. Infant Jaume, duc de Segòvia (23/6/1908 - 20/3/1975) – (Fill del rei Alfons XIII)

Rodalies[modifica | modifica el codi]

Molt a prop del cos central del Monestir hom hi pot localitzar la Caseta del Príncep, destinada al futur rei Carles IV d'Espanya, i la Caseta de l'Infant, destinada a l'infant Gabriel d'Espanya i que foren dissenyades a la dècada de 1770 per l'arquitecte Juan de Villanueva.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir d'El Escorial

Coord.: 40° 35′ 21″ N, 4° 8′ 52″ O / 40.58917°N,4.14778°O / 40.58917; -4.14778