Montfort (Vinalopó Mitjà)
Monforte del Cid (es)  | |||||
Bandera de Montfort | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | el Vinalopó Mitjà | ||||
| Capital | Monforte del Cid | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 8.777 (2023) (110,4 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Montfortí, montfortina | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 79,5 km² | ||||
| Altitud | 230 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Novelda | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | María Dolores Berenguer Belló (en)  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03670 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03088 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03088 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | monfortedelcid.es | ||||
Montfort[1] (en castellà i oficialment, Monforte del Cid) és un municipi del País Valencià situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà. Té 8.165 habitants (INE 2019).
Etimologia[modifica]
En el segle xiii, la localitat rebia el nom de Nompot (com consta als furs de la ciutat d'Alacant), i després es canvià el nom pel de Montfort, potser perquè es trobava als peus d'una muntanya coronada per una fortalesa; d'aquí es va adoptar la forma en castellà de Monforte. A causa de l'existència de tres localitats espanyoles més amb el mateix nom va rebre oficialment, a la dècada del 1910 el nom de Monforte de la Rambla però finalment se li va afegir l'apèndix del Cid, en referència a la serra del Sit que s'aixeca als voltants.
Geografia[modifica]
El terme de Montfort té una extensió de 79,5 km². La localitat es troba a 230 metres d'altura i a 22 km d'Alacant, amb fàcil accés des de l'A-31.
Entre les seues serres més importants destaquen la Serra del Sit, frontera amb les poblacions d'Elda i Petrer; la Serra de les Àguiles, prop dels límits amb la ciutat d'Alacant o el Portitxol, de 330m d'altura sobre el nivell del mar. El municipi compta, a més del nucli urbà principal, amb la pedania d'Orito, important centre de peregrinacions entorn de la figura de Sant Pasqual Baylon, i amb la urbanització d'Alenda Golf, situada als voltants del Portitxol. Al nord-oest del terme es troba el llogaret de Poublanc, a la partida del mateix nom, és l'únic nucli de poblament valencianoparlant del municipi.
El clima és de tipus mediterrani subàrid, ja que les precipitacions són escasses (353 mm) i desigualment distribuïdes al llarg de l'any, amb una llarga i intensa sequera estival. La temperatura mitjana anual és de 17,1 °C.[2]
Història[modifica]
En el seu terme s'han trobat toros ibèrics, en un paratge proper al riu Vinalopó, una làpida romana i més restes que demostren l'existència d'una antiga ciutat romana a les proximitats del riu; les restes es troben exposades al Museu Arqueològic i Històric Municipal. En qualsevol cas, la població ja existia a l'època musulmana. Va ser inclosa per Alfons X de Castella al terme d'Alacant, després de la seva conquesta a mitjan segle xiii. Jaume el Just la va conquistar per a la Corona d'Aragó incorporant-la al Regne de València i la va mantenir jurisdiccionalment en la municipalitat alacantina. Fins a l'expulsió dels moriscs (1609), va mantenir una població mixta de cristians i musulmans. Durant la guerra de Successió, Montfort es va mantenir fidel al bàndol borbònic; en agraïment, Felip V li va concedir el Toisó d'Or i el títol de vila amb jurisdicció pròpia l'any 1706. Els límits definitius entre Montfort i Alacant es fixarien el 1775. La vila va experimentar un extraordinari creixement demogràfic durant el segle xviii; segons el geògraf Cavanilles, va arribar a 820 cases el 1794.[3]
Patrimoni[modifica]
- Església de la Mare de Déu de les Neus.
- Casc Antic (s. XII-XIII).
- Convent de la Mare de Déu d'Orito o de Sant Pasqual Bailón.
- Ermita de San Pascual en Monforte (s. XVII).
- Ermita de Sant Roc del s. XVIII.[4]
- Castell (integrat a l'església).
- Escut de la casa al carrer Carlos de la Cruz Pujalte.
- Xemeneia de la Noria.
- Cova de Sant Pasqual, ermita i entorn amb búnquer de la guerra civil.
- Ermita La Aparecida.
- Torre mestra, molí i balsa.
Demografia[modifica]
Montfort té 7.807 habitants (INE 2013).
Un 9,94% de la seva població és de nacionalitat estrangera;[5] les principals nacionalitats presents són la boliviana i l'equatoriana. (INE, 2007)
La següent taula mostra l'evolució de la seua població absoluta al llarg de la sèrie estadística espanyola:
| Evolució demogràfica de Montfort[6] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2007 | 2012 | 2013 | |||
| Població | 3.898 | 3.234 | 3.798 | 3.720 | 3.429 | 3.205 | 3.217 | 3.437 | 3.133 | 4.020 | 4.605 | 4.962 | 5.389 | 6.157 | 6.497 | 7.803 | 7.807 | ||
Economia[modifica]
Actualment l'economia de Montfort gira entorn del raïm de taula; cultiu d'excel·lent qualitat pel microclima en el qual es desenvolupa, que fa possible que aquest cultiu siga únic en el seu gènere, amb un producte d'excel·lents propietats alimentoses.[7]
Al llarg de l'any es desenvolupen tots els processos de la cura d'aquest fruit, on destaca la col·locació de la bossa de paper, que protegeix el penjoll, retarda la maduració i manté els elements naturals del cultiu. Aquesta característica va fer possible el reconeixement de la Denominació d'Origen "Raïm de Taula Embutxacada del Vinalopó" en 1988.
Les varietats que es conreen principalment són l'Ideal, amb un lleuger sabor de moscatell i Aledo, amb sabor dolç neutre i to més pàl·lid. Aquests cultius són exportats per a Europa, principalment.
L'economia local també es recolza en una creixent indústria, que compta amb el temptador oferiment d'un modern polígon industrial, molt ben comunicat. El marbre és la principal indústria de Montfort, produint al costat de la resta de municipis de la comarca el 60% de la producció total de marbre d'Espanya. Aquesta indústria ofereix productes d'alta qualitat, disseny i bellesa que compta amb un gran prestigi nacional i internacional. També destaquen igualment altres sectors com el comerç, en auge després de la creació de l'Associació de Comerciants.
Montfort compta a més amb una indústria tradicional i artesanal: l'elaboració d'Anisats i Licors; sent la beguda més famosa la "paloma monfortina", l'elaboració de la qual s'ha mantingut en el municipi des del segle xix. Es destil·len diverses varietats de licors, entre ells: l'anís paloma, tomaní, canyella, mandarina, xarops i el famós "Cafè Licor" Monfortí.
Política i govern[modifica]
Composició de la Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 d'Esquerra Unida-Seguimos Adelante (EUPV), 2 del Partit Popular (PP), 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Esquerra Unida-Seguimos Adelante | 
|
Dolores Berenguer Belló | 2.302 | 57,80% | 9 ( +5)
| |
| Partit Popular | 
|
José Ángel Macià Pérez | 641 | 16,09% | 2 ( -3)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
José Joaquín Salas Serrano | 419 | 10,52% | 1 (-1)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Miguel Cremades Carrasco | 380 | 9,54% | 1 (-1)
| |
| Altres candidatures[a] | 
|
206 | 5,18% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
35 | 0,88% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.983 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 50 | 1,24% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 4.033 | 67,86%** | ||||
| Abstenció | 1.910* | 32,14%** | ||||
| Total cens electoral | 5.943* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Dolores Berenguer Belló (EUPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots d'EUPV[8]) | ||||||
| Fonts: JEC,[9] JEZ Elda,[10] M. Interior,[11] Periòdic Ara.[12] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2015 l'alcaldessa de Montfort és María Dolores Berenguer Belló d'EUPV.[13]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Francisco Limiñana Limiñana | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Casildo Berenguer Simón | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Casildo Berenguer Simón | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Casildo Berenguer Simón | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Casildo Berenguer Simón | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Casildo Berenguer Simón | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Antonia Cervera Carrasco | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Antonia Cervera Carrasco | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Antonia Cervera Carrasco | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | María Dolores Berenguer Belló | EUPV | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | María Dolores Berenguer Belló | EUPV | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[13] | ||||
Notes[modifica]
- ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Contigo Somos Democracia (Contigo) (110 vots, 2,76%), Partido Alicantino Regionalista-Esperanza Ciudadana (PAR-EsC) (75 vots, 1,88%) i Coalición de Centro Democrático (CCD) (21 vots, 0,53%).
Referències[modifica]
- ↑ Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana. València: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2015, p. 164. ISBN 978-84-482-6010-1.
- ↑ climate-data
- ↑ Cavanilles i Palop, Antoni Josep. Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (en castellà). Imprenta Real, 1797.
- ↑ http://www.monfortedelcid.es/municipio.asp?Id_Seccion=5 Arxivat 2008-09-15 a Wayback Machine. Web Excmo Ayuntamiento de Monforte
- ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitats (principals nacionalitats).
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. Arxivat 2010-04-18 a Wayback Machine.
- ↑ Font:http://www.uva-vinalopo.org/es/uva/ Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. ¡8 Raons per les quals el Raïm del Vinalopó és únic!
- ↑ Pérez Gil «María Dolores Berenguer repite como alcaldesa de Monforte del Cid con EU». Información, 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.516 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona d'Elda «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 21-24. Inserció 4531/2019 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Montfort», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
- ↑ 13,0 13,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Monforte del Cid. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montfort |
- Pàgina de l'Ajuntament (castellà) (anglès)
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
