Monges Cistercenques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cistercenques
Arms of Ordo cisterciensis.svg
Escut de l'Orde del Cister
Orde Cistercenc
Nom oficial llatí Moniales Ordinis Cisterciensium
Sigles O.Cist.
Altres noms Orde del Cister, Cister, benedictines blanques, bernadines
Hàbit Hàbit blanc amb túnica i cinyell, escapulari i vel negres, toca blanca
Lema Cistercium mater nostra (Cister, mare nostra)
Tipus Monàstic
Objectius principals Vida contemplativa
Fundació ca. 1125, Abadia de Tart-l'Abbaye (Borgonya, França) per Sant Esteve Harding
Aprovat per Calixt II (l'orde masculí), en 1119
Regla de Sant Benet
Constitucions Carta charitatis, 1118
Patrons Sant Benet de Núrsia
Branques i reformes Branca femenina dels cistercencs (1098); Orde de la Immaculada Concepció; monges de Port-Royal (1602-1710); trapenques (1795)
Fundacions destacades Tulebras (Navarra, 1134), Ferraque (1140, diòcesi de Noyon), Santa María la Real de las Huelgas (Valladolid, 1140), Blandecques (1153, a Saint-Omer), Las Huelgas (Burgos) (1187), Eschenbach, Marienthal, Helfta
Fundacions a terres de parla catalana Santa Maria de Valldemaria (Maçanet de la Selva, 1158-1550), Sant Feliu de Cadins (1169-1492), Vallbona de les Monges (1171), Santa Maria del Pedregar (Tàrrega, 1173-1604), Monestir de la Saïdia (València, 1265 ca. - 1950), Santa Maria de Valldonzella (Barcelona, 1237)
Persones destacades Angélique Arnauld
Lloc web http://www.ocist.org

Les cistercenques o bernadines són religioses de vots solemnes, que formen un orde monàstic femení, branca de l'Orde del Cister. Les monges que en formen part posposen al seu nom les sigles O. Cist.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Orde del Cister als seus orígens (1098), no volia instituir-ne una branca femenina de monge. Només cap al 1125, i amb el suport del tercer abat Esteve Harding, es fundà el monestir femení de Tart, a la diòcesi de Langres, amb monges de l'abadia benedictina de Juilly, que depenia de l'abadia de Molesme i on havia viscut i mort com a monja Humbelina, germana de Bernat de Claravall. Les monges de Tart van fundar després Ferraque (1140, diòcesi de Noyon), Blandecques (1153, a Saint-Omer) i Montreuil-les-Dames (1164, prop de Laon).

Fora de França, la primera comunitat femenina cistercenca fou la de Tulebras (1134), al Regne de Navarra, a les que seguiren Santa María la Real de las Huelgas (Valladolid) en 1140), Espírito Santo (Olmedo en 1142, Villabona o San Miguel de las Dueñas en 1155), Perales (1160), Gradefes (1168), etc. La més coneguda fou la de Santa María la Real de Las Huelgas de Burgos, fundada per Alfons VIII de Castella en 1187 amb monges de Tulebras.

A la Corona d'Aragó, el primer monestir fou el de Santa Maria de Vallbona, on l'any 1172 s'hi incorporen un grup de monges provinents de Tulebras, comandades per l'abadessa Òria Ramíres, que en seria la primera abadessa de 1177 a 1190. A Itàlia es fundà el monestir de Santa Lucia de Siracusa en 1171, i el mateix any dels de San Michele d'Ivrea i el de Conversano. Al segle XIII ja hi havia monestirs cistercencs de monges a Suïssa, Alemanya i Flandes.

En 1190, les divuit abadesses cistercenques de França van tenir el primer capítol general de l'orde a Tart. Les abadesses franceses i castellanes feien visites regulars a les cases que havien fundat, fins que el Concili de Trento va dictaminar la clausura estricta de les monges i posà fi a les visites.

Declivi i reformes[modifica | modifica el codi]

El declivi comú a tot l'Orde del Cister cap al final del segle XIV també es manifestà a les comunitats femenines. Alguns moviments de reforma començaren, com el de Beatriu de Silva, que fundà un nou orde, l'Orde de la Concepció a Toledo.[1]

A França, Jeanne de Courcelles de Pourlan, abadessa de Tart en 1617, va restaurar la disciplina regular de la comunitat i la va traslladar a Dijon en 1625. L'hostilitat de l'abat de Cîteaux envers la reforma va fer que el monestir fos apartat per la Santa Seu de la jurisdicció de l'Orde del Cister.

Una altra reforma s'havia originat el 1602 a Port-Royal des Champs per Angélique Arnauld qui després fundaria l'abadia de Port-Royal de París, en 1622, que va ésser protegida per la reina Maria de Medici. Urbà VIII va eximir l'abadia de la jurisdicció de Cîteaux. Les monges dels dos Port-Royal van consagrar-se a l'adoració al Santíssim Sagrament. Lluís XIV de França, però, va suprimir Port-Royal des Champs en 1710 i les comunitats se'n dispersaren.

La Revolució francesa va acabar amb bona part de les comunitats monàstiques franceses. Poc després, Augustin de Lestrange va reunir algunes monges cistercenques i va restaurar la Germandat Cistercenca, atorgant a la comunitat de monges, anomenades trapenques, en 1795, el monestir de La Sainte-Volonté de Dieu (Baix Valais, Suïssa). Obligades a abandonar el país en 1798, hi tornaren en 1803 i pogueren tornar a França en 1816, instal·lant-se llavors a Forges, prop de La Trappe. Amb altres comunitats a França i arreu d'Europa, en 1892 prengueren el nom de Cistercenques Reformades de l'Estricta Observança. En 1902 s'establiren a Amèrica, en un monestir prop de Quebec (Canadà).

Activitat i difusió[modifica | modifica el codi]

Les monges cistercenques es dediquen a la vida contemplativa i el treball en clausura. Al final de 2005 hi havia 64 monestirs femenins cistercencs, amb 997 religioses.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Amb el temps, l'orde abandonà el carisma cistercenc i n'adoptà el de les clarisses; al segle XX, l'orde recuperà el carisma cistercenc originari

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
  • Ghislain Baury, Les religieuses en Castille. Patronage aristocratique et ordre cistercien, XIIe-XIIIe siècles, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2012. ISBN 978-2-7535-2051-6.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]