Monique Canto-Sperber

Monique Canto-Sperber (Algèria, 14 de maig de 1954) és una filòsofa francesa. Va estar casada amb l'antropòleg cognitiu Dan Sperber i ha treballat bàsicament en qüestions de bioètica, en el pensament de Plató de qui ha traduït diàlegs com el Gòrgies, l'Ió, el Menó i l'Eutidem, i sobre la relació entre liberalisme i socialisme. Ha estat membre del Comité Consutiu d'ètica francès i vicepresidenta d'aquest organisme des de 2005 a 2007. Des de 2005, dirigeix l’École Normale Supérieure, prestigiós centre d'estudis de filosofia a París. Al seu Assaig sobre la vida humana, Canto-Sperber ha identificat la seva concepció de la filosofia amb la metàfora de l'ajudant del llaurador de John Locke, que neteja el terreny i treu les males herbes que obstrueixen el camí del coneixement. La seva obra rep també influència de Bernard Williams i de Raymond Aron. Entre altres distincions és Oficial de la Legió d'honor francesa i des de 2006 produeix l'espai radiofònic «Questions d’éthique» a France Culture.

Ètica grega

En el seu llibre Éthiques grecques, Monique Canto-Sperber va mostrar que la concepció contemporània de la moral grega és una construcció que no correspon a la realitat. L'ètica grega no consisteix a parer seu en una variant de l'eudaimonisme d'Aristòtil, sinó que resulta extremadament diversa.

Bioètica

Al seu Assaig sobre la vida humana Canto-Sperber ha defensat que la relativitat de l'agent (la manca d'un interés universal), no fa necessàriament subjetiva la raó o la justificació racional. Una raó pot ser relativa a l'agent i alhora objectiva si pot ser compresa i reconeguda a partir d'un punt de vista exterior a ell. Des d'aquesta perspectiva, no hi ha justificació de l'existència que es pugui valorar de forma impersonal, de manera que s'oposa tant al càlcul utilitarista com a les tesis del diàleg de Habermas. En aquest sentit, Canto-Sperber és especialment contrària a les investigacions amb embrions.

Liberalisme

Monique Canto-Sperber ha treballat sobre la relació entre liberalisme i socialisme democràtic, defensant que el liberalisme només és possible amb un esquema previ d'igual accés a les llibertats, garantit per l'estat. Aquesta insistència en la igualtat com a condició de la llibertat rep una gran influència de Raymond Aron.

Publicacions

Les paradoxes de la connaissance. Essais sur le Ménon de Platon, 1991
La philosophie morale britannique, 1994
Direcció del Dictionnaire d’éthique et de philosophie morale, 1996. Hi ha ed. espanyola a Fondo de Cultura Económica, Mèxic.
Direcció de Philosophie grecque, amb J. Barnes, L. Brisson, J. Brunschwig i G. Vlastos, 1997.
Éthiques grecques, 2001
L’Inquiétude morale et la Vie humaine, 2001. Hi ha traduució parcial al català amb el títol Assaig sobre la vida humana (Proteus,2010)
Le Socialisme libéral. Une anthologie (Europe - États-Unis), 2003
Les Règles de la liberté, 2003)
Le Bien, la Guerre et la Terreur. Pour une morale internationale,2005
Faut-il sauver le libéralisme ?, (amb Nicolas Tenzer), 2006
La Libéralisme et la gauche, 2008
Que peut l'éthique? Faire face à l'homme qui vient (2008)