Monomite

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un monomite, segons la terminologia de Joseph Campbell, és el viatge arquetípic d'un heroi, present a la mitologia, a l'èpica i a les arts que en deriven, com el cinema. En aquest viatge l'heroi assoleix el seu estatus superant perills i passant aventures després de rebre una crida o patir un esdeveniment que el fa passar del món ordinari a un viatge mític.

Les fases del monomite, fins a 17 en l'obra de Campbell The Hero with a Thousand Faces,[1] es poden agrupar de dues formes diferents: la primera agafa l'esquema de la narrativa canònic, introducció, nus i desenllaç, que equivalen a la sortida, el viatge i el retorn; una altra el divideix en cinc grans etapes:crida a l'aventura, proves iniciàtiques, objectiu (inicial o final) que suposa un canvi en la personalitat del protagonista, retorn o segones proves camí d'un altra fita i arribada a la llar i recepció de la seva comunitat.[2]

El monomite es pot considerar una variant del ritu de pas que transforma el nen en adult, en aquest cas emprendre i sobreviure al viatge és el ritu. Seria també un arquetip de l'inconscient col·lectiu segons Jung.

La crida[modifica | modifica el codi]

L'heroi es veu obligat a emprendre un viatge, que al principi pot refusar o bé acceptar. Exemples serien la troballa de la nena en el cas de la pel·lícula Willow, de George Lucas, que obliga el protagonista a sortir de casa seva amenaçada per forces fosques; la descoberta de Harry Potter que és un mag i que pot anar a una escola especial o el conill blanc d'Alícia en terra de meravelles que porta la nena a un món alternatiu. En algunes històries ja s'anuncia el caràcter heroic del protagonista amb un naixement miraculós, com el cas de Quetzalcóatl, o per pertànyer a un llinatge especial.

La partença[modifica | modifica el codi]

L'heroi parteix, deixant casa seva enrere. Pot anar sol o acompanyat, com el cas del Quixot a la segona sortida o la germandat que esl costat de Frodo, a El Senyor dels Anells. També pot passar que comenci l'aventura en solitari i que rebi ajuda o indicacions d'aliats o éssers sobrenaturals, com el fil d'Ariadna que permet orientar-se en el laberint. En el conte de fades que interpreta el monomite, l'ajuda prové sovint d'un ancià.

Les proves[modifica | modifica el codi]

El viatge sol ser un seguit de proves o aventures que forgen el caràcter de l'heroi (esquema apropiat per la Bildungsroman) o bé etapes prefixades fins a la fita, com les dotze proves d'Hèracles. Durant aquestes aprèn quines són les seves autèntiques virtuts i visita indrets diferents, cadascun d'ells amb un caràcter simbòlic. Als contes populars aquestes proves adquireixen un caràcter de repetició, on la mateixa aventura té lloc diverses vegades amb variacions i intensificacions, per ajudar al seu record en la narració oral. Durant el viatge sorgeixen els monstres, antagonistes i ajudants.

La temptació[modifica | modifica el codi]

Enmig del viatge pot aparèixer una temptació, un intent de desviar el protagonista del seu objectiu. Pot adoptar la forma d'un encanteri, un enemic o una dona que el vol seduir. Aquesta etapa es distingeix dels antagonistes com a proves perquè poden arribar a fer dubtar l'heroi temporalment.

L'apoteosi[modifica | modifica el codi]

Amb l'arribada a l'indet desitjat, l'heroi assoleix l'aparent objectiu del seu viatge. Sovint, però, allà l'espera la prova més dura, com en el cas de reconèixer l'autèntic Sant Greal a la literatura artúrica, que pot adoptar la forma d'un combat, com la llegenda de Sant Jordi i el drac o l'enfrontament amb Scar de The Lion King. Aquesta apoteosi confirma l'heroi, i pot arribar a transformar-lo en una altra persona, com el cabell blanc de Moisès després de rebre els Deu Manaments. La transformació pot ser radical, com la mort i resurrecció de Jesús o la baixada a l'inframón de Dante.

El retorn[modifica | modifica el codi]

Un cop assolit l'objectiu, a vegades aquest es revela com a fals o incomplet, iniciant-se un nou viatge. En el cas d'haver arribat a l'autèntic destí, l'heroi emprèn el retorn. En algunes històries aquesta part se suprimeix o es narra abreujada, mentre que en altres ocupa bona part de la història, com el cas de L'Odissea, centrada en la tornada a casa de l'heroi després de vèncer a Troia. En algunes narracions el protagonista no vol tornar a casa seva i es queda al lloc meravellós o bé mor abans d'abandonar-lo, en un paral·lelisme amb el rebuig de la crida inicial.

El missatge[modifica | modifica el codi]

L'heroi ha après alguna cosa rellevant, sovint lligada al sentit de la vida, i pot intentar comunicar-la als altres, en la línia del filòsof de la cova del mite de la caverna de Plató. Aquest missatge pot ser entès, ignorat, ridiculitzat o combatut per la resta de persones. A vegades és un aprenentatge personal, intransferible, ja que l'autèntic missatge és el valor del viatge, que llavors esdevé experiència. L'heroi es presenta aleshores com a vivint en dos mons, el seu i el que ha après al viatge. Un exemple seria el vol sobre el drac de Bastian, el nen de La Història Interminable, qui després d'haver salvat Fantasia s'enfronta als seus assetjadors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Campbell, Joseph. The Hero with a Thousand Faces. Princeton: Princeton University Press, 1949
  2. Pàgina que exemplifica el monomite