Monomotapa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regne de Monomotapa
Zimbabwe Bird.svg
1430 – 1760 Blank.png

Escut de

Escut

Capital Zvongombe
Idioma oficial Xona, Kalanga
Forma de govern Monarquia
Història
 • Establiment 1430
 • Dissolució 1760

Monomotapa o Mwene Mutapa (Mwenemutapa) fou el nom donat pels portuguesos al regne creat al sud del riu Zambesi, anomenat generalment Mutapa.

Significat del nom[modifica | modifica el codi]

La paraula "monomotapa " és d'origen bantu. La seva interpretació es variada: el pare J. Torrend ("Comparative Grammar of the South African Bantu Languages") diu que voldria dir "Senyor dels elefants d'aigua", i remarca que els hipopòtams són encara un animal sagrat entre el poble dels karanga. Una altra versió diu que Mutapa vol dir "Terres conquerides" i mwene és el nom bantu per "senyor". Un altre variant del nom apareix com munhu mu tapa o Manhumutapa, que va oiriginar el portugues Monomotapa.

Referències portugueses[modifica | modifica el codi]

El primer que esmenta el nom es Diogo de Alcaçova el 1506, que parla del monomotapa Mokomba (titulat "menamotapam") com a pare del monomotapa Kwesarimgo, que hauria regant sobre Vealanga un gran regne que arribava fins a Sofala, i la capital del qual era Zumubani (corrupció de Zimbabwe, en realitat "zimbabue" que era el nom donat a les residències dels caps principals).

Els autors portuguesos parlen de dos títols dinàstics, mokomba i mambo, i diuen que els monomotapes governen sobre el regne de Macaranga, i encara diuen expressament que l'emperador era un macaranga és a dir un karanga (caranga en portuguès). Els cronistes al segle XVI descriuen les cerimònies de l'estat i la cort, el nombre d'esposes, el orde i organització dels oficials i altres aspectes.

Origen del regne[modifica | modifica el codi]

La tradició oral situa la seva eclosió al segle XV. El primer monomotapa fou un príncep guerrer xona de nom Nyatsimba Mutota, d'un regne xona del sud (regne dels torwa) enviat al nord per buscar sal; va trobar sal entre els tavara, un grup xona que vivia més al nord, grans caçadors d'elefants. Mutota i els seus guerrers van subjectar als tavara i es van establir a la zona del Zambesi, a la comarca de la muntanya Fura a uns 350 km al nord del Gran Zimbabwe. A Mutota li va succeir el seu fill Matope a qui es deu l'expansió del regne que va esdevenir un gran imperi; el monomotapa, en explotar les mines de coure de Chidzurgwe i el vorí del Zambesi va esdevenir un sobirà molt ric. El regne dels torwa, situat al sud, que era el lloc d'origen dels monomotapes, fou inclòs a l'imperi; l'exèrcit imperial va conquerir Manica i altres regnes de la costa com Kiteve i Madanda. La religió del regne era animista amb consultes rituals als esperits i culte als ancestres reials; els mèdiums amb els esperits, que tenien capelles a la capital, eren anomenats mhondoros, i al mateix temps transmetien els fets i la història per tradició oral.

Al final del segle XV era un estat unit i poderós que els portuguesos, que es van establir a Moçambic el 1505, assenyalaven també com un estat ric. Sobre si aquest estat fou els fundador dels edificis coneguts com a zimbabues, o el mateix Gran Zimbabwe era el seu imperi, hi ha diverses teories, però probablement no ho era. Ja havia començat la decadència de l'estat al començar el segle XVI. El monomotapa Makomba va cedir el govern dels districtes més allunyats a membres de la seva família que es van acabar fent més o menys independents. L'imperi del Monopotapa o Mwenemutapa estava jerarquitzat en diferents nivells d'autoritats: els regnes dependents de la costa dirigits per mwenes (singular mwene), ocupaven el primer lloc, i seguien els mambos i els ncoses.

L'extensió del regne abans del segle XVI no s'ha pogut determinar però es creu que la seva capital era el zimbabue proper a la fortalesa portuguesa de Masapa, a poca distància al sud del Zambesi. La capital del monomotapa és descrita pels portuguesos molt diferent del Gran Zimbabwe: construïda d'argila, fusta i palla estava rodejada per una empallissada que ocupava un hora fer el seu tomb; al interior i havia tres grans recintes públics, un era la cort del monomotapa, un altre la residència de les seves dones i cortesans (uns 3000) i un tercer era pels servidors i la guàrdia, reclutada entre els joves solters del regne.

Influència portuguesa[modifica | modifica el codi]

Els portuguesos van sentir parlar del Monomotapa com a un sobirà ric. Els comerciants i buscadors de fusta portuguesos (anomenats sertanejos) no van tardar a presentar-se en aquestes terres entre 1512 i 1516. António Fernandes, de la guarnició portuguesa de Sofala, fou el primer que va arribar fins a la seu de l'imperi el 1512. Els portuguesos volien l'or i això els va fer donar certa rellevància a la factoria de Sofala, perquè allà, segons tots els indicis, els comerciants musulmans l'obtenien amb facilitat. Però els portuguesos van haver de comprar l'or als comerciants swahilis. Chikuyo es va enfrontar a un rei (ncose) vassall, Inhamunda, que va entrar en rebel·lia contra el Monomotapa vers 1515 i, aliat als portuguesos, i mercès al tancament de les rutes que baixaven al golf de Sofala des de l'altiplà, va aconseguir un grau d'independència política important, el qual serà l'origen del futur regne de Quiteve (Kiteve) o Uteve. Els portuguesos es van poder establir a Quiteve.

Un missioner portugues va anar a evangelitzar als karanga vers el 1560, el pare Gonçalo da Silveira que va batejar al rei i part del seu poble, però al cap de poc, sota instigació de musulmans procedents de la costa, el rei va renunciar a la fe i va matar al missioner (16 de març de 1561). Poc van tardar els portuguesos a enviar una expedició de represàlia; mil homes sota comandament de Francisco Barreto van entrar al regne el 1568, però les malalties els van delmar i després d'arribar fins a l'alt Zambesi van retornar el 1572; al seu retorn van fer una massacra entre els comerciants swahilis, en revenja pel seu fracàs; ell lloc d'aquestos comerciants fou ocupat per portuguesos que després (ja barrejats amb els nadius) foren els prazeiros.

El 1573 el monomotapa Negomo o Nogomo va signar un tractat amb els portuguesos el que va consolidar la posició d'aquestos a la vall del Zambesi. El tractat concedia als portuguesos el control de les mines d'or i plata del regne i els concedia una franja de terreny en perpetuïtat al sud del riu on es van construir Rios de Sena i Tete. Negomo acceptava a més a més una guarnició que havia de ser construïda a Masapa, prop de la seva capital, cosa que suposava reforçava la seva autoritat contra els súbdits deslleials. El rei va rebre una subvenció de cada governador portuguès i cobrava també un 50% de tots el productes d'importació. El seu control de la producció de l'or li garantia encara una posició sòlida, ja que els portuguesos volien aquest material i no tenien la capacitat d'obtenir-lo per si mateixos.

Protectorat portuguès[modifica | modifica el codi]

El 1596 va pujar al tron Gatsi Rusere i es va enfrontar als portuguesos. Aquestos van refusar les taxes per les mines que els havien estat cedides però el 1609 els portuguesos li van imposar un tractat. El successor de Gatsi Rusere, Kaparidze, va iniciar accions contra els portuguesos el 1622; els portuguesos van decidir matar-lo i substituir-lo per un rei-titella anomenat Mavura. El 24 de maig de 1629 Mavura va haver de signar un desigual tractat que garantia el domini portuguès al Zambesi. Els esclaus del rei foren enviats al Brasil.

Després del 1607, els portugueses es van establir sòlidament al fort de Masapa i el rei va esdevenir un aliat portugues. Els reis foren batejats per monjos dominicans. El 1629 després que el monomotapa Mavura va signar el tractat, l'imperi va quedar sota protecció portuguesa; el tractat permetia l'establiment de portuguesos al regne i als prazeiros a crear establiments fortificats per tot els dominis reials; en els següents anys territoris que li pertanyien o de reietons vassalls (ncoses o inkosis, i fumes), se'n van separar. Kiteve, Madanda, Manica i altres regnes van deixar de pagar el tribut, mentre sorgia un altre regne, Barua o Barwe. El 1673 els prazeiros van deposar al monomotapa i van posar al tron a un candidat del seu gust.

El regne de Butua[modifica | modifica el codi]

El regne de Butua o Butwa o Butwe l'havien format vers el 1600 els rozwi, un poble de pastors, ara dirigit per un rei anomenat chamgamir o changamire (d'eon dinastia dels changamires). La seva zona d'origen fou la del Gran Zimbabwe. Al segle XVII la dinastia changamir de Butua es va enfortir enfront del Monomotapa. Els khoisànides (bosquimans) de Mbara, sense relació amb Portugal, van consolidar la seva societat de clans i van esdevenir exportadors d'eines i políticament independents. Els monomotapes del segle XVII representaven el poder animista; quan de ser un sobirà que repartia va passar a ser un sobirà que venia, els lligams amb els súbdits es van afluixar i va esdevenir un dèspota protegit dels portuguesos. Primer el monomotapa Gatsi Rusere i després Mavura, van demanar ajut als portuguesos per consolidar el seu poder el que els hi va fer perdre prestigi, facilitant els fraccionament polítics amb els ncoses estimulats en contra pels portuguesos que volien assegurar la producció d'or als seus dominis. En poques dècades el Monomotapa i els seus súbdits rebels van despoblar grans àrees de Zambèzia, i es van fer odiosos a la població. Les reaccions contra Portugal de Capranzini i Nhacunimbiri van tenir el suport popular i el dels reis changamir de Butua. Els reis de Quiteve i Manica van prohibir l'extracció d'or als seus territoris per retornar a una economia agropecuària tradicional.

Al final del segle XVII el changamire Dombo va atacar el regne del monomotapa; els dos exèrcits es van enfrontar el 1684 i el monomotapa Mukombe fou derrotat decisivament al sud de la seva capital. A la mort de Mukombe el 1693 va esclatar una lluita per la successió; Dombo afavoria un pretendent i els portuguesos un altre. Dombo va arrasar la ciutat de Dembarare, prop de la capital del monomotapa, i va matar als comerciants portuguesos i a tots els seus parents. El monomotapa va esdevenir un vassall del changamire de Butua. El 1695 Dombo va atacar el regne de Manica (Manika) i després va anar cap a l'est on va destruir la factoria portuguesa de Masikwesi el que li va garantir la completa producció d'or en el territori entre Butua i Manica substituint al monomotapa com a primer regne xona. El darrer monomotapa que va governar l'imperi va regnar fins al 1698,

Regne de Karanga (o Caranga)[modifica | modifica el codi]

Una branca es va establir a Moçambique on fou anomenat, com abans, Macaranga (Karanga o Caranga); el títol dels seus reis fou mambo (plural mambos) i ja no monomotapa. La dinastia fou suprimida pels portuguesos el 1902.

El poble karanga, encara força civilitzat, viu actualment a Zimbabwe; el nom karanga en aquest país se sinònim de covard, i es dóna perquè els karanga van perdre segles enrere les seves capacitats guerreres.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Les úniques fonts rellevants sobre l'Imperi Monomotapa, són els documents originals portuguesos, recollits, traduïts a l'anglès i editats per G. McC. Theal sota el títol "Records of South Eastern Africa" en 9 volums, publicats a Londres entre 1898 i 1903).

Reis (Monomotapes o Mwene Mutapes) de Mutapa[modifica | modifica el codi]

  • 1430 - 1450 aproximadament Nyatsimba Mututa o Mutota
  • 1450 1480 aproximadament Matope Nyanhehwe Nebedza
  • vers 1480 Mavura Maobwe
  • 1480 - 1490 aproximadament Mukombero Nyahuma
  • 1490 - 1494 Changamire
  • 1494 - vers 1530 Kakuyo Komunyaka (Chikuyo)
  • 1530 - 1550 aproximadament Neshangwe Munembire
  • 1550 - 1560 aproximadament Chivere Nyasoro
  • 1560 - 1589 Chisamharu Negomo Mupuzangutu
  • 1589 - 1623 Gatsi Rusere
  • 1623 - 1629 Nyambo Kapararidze
  • 1629 - 1634 Mavura
  • 1634 - 1673 Nhacunimbiri
  • 1673 - 1693 Mukombe
  • 1693 - 1698 Chimbganda Matombo


Reis (Mambos) de Karanga o Macaranga[modifica | modifica el codi]

  • 1698 -1803 Sense informació
  • 1803 - 1804 Cangara II
  • 1804 - 1806 Mutiwapangome
  • 1806 Mutiwaora
  • 1806 - 1807 Cipfumba
  • 1807 - 1828? Nyasoro
  • 1828 - 1830 Cimininyambo (Kandeya II)
  • 1830 - 1849? Dzeka
  • 1849 - 1868 Kataruza
  • 1868 - 1870 Kandeya III
  • 1870 - 1887 Dzuda
  • 1887 - 1902 Cioko Dambamupute

Coord.: 20° 18′ 23″ S, 30° 54′ 03″ E / 20.3064°S,30.9008°E / -20.3064; 30.9008