Monopatí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb patinet.
Noi practicant un descens amb un skate

El monopatí[1] (en anglès, skateboard), anomenat skate o sk8 pels seus practicants, és un esport de carrer que es desenvolupà per evolució del surf. Cal no confondre'l amb el patinet.

Història[modifica | modifica el codi]

Es pot afirmar que aquest esport, tot i practicar-se sobre l'asfalt, va néixer al mar. Molts dels seus practicants ho van considerar un nou estil de vida, que va canviar les onades i la força del mar per rodes i la força pròpia.

L'skateboard va sorgir l'estiu de 1962 a Califòrnia un dia sense onades, quan uns joves surfistes pensaven la manera de poder divertir-se sense la necessitat d'onades, i va sorgir la idea de posar rodes a la taula de surf.[2]

L'skate proporcionava als seus riders experimentar unes sensacions molt semblants a les del surf, però sense la necessitat de ficar-se a l'aigua. Aquest invent permetia als riders mantenir la forma i era una manera més d'entrenar-se sense la necessitat d'onades.

Van començar a crear-se múltiples clubs, associacions, concursos i campionats, però eren tot just els inicis, degut en part, també, a les caigudes doloroses i al soroll que produïen, ja que els skates encara lliscaven sobre una primitiva taula amb rodes metàl·liques. Per tots aquests fets, a la primera eufòria li va seguir una campanya de descontentament, desprestigi i decepció. És llavors, el 1970, quan apareix la figura de Frank Nasworthy,[3] que observà que el problema de l'skate eren les rodes, ja que eren metàl·liques, i no oferien gens d'adherència, a més de frenar molt. Com a substitut de l'acer, es van inventar les rodes de silicona, de plàstic dur o d'epoxi, materials que oferien una adherència superior i una resistència i una lleugeresa millor que el metall, a més d'evitar el soroll que feien les rodes metàl·liques.[4]

Actualment, l'afició a l'skate es troba per tot el món i hi ha milers de marques, competicions i espais relacionats amb aquesta pràctica. El que va començar com una manera d'entrenar-se s'ha convertit en un estil de vida que compta amb milers d'afeccionats arreu.

Trucs[modifica | modifica el codi]

Aquests són els trucs bàsics

  • Ollie (consisteix a saltar amb l'skate)
  • Flip (consisteix a fer una volta al patinet cap a la dreta)
  • Heelflip (fer una volta cap a l'esquerra) Shove-it (consisteix a fer girar el skate i caure damunt d'ell)
  • Frontside/fs (consisteix a fer un ollie i saltar cap a la dreta fent un moviment amb l'espatlla, de manera que es fa un gir de 180º de tot el cos i l'skate)
  • Backside/bs (igual que el frontside però cap a l'esquerra).

Trucs de Grab[modifica | modifica el codi]

Són tots aquells trucs que es realitzen a l'aire, i als quals ens subjectem a la taula amb la mà. Aquests, segons la postura amb què realitzem el truc i la mà amb què agafem la taula reben diferents noms. Per exemple: Melon, Indy, Stiffy...

Trucs de Lip[modifica | modifica el codi]

Són els realitzats als cantons de les rampes. En aquests trucs s'intenta mantenir l'equilibri sobre el "coping" el màxim possible en diferents posicions. Per exemple: Axel, Blunt, Rock..

Trucs de Flip[modifica | modifica el codi]

Els trucs de flip consisteixen a fer girar la taula en diferents eixos i tornar a caure a sobre després d'un salt, de manera que quan ets a l'aire hi ha un moment en què el monopatí no està en contacte amb els peus. Per exemple: 360Flip, Varial Hellflip, Hardflip... Depenent de l'altura del salt, es pot sumar i fer un altre truc. Per exemple fs pop late flip.

Trucs de Grind[modifica | modifica el codi]

Els trucs de grind bàsicament consisteixen en el fet que en saltar es llisqui sobre qualsevol superfície, com per exemple baranes o cantonades on es pugui lliscar i mantenir l'equilibri. Hi ha dos tipus : els grinds, que es realitzen amb els eixos : 50-50, 5-0, nosegrind, smithgrind, feeble, crooked, overcrook... i els slides, que són els que es realitzen amb la taula : bluntslide, tailslide, noseslide, boardslide, lipslide. També hi ha slides amb la taula a l'inrevés, com el darkslide. Abans de realitzar aquests trucs, cal que la superfície sobre la qual s'efectua el truc estigui degudament lubricada per a un millor lliscament. S'acostuma a fer servir cera.

Trucs de Manual[modifica | modifica el codi]

Els trucs de manual són aquells als quals es manté l'equilibri amb dues rodes, o fins i tot una : manual, nosemanual, switch manual, fakie manual, nollie manual.

Trucs de Flatland[modifica | modifica el codi]

Són aquells que es fan a una superfície llisa i no es necessita molt d'espai; per exemple, el pogo.

Ol·li[modifica | modifica el codi]

També anomenat ollie[5] (manlleu de l'anglès) És el truc bàsic de l'skateboard. Consisteix a botar amb la taula, sense agafar-la amb la mà. Té diverses variants: el boned ollie, un salt més estètic però molt més difícil, el fakie, nollie, el nollie o switch ollie, que consisteix a fer l'ollie a l'inrevés, és a dir, si normalment l'skater pica a l'esquerra i grata cap a la dreta, en aquest cas, pica a la dreta i gratar cap a l'esquerra.

Wallride[modifica | modifica el codi]

Consisteix a patinar amb una taula per la paret o per una inclinació considerable.

Parts de l'skate[modifica | modifica el codi]

El skate està format per cinc parts:

  • La taula (en anglès, board), de fusta, sovint combinada amb altres materials, com fibra de carboni, bambú, fibres sintètiques...

Normalment està formada per set capes de fusta enganxades i compreses entre elles.

  • La llima (en castellà, lija), de paper de vidre enganxada sobre la taula, dóna adherència i estabilitat al patinador, a més de la fricció necessària per poder efectuar els trucs.
  • Les rodes, utilitzades en street més dures i petites i en rampa més grans.
  • Els eixos (en anglès, truck) són la part metàl·lica que uneix la taula i les rodes (agafades pels rodaments i posades a l'eix). Depenent de si estan més ajustats o menys, la taula es podrà plegar amb més o menys força cap als costats. Quan es plega la taula cap a un costat, fa que els eixos girin i, per tant, permeten a l'skater girar sense haver d'utilitzar el manual.
  • Els rodaments (en anglès, bearings). N'hi ha dos col·locats a dins de cada roda (en total, en un skate, 8 rodaments). Permeten a la roda girar sobre si mateixa.

Modalitats[modifica | modifica el codi]

Actualment hi ha 3 modalitats de competició: el descens, l'street i l'skatepark. Cada un té els seus secrets, i cada rider utilitza uns skates que aparentment semblen iguals, però que són completament diferents. La modalitat de descens és especialment practicada a les ciutats amb grans pendents en els seus carrers com San Francisco o Rio de Janeiro. Es tracta d'agafar la màxima velocitat per avançar els teus contrincants.

La modalitat d'street, com el seu nom indica, es pot practicar a qualsevol lloc del carrer que tingui el terra una mica llis i disposi d'una mica d'espai (una plaça és ideal). L'objectiu d'aquesta modalitat és usar els peus per fer moure l'skate cap on tu vols, sense necessitat de les mans.En aquesta modalitat és on comencen a sorgir els anomenats tricks o trucs, dels quals se n'han descrit un gran nombre.

La modalitat d'skatepark és molt semblant a la d'street, però amb la diferència que, a més del mobiliari urbà, també s'utilitza mobiliari especial, com Half-pipes, box's o walls. -Competició per torns o freestyle: Aquesta es realitza en un skatepark, on els skaters fan torns en grups de 3 o quatre i, durant un temps donat, surten i fan una sèrie d'acrobàcies lliurement, les quals es valoraran en funció de la seva complexitat, alçada, risc, o pulcritud en la seva realització.

Les categories són amateur i professional, i els grups aniran en funció de l'edat dels participats. No estarà permès obstaculitzar els altres participants, acció que s'ha de castigar amb l'expulsió o la pèrdua del torn, segons la seva gravetat.

Aquestes proves solen acollir un gran nombre de participants, ja que en elles hi ha la possibilitat d'aconseguir un patrocinador o de guanyar un premi en metàl·lic. La durada de cada ronda és d'uns 3 minuts.

Competicions[modifica | modifica el codi]

Competició per torns o freestyle: aquesta es realitza en un skatepark, on els skaters fan torns en grups de 3 o quatre i, durant un temps donat, surten i fan una sèrie d'acrobàcies lliurement, les quals es valoraran en funció de la seva complexitat, alçada, risc o neteja al realitzar-la.

Les categories són amateur i professional, i els grups aniran en funció de l'edat dels participats. No estarà permès obstaculitzar els altres participants, acció que s'ha de castigar amb l'expulsió o la pèrdua del torn, segons la seva gravetat.

Aquestes proves solen acollir un gran nombre de participants, ja que en elles hi ha la possibilitat d'aconseguir un patrocinador o de guanyar un premi en metàl·lic. La durada de cada ronda és d'uns 3 minuts.

-SKATE: en aquesta competició no es permet l'ús de rampes, i només es poden realitzar trucs de gir del patí en l'aire (flips). Quan un participant realitza un truc, l'altre ha de copiar-lo. Si no és capaç de copiar o el falla, obté una lletra, S, K, A, T i E, successivament. Quan un dels jugadors completa la paraula "skate", la competició ha acabat, i esdevé guanyador el que no ha completat la paraula.

En aquestes proves, els participants solen ser dos, encara que també poden participar fins a 10 jugadors. La durada de la prova és variable.

-Carrera: prova de gran risc, que sol ser underground, és a dir, que no és oficial i que, per això, el perill és molt més gran. Consisteix a baixar un pendent asfaltat a gran velocitat sobre un monopatí, podent situar-se de peu o assegut segons la necessitat. Les velocitats assolides poden arribar als 80 km/h i, si bé en rares ocasions, les caigudes són òbviament terribles, amb ruptures i contusions.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Centre de Terminologia TERMCAT
  2. Marcus, Ben. The Skateboard: The Good, the Rad, and the Gnarly - An Illustrated History (en anglès). MVP Books, 2011, p. 80. ISBN 0760338051. 
  3. Crossingham, John; Kalman, Bobbie. Extreme Skateboarding (en anglès). Crabtree Publishing Company, 2004, p. 8. ISBN 0778716686. 
  4. «A Reinvention Of the Wheel». The Washington Post, 17-08-2004.
  5. «ol·li». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monopatí Modifica l'enllaç a Wikidata