Monopodial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una orquídia que mostra una forma de creixement monopodial

El creixement o embrancament monopodial el presenten aquelles plantes vasculars amb un hàbit de creixement que va cap dalt des d'un sol punt. S'afegeixen fulles a l'àpex cada any i la tija s'allarga d'acord amb això.

La paraula monopodial deriva del grec "mono-", un i "podial", "peu", fent referència al fet que les plantes monopodials tenen un sol tronc o tija.[1]

Les orquídies amb creixement monopodial sovint produeixen moltes arrels aèries que sovint pengen cap avall i tenen clorofil·la per sota de la cobertura grisa de l'arrel les quals es fan servir com òrgans addicionals per a la fosotíntesi. Aquestes orquídies no tenen un rizoma o pseudobulbs i per tant les espècies adaptades a llargs períodes secs tenen, en canvi, fulles carnoses suculentes. Les seves flors generalment provenne de la tija entre les fulles. En algunes espècies monopodials la tija (el rizoma) pot dividir-se en dos, però en totes les orquídies monopodials això no és necessari per al creixement continu, de forma oposada a les orquídies amb creixement simpodial.[2]

  1. http://botanydictionary.org/monopodial-branching.html Dictionary of Botany
  2. The Orchid Expert, Dr. DG Hessayon, Expert Books, Transworld Publishers, London, ISBN 9780903505673