Monotrema

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Monotremes
Cretaci inferior – recent
Equidna de musell curt

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Infraclasse: Prototheria
Ordre: Monotremata
Bonaparte, 1837
Família

Ornithorhynchidae
Tachyglossidae
Kollikodontidae
Steropodontidae

Els monotremes (Monotremata, del grec monos, "únic" i trema, "forat", en referència a la cloaca) són un grup de mamífers. Destaquen perquè ponen ous en lloc de donar a llum cries vives com ho fan els marsupials i els mamífers placentaris.

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

Com altres mamífers, els monotremes són de sang calenta, amb un alt rendiment metabòlic (tot i que no tan alt com el d'altres mamífers); tenen pèl que els cobreix el cos; produeixen llet per nodrir les seves cries; tenen un únic os a la mandíbula inferior; i tenen tres ossos a l'orella mitjana (tot i que es pensa que aquesta característica evolucionà independentment en els monotremes).

Els monotremes no foren ben entesos durant molts anys i avui en dia encara perduren alguns dels mites que van créixer al seu voltant durant el segle XIX. Encara es pensa, a vegades, que els monotremes són "inferiors" o semi-reptilians i que són uns avantpassats llunyans dels "superiors" mamífers placentaris. Ara sembla bastant clar que els monotremes actuals són els supervivents d'una branca primitiva de l'arbre de l'evolució dels mamífers; una branca més tardana porta als grups marsupial i placentari.

De manera similar, a vegades es diu que els monotremes tenen sistemes de control de la temperatura interna menys desenvolupats que els d'altres mamífers, però una recerca més recent indica que els monotremes mantenen una temperatura corporal constant en una gran varietat de circumstàncies sense dificultat (per exemple, l'ornitorinc viu a una freda riera de muntanya). Els primers investigadors van errar a causa de dos factors. Els monotremes mantenen una temperatura mitjana més baixa que molts dels placentaris (al voltant dels 32 °C, en contrast amb uns 35º pels marsupials, 38º per la majoria dels placentaris, o 41º pels ocells). D'altra banda, l'equidna de bec curt (que és més molt fàcil d'estudiar que l'evasiu ornitorinc) només manté la temperatura normal quan està actiu; durant èpoques fredes, conserva energia "apagant" el seu sistema de regulació de temperatura.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

La diferència fisiològica clau entre els monotremes i altres animals és la que els dóna nom. Monotrema vol dir única obertura en grec i ve del fet que els seus sistemes urinari, excretor i reproductiu conflueixen en un sol forat, la cloaca. Aquesta estructura és molt similar a la que es troba en els rèptils. En contrast amb l'única cloaca dels monotremes, altres mamífers tenen obertures separades per la reproducció, micció i excreció: la vagina, la uretra i l'anus.

Els monotremes ponen ous. Tanmateix, l'ou roman durant un temps dins la mare, que proporciona nutrients activament a l'ou. Els monotremes també produeixen llet, però no tenen mamelles definides. Totes les espècies tenen una gran longevitat, amb poca activitat reproductiva i tenint cura durant un període relativament llarg de les cries pels pares.

Els monotremes vivents no tenen dents quan són adults. Algunes formes fòssils i els ornitorincs joves tenen dents molars "tribosfèniques" que són una de les marques dels mamífers. Tanmateix, recerques recents suggereixen que els monotremes van adquirir aquesta forma de molar independentment dels mamífers placentaris i marsupials (Luo i altres, 2001). La mandíbula dels monotremes està construïda de manera diferent a la d'altres mamífers i el múscul que obre la mandíbula també és diferent. Com en tots els mamífers autèntics, els ossos minúsculs que condueixen el so a l'orella interna estan plenament incorporats al crani, en lloc d'estar a la mandíbula com en els cynodonts i altres sinàpsids premamífers; amb tot, aquesta característica és vista ara com un tret que ha evolucionat separadament en monotremes i teris (Rich et al., 2005).

Tanmateix, l'obertura externa de l'orella encara rau a la base de la mandíbula. Els monotremes també tenen ossos de més a l'articulació dels ossos, incloent una interclavícula, que no es troben en altres mamífers. Els monotremes mantenen una postura reptiliana, amb potes que es troben al costat del cos en lloc de a sota. Les potes dels monotremes posseïxen una punxa a la regió del turmell; aquesta no té funció en els equidnes, però conté un poderós verí en l'ornitorinc mascle.

La fisiologia dels monotremes és igualment única. La seva activitat metabòlica és relativament baixa per la mitjana dels mamífers, tot i que és incert fins a quin punt això és una característica específica dels monotremes i fins a quin punt només és una característica de les poques espècies supervivents en condicions dures.

Evolució[modifica | modifica el codi]

Els únics espècimens supervivents són tots autòctons d'Austràlia-Nova Guinea i Tasmània, tot i que hi ha proves que van arribar a viure a més llocs. Fòssils d'un fragment de mandíbula de fa 110 milions d'anys foren trobats a Lightning Ridge, Nova Gal·les del Sud. Aquests fragments, de l'espècie Steropodon galmani són els fòssils coneguts més antics de monotremes. Fòssils dels gèneres Kollikodon, Teinolophos i Obdurodon també han estat descoberts. El 1991, hom descobrí la dent fòssil d'un ornitorinc de fa 61 milions d'anys al sud de l'Argentina.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monotrema