Monstre de Gila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Monstre de Gila
Gila monster2.JPG
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Família: Helodermatidae
Gènere: Heloderma
Espècie: H. suspectum
Nom binomial
Heloderma suspectum
Cope, 1869

El monstre de Gila (Heloderma suspectum, d'heloderma, "amb escates" i suspectum, "sospitós",[2] el nom comú es refereix al riu Gila d'Arizona) és una espècie verinosa d'escatós negre amb taques d'un color taronja groguenc.[3] La llargària és d'uns 60 centímetres i acostuma a viure uns 29 anys.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El monstre de Gila és el llangardaix més gran nadiu dels Estats Units, mesura aproximadament entre 35 i 58.5 cm de llarg. Té una figura corpulenta amb potes petites, poderoses urpes i una cua curta i gruixuda on emmagatzema el greix que utilitza com a energia durant la hibernació o quan hi ha escassetat d'aliments. La pell del monstre de Gila és rugosa, amb marques irregulars brillants de color rosat, groc o blanc, sobre escates negres o marrons. El monstre de Gila es desplaça amb exagerada lentitud, no sap córrer, pesa de 2 a 3 kg de pes i és un rèptil passiu de lents moviments.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un dels dos únics llangardaixos verinosos, juntament amb el seu cosí Heloderma horridum, que viu als deserts de Mèxic i al sud-oest dels Estats Units d'Amèrica.[4]

Verí[modifica | modifica el codi]

Un monstre de Gila
" Mai no m'ha picat un monstre de Gila, i no vull que em mossegui Penso un home ha de ser ximplet per ser mossegat per un monstre Gila. La criatura és tan lenta de moviment que la víctima de la seva mossegada s'obliga a ajudar en gran part per ser mossegada. "
Dr. Ward, Arizona Graphic, 23 de setembre de 1899

El verí es produeix a glàndules salivals modificades al maxil·lar inferior del Monstre de Gila, a diferència de les serps, el verí del qual es produeix en la mandíbula superior.[5] Ja que la presa del Monstre de Gila consta principalment d'ous, animals petits, i altres preses "indefenses", es creu que el verí del monstre de Gila evolucionava cap a defensiu que per a l'ús de cacera.[6]

Dieta i reproducció[modifica | modifica el codi]

El monstre de Gila s'alimenta principalment de petits mamífers (petits conills o esquirols), ocells, ous de rèptils i ocells i petits vertebrats i cucs.[5] També s'alimenta de granotes, llangardaixos, carronya i insectes. Els monstre de Gila petits mengen el 50% del seu pes amb un sol àpat, metre que els adults un 35%.[7]

Detecta la presència de les preses per l'olfacte, que té molt desenvolupat, i també pel gust, servint-se de la seva llengua com d'un detector eficaç. És un real golafre, que devora tot el comestible que troba. Aquests llangardaixos ataquen les seves víctimes mossegant i aferrant-se a elles al mateix temps que roden sobre l'esquena per permetre que el verí flueixi l'interior de la ferida sense deixar de mastegar per infligir ferides encara més grans. S'engreixa ràpidament i se li infla la cua, perquè és en aquesta part del seu cos, on se li acumulen les reserves de greix. Aquesta forma singular d'alimentar-se permet al monstre de Gila dejunar durant molt de temps sense perjudici. El baix ritme metabòlic i la seva relativament fresca temperatura corporal redueix més encara la seva necessitat d'ingesta regular d'aliments.

Les femelles del monstre de Gila ponen de 8 a 12 ous, normalment entre els mesos de juliol i agost. El període d'incubació dura de 28 a 30 dies.[7][5]

Les cries fan de 9 a 12 cm al néixer i aconsegueixen la mida d'un adult en 1 o 3 anys, dels 20 que acostumen a viure.[8]

Un desert d'Arizona, concretament el Painted Desert.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

El monstre de Gila habita deserts i muntanyes rocoses de més de 1.500 metres d'altitud. La gran majoria de la població viu a Arizona i Mèxic, tot i que també hi ha poblacions algunes zones de Califòrnia, Nevada, Utah i Nou Mèxic.[9] La subespècie Heloderma suspectum cinctum viu al Sud, i la subespècie Heloderma suspectum suspectum viu més al Nord (vegeu la secció subespècies per a més informació). Habita les zones àrides, deserts rocosos d'Amèrica del Nord i als boscos tropicals secs. Viu en caus que ell mateix excava, o que ocupa quan se'n va el propietari. El Monstre de Gila generalment evita les calors extremes del sol del migdia i és més actiu durant les hores del matí i el capvespre. Roman dies i setmanes sense sortir del seu cau, i quan finalment es decideix a abandonar el seu alberg, ho fa amb temps plujós i gairebé exclusivament de nit.


Heloderma suspectum suspectum

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Existeixen dues subespècies de monstre de Gila, Heloderma suspectum cinctum i Heloderma suspectum suspectum.[9] Descrita per Edward Drinker Cope el 1869, Heloderma suspectum suspectum és la subespècie que viu més al Nord, mentre que l'altra (Heloderma suspectum cinctum) viu al Sud. Heloderma s. suspectum es troba principalment als estats de Sonora i nord de Sinaloa, a Mèxic, a més d'Arizona, als Estats Units, i Heloderma s. cinctum es troba als estats de Utah i Nevada, dels Estats Units.

Un monstre de Gila

Conservació[modifica | modifica el codi]

Segons la Llista Vermella de la UICN, el Monstre de Gila està gairebé amenaçat,[1] pel comerç il·legal, la caça i la degradació de l'hàbitat.[2] El zoo de San Diego va ser el primer zoo a tenir-lo en captivitat, l'any 1963.[10] El 1990 hi havia 357 monstres de Gila en captivitat.[8] El monstre de Gila és matat normalment perquè és verinós. Està protegit a tots els països on es troba.[7]

Estat actual i història[modifica | modifica el codi]

Està prohibida la caça d'aquesta espècie o tenir-la en captivitat. És considerada una espècie protegida, ja que el seu hàbitat es troba amenaçat pel desenvolupament urbà i agrícola, i per la construcció de carreteres. Llistat a "Gairebé amenaçat" perquè aquesta espècie ha patit un disminució significativa (però probablement a una proporció de menys d'un 30% sobre tres generacions), especialment a causa de la pèrdua d'hàbitat a través de molta de la seva gamma, així fent l'espècie a prop de qualificar-la com a "Vulnerable" sota els criteris A2, A3 i A4.[11]

  • 1986: Es considera vulnerable (IUCN Conservation Monitoring Centre 1986)
  • 1988: Es considera vulnerable (IUCN Conservation Monitoring Centre 1988)
  • 1990: Es considera vulnerable (IUCN 1990)
  • 1994: Es considera vulnerable (Groombridge 1994)
  • 1996: Es considera vulnerable (Baillie i Groombridge 1996)

Als zoos[modifica | modifica el codi]

Hi ha monstres de Gila a bastants zoos d'arreu del món, entre ells el de San Diego (més informació), zoo de Toronto (Heloderma suspectum cinctum) o el de Filadèlfia, on hi ha 13 monstres de Gila, set dels quals mascles (Heloderma suspectum suspectum).

El 28 d'octubre del 2007 s'anunciava que havia nascut una cria de monstre de Gila al Zoo de Barcelona després de 130 dies d'incubació.[12] Aquest feia 16,5 centímetres de llarg i pesava 36,3 grams.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Stewart, M. 2003. "Heloderma suspectum" (En línia), Animal Diversity Web.
  • Ernst, C.H. 1992. Venomous Reptiles of North America. Smithsonian Institution Press, Washington.
  • Bogert, C.M. 1956. The Gila monster and its Allies. Volume 109. American Museum of Natural History, New York.
  • Roever, J. M.; Hiser, Iona Seibert. The Gila Monster. Austin, Tex: Steck-Vaughn Co, 1972. ISBN 0-8114-7739-8. 
  • Carmony, Neil B.; Brown, David. Gila Monster: Facts and Folklore of America's Aztec Lizard. Silver City, NM: High-Lonesome Books, 1991. ISBN 0-944383-18-1. 
  • Daniel D. Beck. Biology of Gila Monsters and Beaded Lizards. Berkeley: University of California Press, 2005. ISBN 0-520-24357-9. 
  • Freiberg, Dr. Marcos; Walls, Jerry. The World of Venomous Animals. Nova Jersey: TFH Publications, 1984. ISBN 0876665679. 
  • Roever, J. M.; Hiser, Iona Seibert. The Gila Monster. Austin, Tex: Steck-Vaughn Co, 1972. ISBN 0-8114-7739-8. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Llista Vermella de la UICN 2007 - Heloderma suspectum – Near Threatened (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Terra Natura. Monstre de Gila (Heloderma suspectum) (català)
  3. L'enciclopèdia - Monstre de Gila (català)
  4. Fry, Bryan G.. «Early evolution of the venom system in lizards and snakes.». Nature, vol. 439, 7076, February 2006, pàg. 584–588. DOI: 10.1038/nature04328. PMID: 16292255 [Consulta: 14 maig 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 Wilson, Don W.; Burnie, David. Animal. Londres: DK, 2001, p. 419. ISBN 0-7894-7764-5. 
  6. Mattison, Chris. Lizards of the World. London: Blandford, 1998. ISBN 0-7137-2357-2. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Animal Diversity Web, Heloderma suspectum (anglès).
  8. 8,0 8,1 Gila Monster (Heloderma suspectum suspectum)
  9. 9,0 9,1 Arkive.org - Gila monster (Heloderma suspectum) (anglès)
  10. «San Diego Zoo's Animal Bytes: Gila Monster». San Diego Zoo. [Consulta: 2008-05-19].
  11. Hammerson, G.A., Frost, D.R. & Gadsden, H. 2007. Heloderma suspectum. In: IUCN 2007. 2007 IUCN Red List of Threatened Species. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 06 June 2008.
  12. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF Zoo de Barcelona, Neix el primer monstre de Gila al zoo (català). Accedit el 6 de juny de 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monstre de Gila Modifica l'enllaç a Wikidata