El Whitney

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mont Whitney)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mount Whitney
Mont Whitney
El Mont Whitney
Cota màxima: 4.421[1] msnm
Coordenades del cim:   36° 34′ 43″ N, 118° 17′ 31″ O / 36.578581°N,118.291995°O / 36.578581; -118.291995Coord.: 36° 34′ 43″ N, 118° 17′ 31″ O / 36.578581°N,118.291995°O / 36.578581; -118.291995[2]
Serralada: Sierra Nevada
Situació: Califòrnia, EUA
Primera ascensió: 1873
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

El Whitney (Mount Whitney en anglès) és la muntanya més alta dels Estats Units d'Amèrica, sense comptar Alaska ni Hawaii, amb una alçada de 4.421 m (14505 ft.).[3] La cara oest de la muntanya limita amb el Sequoia National Park (Parc Nacional Sequoia).

La muntanya rebé aquest nom en honor de Josiah Whitney, que fou cap del departament de geologia de Califòrnia. Es va proposar de canviar el nom de Mount Whitney a Mount Churchill, però la proposta va ser rebutjada pel BGN el 14 de setembre de 1964.[4] Va ser escalat per primer cop el 1873 per Charles Begole, A. H. Johnson, i John Lucas;[5] un pescador que vivia a Lone Pine, Califòrnia.

Està situat a només 122 quilòmetres (76 milles) del lloc més baix de l'estat, el Death Valley (la vall de la Mort, en català)[6] a la Conca Badwater (situada a 86 m sota el nivell de la mar[6]).

El Whitney ha estat pintat per diversos artistes, entre els quals hi ha Albert Bierstadt en el quadre de 1875 Le Mont Whitney, conservat a Corning (The Rockwell Museum), que magnificava la naturalesa americana i que va ser pintat per al centenari de la declaració d'independència.[7]

Hi ha tres variants del nom: Fisherman's Peak, Fishermans Peak i Mount Churchill.[8]

Les Alabama Hills, que tenen el mateix tipus de granit que el Mont Whitney.[9]

Geografia i geologia[modifica | modifica el codi]

L'aigua que cau cap al Oest de la carena desemboca a l'Oceà Pacífic, mentre que a l'Est desemboca a la Great Basin (Gran Vall en català).[10] El cim s'eleva 10.778 peus (3.285 m). El pendent oriental de Whitney és molt més costerut que el seu pendent occidental.[11] El granit que forma el Mont Whitney és el mateix que forma les Alabama Hills.[9]

Mesurament de l'alçada[modifica | modifica el codi]

L'elevació estimada del Whitney ha canviat en els anys. Això no es deu al creixement de la muntanya, sinó als canvis en la tecnologia del mesurament i en el sistema vertical de coordinades. L'alçada estimada del munt era normalment de 4.418 m. Una placa antiga al cim assenyala que l'elevació és de 14,496.811 peus, però en els mesuraments antics es feia servir el sistema del 1929. Des de llavors la forma de la Terra s'ha estimat més acuradament. Utilitzant un nou sistema establit el 988 (NAVD88) l'alçada estimada actualment és de 4.421 m.[2][12]

La cara Est del Mont Whitney.

Oportunitats recreatives[modifica | modifica el codi]

Excursionisme[modifica | modifica el codi]

La ruta més popular cap al cim és pel camí de Mount Whitney que comença al Whitney Portal (2,550 m (8360 ft.)) a 13 milles (21 km.) del poble de Lone Pine. La ruta té uns 35 km de recorregut, amb una elevació de 1900 m (6100 ft). Es pot escalar entre l'1 de maig i l'1 de novembre.[13]

Un ós negre americà, comú a la zona.

Óssos[modifica | modifica el codi]

S'exigeix que els excursionistes estiguin preparats per un eventual atac dels óssos, ja que els óssos negres són molt comuns en el pendent del Whitney des del portal en amunt en el camí que passa per Outpost Camp. Trobar a la nit aquests óssos és rar. S'aconsella als excursionistes que hi ascendeixen de nit que utilitzin un llum brillant i un xiulet agut.

Escalada[modifica | modifica el codi]

L'empinat costat oriental de la muntanya ofereix llocs interessants per a l'escalada. La "Ruta Mountaineer", és un barranc del costat nord que presenta una gran dificultat i que va ser escalat per primera vegada per John Muir. La ruta de la cara est va ser escalada per primera vegada el 1931, i és una via clàssica de la Sierra Nevada i suposa l'escalada tècnica gratuïta (Classe 5.4), però és majoritàriament de classe 3. Altres rutes són de classe fins a 5,10.[14]

Al sud del cim principal hi ha una sèrie de cims menors que apareixen com una sèrie d'agulles" de la muntanya principal. Les vies d'aquestes agulles són molt interessants per als escaladors.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thompson, Doug; Elisabeth Newbold. Mount Whitney: Mountain Lore From The Whitney Store. Westwind Publishing Company, 1997. ISBN 978-0965359603. 

Referències/notes

  1. «Mount Whitney, Califòrnia». Peakbagger.com. [Consulta: 9 d'abril de 2008].
  2. 2,0 2,1 «Full NGS per a «WHITNEY»». U.S. National Geodetic Survey. [Consulta: 9 d'abril de 2008].
  3. Entrada de «Whitney» a la Gran Enciclopèdia Catalana.
  4. Mount Whitney. USGS Geonames.
  5. Entrada de «Mount Whitney» a la Encyclopedia Britannica. (anglès)
  6. 6,0 6,1 «Elevacions i distàncies als Estats Units». U.S Geological Survey, 29 d'abril de 2005. [Consulta: 3 de novembre de 2006].
  7. Collectif, L'Art des États-Unis, traduit de l'anglais par Christiane Thiollier, édition Citadelles et Mazenod, Paris, 1992, p.149
  8. USGS, Variant Names. USGS Geonames.
  9. 9,0 9,1 Schoenherr, Allan A. A Natural History of California. UC Press, 1995. ISBN 0-520-06922-6. 
  10. «The Great Basin». Great Basin National Park. US National Park Service. [Consulta: 4 d'abril de 2008].
  11. «Sierra Nevada». Ecological Subregions of California. US Forest Service. [Consulta: 4 d'abril de 2008].
  12. «Height Conversion Methodology». U.S. National Geodetic Survey. [Consulta: 9 d'abril de 2008].
  13. «Recreational Activities - Mt. Whitney». US Forest Service. [Consulta: 9 d'abril de 2008].
  14. Steve Roper. The Climber's Guide to the High Sierra. Sierra Club Books, 1976. ISBN 0-87156-147-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Whitney Modifica l'enllaç a Wikidata