Mont Whitney

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mount Whitney
Mont Whitney
El Mont Whitney
Cota màxima: 4.421[1] msnm
Coordenades del cim:   36° 34′ 43″ N, 118° 17′ 31″ O / 36.578581°N,118.291995°O / 36.578581; -118.291995Coord.: 36° 34′ 43″ N, 118° 17′ 31″ O / 36.578581°N,118.291995°O / 36.578581; -118.291995[2]
Serralada: Sierra Nevada
Situació: Califòrnia, EUA
Primera ascensió: 1873
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

El Mont Whitney (Mount Whitney en anglès) és la muntanya més alta dels Estats Units d'Amèrica sense comptar Alaska ni Hawaii, amb una alçada de 4.421 m. (14505 ft.).[3] La cara oest de la muntanya limita amb el Sequoia National Park (Parc Nacional Sequoia).

El nom de la muntanya prové de Josiah Whitney, el cap del departament de geologia de Califòrnia. Es va proposar de canviar el nom de Mount Whitney a Mount Churchill, però es va rebutjar per BGN el 14 de setembre de 1964.[4] Va ser escalada per primer cop el 1873 per Charles Begole, A. H. Johnson, i John Lucas;[5] un pescador que vivia a Lone Pine, Califòrnia.

Està situat a només 122 quilòmetres (76 milles) del lloc més baix de l'estat, Death Valley[6] a la Conca Badwater (situat a 86 m. sota el nivell del mar[6]).

El mont Whitney ha estat pintat per diversos artistes, entre ells Albert Bierstadt en el seu quadre Le Mont Whitney, grandària de les Rocoses, 1875, conservat a Corning (The Rockwell Museum) -- aquest quadre que magnificava la naturalesa americana va ser pintat per al centenari de la declaració d'independència.[7]

Hi ha tres variants del nom: Fisherman's Peak, Fishermans Peak i Mount Churchill.[8]

Les Alabama Hills, que tenen el mateix tipus de granit que el Mont Whitney.[9]

Geografia i geologia[modifica | modifica el codi]

L'aigua que cau cap al Oest de la carena desemboca a l'Oceà Pacífic, mentre que a l'Est desemboca a la Great Basin (Gran Vall en català).[10] El cim s'eleva 10.778 peus (3.285 m). El pendent oriental de Whitney és molt més costerut que el seu pendent occidental.[11] El granit que forma el Mont Whitney és el mateix que forma les Alabama Hills.[9]

Mesures de l'alçada[modifica | modifica el codi]

L'elevació estimada del Mont Whitney ha canviat en els anys. Això no és degut al creixement del pic. La tecnologia de la mesura ha canviat, i el sistema vertical de coordinades ha canviat. L'alçada del pic era normalment de 4.418 m. Una placa antiga al pic assenyala que l'elevació és de 14,496.811 peus, però llavors s'utilitzava el sistema del 1929. Des de llavors la forma de la Terra s'ha estimat més acuradament. Utilitzant un nou sistema establit el 988 (NAVD88) l'alçada estimada actual és de 4.421 m.[2][12]

La cara Est del Mont Whitney.

Oportunitats recreatives[modifica | modifica el codi]

Excursionisme[modifica | modifica el codi]

La ruta més popular cap al pic és pel camí fe Mount Whitney que comença al Whitney Portal (2,550 m (8360 ft.)) a 13 milles (21 km.) del poble de Lone Pine. La ruta té uns 35 km de recorregut amb una elevació de 1900 m. (6100 ft). Es pot escalar entre l'1 de maig i l'1 de novembre.[13]

Un ós negre americà, comú a la zona.

Óssos[modifica | modifica el codi]

S'exigeix que els excursionistes portin una pot resistent d'óssos. Els óssos negres són molt comuns en el pendent de Mont Whitney des del portal amunt a través de la terra que passa per a Outpost Camp. Les trobades de nit d'aquests óssos no són inusuals. En viatjar de nit, als excursionistes se'ls aconsella utilitzar un llum brillant i un xiulet agut.

Escalada[modifica | modifica el codi]

The steep eastern side of the mountain offers a variety of climbing challenges. The "Mountaineer's Route", a gully on the north side of the east face first climbed by John Muir, is considered a scramble. The East Face route, first climbed in 1931, is a classic route in the Sierra Nevada and involves technical free climbing (Class 5.4) but is mostly Class 3. Other routes range up to Class 5.10.[14]

South of the main summit there are a series of minor summits that are completely inconspicuous from the west but appear as a series of "needles" from the east. The routes on these include some of the finest big-wall climbing in the high Sierra. Two of the needles were named after participants in an 1880 scientific expedition to the mountain. Keeler Needle was named for James E. Keeler and Day Needle was named for William Cathcart Day. The latter has now been renamed Crooks Peak after Hulda Crooks who hiked up Mount Whitney every year until well into her nineties.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thompson, Doug; Elisabeth Newbold. Mount Whitney: Mountain Lore From The Whitney Store. Westwind Publishing Company, 1997. ISBN 978-0965359603. 

Referències/notes

  1. «Mount Whitney, Califòrnia». Peakbagger.com. [Consulta: 9 d'abril de 2008].
  2. 2,0 2,1 «Full NGS per a «WHITNEY»». U.S. National Geodetic Survey. [Consulta: 9 d'abril de 2008].
  3. Entrada de «Whitney» a la Gran Enciclopèdia Catalana.
  4. Mount Whitney. USGS Geonames.
  5. Entrada de «Mount Whitney» a la Encyclopedia Britannica. (anglès).
  6. 6,0 6,1 «Elevacions i distàncies als Estats Units». U.S Geological Survey, 29 d'abril de 2005. [Consulta: 3 de novembre de 2006].
  7. Collectif, L'Art des États-Unis, traduit de l'anglais par Christiane Thiollier, édition Citadelles et Mazenod, Paris, 1992, p.149
  8. USGS, Variant Names. USGS Geonames.
  9. 9,0 9,1 Schoenherr, Allan A. A Natural History of California. UC Press, 1995. ISBN 0-520-06922-6. 
  10. «The Great Basin». Great Basin National Park. US National Park Service. [Consulta: 4 d'abril de 2008].
  11. «Sierra Nevada». Ecological Subregions of California. US Forest Service. [Consulta: 4 d'abril de 2008].
  12. «Height Conversion Methodology». U.S. National Geodetic Survey. [Consulta: 9 d'abril de 2008].
  13. «Recreational Activities - Mt. Whitney». US Forest Service. [Consulta: 9 d'abril de 2008].
  14. Steve Roper. The Climber's Guide to the High Sierra. Sierra Club Books, 1976. ISBN 0-87156-147-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Whitney Modifica l'enllaç a Wikidata