Montesa
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi a la Costera | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva |
||
| Gentilici | Montesí, montesina | ||
| Predom. ling. | Català: dialecte valencià meridional | ||
| Superfície | 48,10 km² | ||
| Altitud | 340 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.353 hab. 28,13 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 57′ 00″ N, 0° 39′ 11″ O / 38.95000,-0.65306Coord.: 38° 57′ 00″ N, 0° 39′ 11″ O / 38.95000,-0.65306 | ||
| Distàncies | 64,8 km de València 18 km de Xàtiva |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PP, 3 PSPV i 2 BNV Juan Garcia i Cerdà (BNV-Coalició Compromís) |
||
| Codi postal | 46692 |
||
| Festes majors | Darreries d'agost | ||
| Patró/Patrons | Mare de Déu del Castell / Sant Sebastià | ||
| Dies de mercat | Dimarts | ||
| Web | |||
Montesa és un municipi de la comarca valenciana de La Costera. Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Canals, Xàtiva i Vallada (a la mateixa comarca), i amb Aielo de Malferit i Enguera (a la Vall d'Albaida i Canal de Navarrés respectivament).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Construït a la Vall de Montesa, el relleu forma una ampla vall recorreguda pel riu Cànyoles en direcció sud-oest nord-est i limitat en la seva part septentrional per una ramificació de la serra d'Énguera. Les alineacions muntanyenques són de naturalesa cretàciques, mentre que el fons de la vall, amb una altitud mitja de 249 m. es troba ocupat per molasses miocèniques.
Història [modifica]
Vestigis d'un assentament iber en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s'hi ha trobat; en època musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xàtiva, en 1244, obligà a Jaume el Conqueridor a pactar, en 1248, la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa Ab Ya Far Yahyo; allí es van mantenir els musulmans fins la revolta de 1277 en què foren definitivament derrotats per Pere III el Gran (1240-1285) i venuts com esclaus; al Cadi se'l va atorgar un salconduit per que abandonés el regne; Alfons I el Franc (1256-1291) va donar carta pobla el 1289 per a 150 veïns, juntament amb Vallada; rere l'anihilació de l'orde del Temple, en 1312, Jaume el Just (1267-1327) encetà els tràmits per a la creació d'un nou orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el 1319, una vegada constituïda l'orde de Montesa, el rei va donar-la el terme per que hi edifiqués el seu centre religiós; en 1706 tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s'havia decantat pel borbó; en la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d'una de les governacions; el terratrèmol de Montesa del 1748 (de fet dos tremolors, 23 de març i 2 d'abril) destruïren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a València, on fundaren el monestir del Temple; en 1835 l'extinció del senyorius despullà l'orde de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.248 | 1.270 | 1.244 | 1.260 | 1.258 | 1.256 | 1.353 | 1.400 | 1.414 | 1.425 |
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Silverio P Sanz Navarro | CIC |
| 1983 - 1987 | Antonio Molto Sanchis | AP |
| 1987 - 1991 | Ricardo Barbera Vila | PSPV |
| 1991 - 1995 | Vicente M. Olivares | UV |
| 1995 - 1999 | Vicente M. Olivares | UV |
| 1999 - 2003 | José Albalat Grimaltos | PP |
| 2003 - 2007 | José Albalat Grimaltos | PP |
| 2007 - 2011 | José Albalat Grimaltos | PP |
| Des del 2011 | Juan Garcia i Cerdà / José Barberà Ferrer | BNV-Coalició Compromís / PSPV |
Monuments [modifica]
- Castell de Montesa. La història del qual és la història del poble. Està declarat Monument Nacional des de 1929. S'assegura que en la seua època d'esplendor el seu pati d'armes podia albergar 2000 soldats. El terratrèmol de 1748 i l'abandó l'han deixat en estat ruïnós encara que són visibles la Sala Capitular , l'església, el claustre i altres dependències. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat , on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l'orde.
- Casa Abadia. Segle XVI. Important façana de pedra.
- Casa de la Vila. Segle XVII.
- Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Construïda entre 1693 i 1702 sobre una més antiga. Conserva interessants pintures i un retaule d'estil gòtic.
- Museu Parroquial. Ubicat en un edifici del XVI amb restes del castell i interessants obres d'art sacre.
- Ermita de la Santa Creu. Segle XVI.
- Ermita de Sant Sebastià. Segle XVI, però molt reformada per la qual cosa la seua fesomia no s'assembla gens a l'original.
- Ermita del Calvari. Segle XVIII.
Festes i celebracions [modifica]
Celebra les seves festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Déu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Déu del Castell, sempre recau en el primer diumenge de setembre i, a partir d'aquest dia, s'organitzen totes les festes. Normalment comencen a la fi d'agost i principis de setembre.
A més des de l'any 1982 se celebren festes de Moros i Cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la setmana del 9 d'octubre, commemorant la conquesta de Jaume I.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa  |
- Museu Parroquial de Montesa
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament de Montesa
|
|||||
